"A vegades es guanyen velles batalles", va escriure aquest dijous a Twitter l'acadèmic Arturo Pérez-Reverte en referència al suposat canvi d'opinió de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) sobre si s'ha de tildar o no l'adverbi solo, els pronoms demostratius , este y aquel, i els seus corresponents femenins, després que la institució recomanés eliminar-lo l'any 2010.
En l'ùltim ple l'Acadèmia va acordar una nova redacció de la norma que es publicarà al Diccionari panhispànic de dubtes (DPD) i en què afegeix una frase que deixa “segons el que escriu” la possibilitat de titllar aquestes paraules en cas ambigüitat. Però encara que l'escriptor es felicitava pel que ell considera una cosa lògica, el debat entre detractors, partidaris i sorpresos no està tancat en absolut. No tot és tan clar, ni tan sols dins de la RAE.
A la tarda, a la mateixa xarxa social, Pérez-Reverte va manifestar el seu desacord amb la informació difosa per l'Acadèmia, en què la institució manifestava que el que acaba de ser aprovat no modifica l'ortografia del 2010. I va augurar un proper ple “turmentós”. La “vella batalla” no estava del tot guanyada.
En canvi, Salvador Gutiérrez Ordóñez, acadèmic i director de l'ortografia de la llengua espanyola i del diccionari panhispànic de dubtes, s'havia mostrat contundent al matí: “No ha canviat la norma, sinó que s'ha aprovat una redacció més clara”. “És obligatori escriure sense tilde l'adverbi només en contextos on la seva feina no comporti risc d'ambigüitat i és optatiu titllar l'adverbi només en contextos on, segons el parer del qual escriu, el seu ús comporti risc d'ambigüitat. Aquest incís no implica un canvi de norma”, aclareix. Fonts oficials de la RAE recorden que la decisió del ple va ser “unànime”. O sigui, a la tilda de solo o sòlo, la podrem anomenar la Tilde de Schrodinger.

Suposo que quedaré més sól que estant sol quan llegiu la meva opinió sobre el tema. De moment el corrector m'indica que solo va sense tilde, encara no s'ha assabentat de la transcendental decisió de la RAE. Tampoc és que la rectificació no és que hagi causat grans escarafalls entre la ciutadania, diguem que és un tema que no entra en les seves preocupacions més prioritàries.
Em pregunto que saben els saberuts acadèmics de la llengua del llenguatge del carrer, i potser, ja que volen contribuir al perfeccionament de la llengua, podrien plantejar-se suprimir totes les titlles, sinèresi i dièresi, parèntesis, majúscules, tildes diacrítiques, a veure si així la modernitzaven una mica i la feien més fàcil d'usar, ja que amb el tecleig als telèfons mòbils, titlles, majúscules, comes, punts i comes, estan desapareixent sense remei a marxes forçades. Estem davant d'un nou llenguatge que els senyors de l'Acadèmia no acaben de comprendre, tret d'algunes excepcions. La nova llengua, que no neo llengua, que encara significant el mateix, contemplen conceptes i usos molt diferents. La questió és complexa, jo, a hores d'ara encara no tinc clar com haig d'escriure tilde en catala, si tilda, titlla, o tilde, clar titllar algú d'alguna cosa, no té res a veure amb l'accent.
A Madrid, a partir d'ara quan demanis un cafè sol el cambrer et preguntarà: "solo o con tilde"