Se’ns gira feina, si fem cas de la candidata de la CUP a l’Ajuntament de Barcelona, Basha Changue, que denuncia els diners públics dedicats a “festes populars d’enaltiment del colonialisme com la Fira d’Indians de Begur o estructures nostàlgiques com la Xarxa de Municipis Indians”, així com el folklore local amb “elements que banalitzen el colonialisme i l’esclavatge com els gegants”.

Des de Tarragona, on tenen els gegants El Negrito i la Negrita, ja han sortit veus indignades amb una eventual cancel·lació d’aquestes figures de les cercaviles de la ciutat. Hi ha més casos. Per exemple, els gegants Americans, de Sitges, que evoquen el paper dels indians de la vila, també podrien acabar dins d’un magatzem.

I què direm dels gegants que representen reis i reines dels temps de la dominació àrab de la Península? Serien indultats pels àrbitres de la correcció política com a mostra de diversitat o serien condemnats perquè subratllen un arquetipus suposadament ofensiu davant d’alguns sectors de població?

Changue, que també és diputada al Parlament, planteja, des del digital Crític, una reflexió necessària sobre la història, la memòria col·lectiva, el patrimoni i les narratives oficials. A Catalunya, hi ha hagut, com en altres llocs, negocis vinculats a l’esclavitud i a les dinàmiques colonialistes, òbviament condemnables des de la nostra mentalitat actual. S’ha d’obrir un debat a fons sobre aquesta qüestió i cal analitzar què seria una “reparació” des de les polítiques públiques.

Amb tot, no crec que sigui encertat ni políticament útil confondre categories i anècdotes, o voler bastir un discurs exemplaritzant a partir de simbologies populars, que no emeten la càrrega ideològica nociva que la mirada activista hi vol veure tant sí como no. No es pot confondre uns gegants amb l’estàtua d’un negrer. També caldria debatre si resulta més pedagògic retirar un monument o deixar-lo al carrer acompanyat de material divulgatiu, que aporti context sense amagar res.

A la meva ciutat, fa uns anys, van cancel·lar (llavors encara no es feia servir el terme) un espectacle de titelles que tenia com a personatge principal el Moro Manani, un pirata barbaresc. Algú va considerar que la faula podia molestar alguns ciutadans. Ara, amb el mateix peculiar criteri, reescriuen l’obra de Roald Dahl. - Francesc-Marc Álvaro.

És ben cert, i no és profecía, que aquests vailets i vailetes de la CUP són al món per que hi hagi una mica de tot, i res de bo.