L'esportista Beatriz Flamini, de 50 anys, va sortir divendres d'una cova a la província de Granada, Espanya, on es va aïllar voluntàriament per 500 dies a 70 metres de profunditat. En el moment en què l'atleta va entrar a la cova, on va romandre sense contacte amb l'exterior, Rússia no havia envaït Ucraïna i el món seguia submergit a la pandèmia.
L'experiència de Flamini, que podria ser un rècord mundial, és part d'un experiment científic que ha estat seguit de prop per un equip de producció documental.
"Segueixo atrapada al 21 de novembre del 2021. No sé res del món", va dir en sortir de la cova on ha passat els seus dies fent exercici, dibuixant i teixint gorres de llana. A més, ha llegit 60 llibres i ha pres 1.000 litres d'aigua.
Segons han informat posteriorment a la roda de premsa, quan feia 300 dies que era a la cova, se li va espatllar el router i va haver de sortir perquè li reparessin. El router era per a un portàtil que tenia activada tan sols la funció del botó del pànic, per si es produïa alguna emergència. Per això va haver d'estar una setmana en superfície a una tenda de campanya mentre li reparaven. Per a qualsevol animal social digital com la majoria som, l'experiència d'aquesta dona és extraordinària. Imagineu-vos 500 dies totalment aïllats, sense saber res del que passa. No sé quants de nosaltres ho resistiriem. Si alguna cosa m'ha sorprès és que a l'hora de sortir, Flamini va declarar que no tenia ganes de fer-ho, o sigui, que preferia seguir aïllada del món exterior. Ben mirat no ens hauria de sorprendre aquesta afirmació. Lluny del soroll mediàtic mundanal, s'ha de viure en un estadi molt semblant al de la felicitat absoluta. Llàstima de l'absència de contacte amb l'escalfor del sol. El més semblant a l'experiència de Flamini, potser la trobariem a Matavenero, encara que no és ben bé el mateix.
.jpeg)
A Flamini crec li agradaria aquest poema de Jaime Gil de Biedma.
DE VITA BEATA
En un viejo país ineficiente,
algo así como España entre dos guerras
civiles, en un pueblo junto al mar,
poseer una casa y poca hacienda
y memoria ninguna. No leer,
no sufrir, no escribir, no pagar cuentas,
y vivir como un noble arruinado
entre las ruinas de mi inteligencia.
Obviamente su aventura tiene su mérito, pero ha sido elegida por ella. Pienso, por el contrario, en quienes han sufrido y sufren cautividad forzada y a su pesar y con añadidos sumamente graves y entonces pues eso, observo las diferencias, sencillamente.
ResponEliminaEsa es la diferencia, los paralelismos son relevantes, pero no quitan mérito a lo que hizo esta Mujer. Ortega Lara o la Farmacéutica de Olot son dos casos mucho más serios y no forzados.
EliminaOrtega Lara estuvo más tiempo, 532 dias en un cajon de 2,2X1,8 metros.
ResponEliminaUn saludo.
En él estaba pensando, y el la farmacéutica de Olot, otra gran olvidada, 492 días y no salió ni uno sólo.
EliminaAsí que de record, record, como que no. En España hay dos personas que le ganan. Puede ser que sea la tercera, pero no es la primera , ni la segunda.
Dejo enlace:
https://elpais.com/babelia/2021-02-27/la-farmaceutica-de-olot-492-dias-secuestrada.html
També, però en ambdós casos no fou voluntari. L'única coincidència és que tots tres varen estar molt de temps aïllats.
EliminaY no fue voluntariamente aunque no tiene nada que ver con el caso que explico, ni la intención del comentario. Lo de Ortega Lara es mucho más serio además mientras Flamini podía salir cuando quisiera, Ortega Lara, No puedo ni imaginar lo duro que debía de ser para él.
ResponEliminaSaludos.