El documental “I know a place” (“Conec un lloc”), realitzat per Alberto Alonso, se centra en l'ecoaldea de Matavenero, situada al municipi de Torre del Bierzo. Ja el 2012 va veure la llum una altra pel·lícula titulada “Matavenero, el pueblo arcoiris” dirigida per Pablo Alonso González.

El destí de Matavenero semblava estar força clar: convertir-se en un dels cada cop més nombrosos nuclis despoblats de la província de Lleó. Un estudi del 2009 dut a terme a la Diputació de Lleó analitzava de manera detallada la qüestió de l'abandó dels pobles i assenyalava el procés d'emigració iniciat als 60 com a origen d'aquest. Carl Sagan deia que hi havia altres mons, però que estaven dins del nostre. Matavenero és un d'ells.

En el cas de Matavenero, la xifra de 109 habitants censats el 1900 es va mantenir més o menys estable fins al 1960, any en què 79 persones vivien al llogaret. Deu anys després, ja no hi quedava ningú. El 1989 els primers repobladors s'estableixen a Matavenero. Es tractava principalment de joves d'origen alemany i suís que, inspirats pel moviment Arco Iris, buscaven una vida en contacte permanent amb la natura sota el principi d'un profund respecte per aquesta. 

L'establiment de l'ecoaldea no va estar exempt de conflictes, però el poble s'ha mantingut viu fins avui amb una població que ha oscil·lat entre els 70 i els 80 habitants. L'ecovila ha estat objecte d'estudi i investigació en el camp de les anomenades “noves ruralitats”. L'antropòleg i professor de la Universitat de Lleó Òscar Fernández Álvarez ha publicat interessants treballs sobre el tema.

Sembla que Matavenero no serà part d'aquest Lleó Oblidat, els nens nascuts a l'ecoaldea se n'encarregaran…