Un cas tan estrany com inquietant. L'editor francès Ernest Moret, de 28 anys i responsable de drets a l'estranger de l'editorial d'esquerres 'La Fabrique', va ser detingut dilluns 17 d'abril a la nit a l'estació londinenca de Saint Pancras. El representant de l'exitós escriptor de ciència-ficció Alain Damasio viatjava a Londres per participar a la Fira del Llibre, on tenia previstes diverses trobades professionals. Després de sotmetre'l a un estricte interrogatori en el control fronterer a París, la policia britànica el va arrestar en arribar a la capital recorrent a la legislació antiterrorista. El motiu? Un misteri.

“Desconeixem els motius del seu arrest”, explica a CTXT la seva advocada Marie Dosé, que no va poder acompanyar-lo als interrogatoris fins dimarts. “Totes les preguntes que li van fer tractaven exclusivament sobre problemàtiques franceses, com ara la reforma de les pensions, el president Emmanuel Macron, les manifestacions…”, afegeix aquesta lletrada que ha participat en nombrosos casos amb una dimensió política. Tot i el seu alliberament el 18 d'abril a la tarda, Ernest haurà de tornar a comparèixer davant jutges britànics al maig. A causa de la legislació antiterrorista, “podrien incriminar-lo per haver-se negat a donar les contrasenyes del seu ordinador portàtil i del telèfon mòbil”, explica Dosé.

De fet, la policia britànica li va requisar el telèfon i l'ordinador. Aquesta confiscació d'objectes que “contenen elements sobre la vida privada i professional em sembla molt preocupant”, afirma l'advocada. "És la primera vegada que s'atura al Regne Unit a través de la legislació antiterrorista el responsable de drets a l'estranger d'una editorial francesa", recorda aquest arrest, que ha generat preocupació i estupefacció a l'esquerra francesa, britànica i d'altres països europeus.

Què va motivar l'arrest d'Ernest per part de la policia fronterera a Londres? A França, molts temen que es va deure a una petició de les forces de seguretat gal·les. “Aquest cas ens fa pensar en una preocupant col·laboració entre les autoritats britàniques i les franceses. Representa un atac de l'Estat francès contra una editorial amb un catàleg i una política editorial que s'inscriuen en el pensament crític i en l'oposició a les polítiques governamentals”, van denunciar un col·lectiu d'editors a les pàgines del diari digital Mediapart.

“Creiem que és una detenció arbitrària per generar por i insinuar que ens estan vigilant. Però no és degut a cap delicte en concret”, sosté Simón Vázquez, al capdavant de l'editorial Verso Libros, que col·labora amb La Fabrique. “Ernest feia molt de temps que no havia estat al Regne Unit i no tenia cap causa oberta allà”, recorda aquest editor català, que va viatjar expressament a Londres per ajudar els seus companys de La Fabrique. Fundada el 1998 per l'escriptor Éric Hazan, aquesta editorial independent és coneguda pels seus assajos d'esquerres. Publica les obres de prestigiosos intel·lectuals com el filòsof Jacques Rancière, l'economista Frédéric Lordon, el sociòleg Éric Fassin (col·laborador habitual de CTXT), així com la politòloga Françoise Vergès o la historiadora Sophie Wahnich.

Al seu catàleg també apareix l'activista suec Andreas Malm, proper al col·lectiu Soulèvements de la Terre (Sublevació de la Terra). El Govern francès amenaça amb la il·legalització d'aquest moviment, després de les protestes contra un gran embassament d'aigua a Sainte-Soline (sud-oest), en què hi va haver disturbis i una dura resposta policial. La policia va llançar més de 4.000 magranes i va deixar dos manifestants en coma. Un segueix entre la vida i la mort, un mes després d'haver estat ingressat.

Macron prohibeix fins i tot les cassolades.

"M'oposo a cedir al terrorisme intel·lectual d'extrema esquerra que consisteix a invertir els valors: els agitadors es converteixen en els agredits i els policies als agressors", va assegurar a principis d'abril el ministre de l'Interior, Gérald Darmanin. Les declaracions sense mesura d'aquest exdelfí del conservador Nicolas Sarkozy, disposat a qualsevol tipus d'excés perquè el nomenin primer ministre, resulten habituals a l'esfera pública gal·la. Però en parlar de terrorisme intel·lectual va portar a un nivell més que preocupant la demonització de l'esquerra per part del macronisme, cosa que contribueix, alhora, a la normalització de la ultradreta.

Com ja va passar amb la revolta de les armilles grogues, els abusos policials s'han multiplicat durant l'onada de protestes contra la pujada de l'edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys (amb això es requereixen 43 anys cotitzats per rebre una pensió completa ). Un home estàtic que va rebre un cop de puny a la cara, joves que van denunciar tocaments sexuals per part d'agents, una manifestant que va perdre un dit a Rouen a causa d'una magrana policial, un sindicalista de la SNCF que s'ha quedat sense un ull, militants de la CGT que van detenir per circular a prop de l'Elisi amb una camioneta amb pancartes contràries a la reforma… És llarga la llista d'exemples d'aquest tipus durant un període en què la inflexibilitat de Macron va abocar França a “la seva crisi democràtica més greu des de la guerra d'Algèria”, segons l'historiador moderat Pierre Rosanvallon.

La repressió va arribar aquesta setmana fins a l'absurd. Davant la multiplicació de les cassolades, un prefecte (equivalent del delegat del govern) va prohibir dijous els “dispositius portables sonors”. Per tant, els policies es van dedicar a requisar les cassoles dels manifestants que es van acostar al poble de Ganges (sud-est), on el president va visitar un institut protegit per un ampli dispositiu policial. Davant el ridícul de la situació i les crítiques generades, el Govern va responsabilitzar els antiavalots d'haver fet una interpretació massa estricta del decret.

Aquesta requisació de cassoles resulta esperpèntica, però alhora preocupant en haver-se executat gràcies a una decisió de la prefectura basada en diverses lleis antiterroristes. Macron sembla disposat a tot, o gairebé tot, per imposar la seva reforma i demonitzar els manifestants. Una deriva cada cop més autoritària i violenta que, si en lloc de França, tingués lloc a Hongria o Veneçuela, generaria una condemna unànime.