Ho han fet. Per primera vegada la justícia ha imputat un president dels Estats Units. Exactament 34 delictes per haver falsificat documents comptables i així evitar deixar constància dels pagaments a una actriu porno, Stormy Daniels, i poder amagar que hi havia mantingut relacions en plena campanya electoral del 2016. La Fiscalia del districte de Manhattan li va llegir els drets a Donald Trump. La imputació va humiliar l'expresident, a qui se'l va veure en tot moment insòlitament callat. Molt lluny del personatge histriònic que ha estat tota la vida. No es va recuperar fins que va abandonar el territori hostil de Nova York i va tornar a la segura Florida. Allà sí. Allà va poder dir que “el país se'n va a l'infern”.
La Fiscalia de Manhattan va sorprendre els observadors en revelar que els càrrecs eren per falsificació de la comptabilitat. Molts havien especulat que s'imputaria Trump per haver mentit. I això semblava una estratègia massa feble i arriscada per processar Trump. És més senzill i comprensible que Trump va falsificar les despeses en una campanya electoral.
Ara queden per endavant mesos d'audiències i interrogatoris. Tot això en un període que coincideix amb la campanya electoral per la presidència del 2024. I aquesta és la part més complicada. El trumpisme va fer dimarts el número a Manhattan, però els convocats van ser molts menys del que havien previst, per a tranquil·litat de les autoritats policials de Nova York. No hi ha dubte que el soroll és l?estratègia preferida per Donald Trump. Davant d'un Joe Biden silenciós i tancat a la Casa Blanca, confiat que l'electorat premiarà la gestió de la política, un republicà que vocifera que el país se'n va en orris. La seva especialitat.
Alguns dels afroamericans que es van manifestar contra Trump a Manhattan es mostraven contents que fos un dels seus, el fiscal Alvin Bragg, qui s'hagi encarregat de portar-lo davant de la justícia. Però Bragg no és un consultor polític. Un processament a Trump en plena campanya per convertir-se en candidat republicà a les presidencials del 2024 és un regal diví. Tots els implicats en aquestes primàries, de Ron DeSantis a Michael Pence, han fet pinya. Fins i tot el moderat i exquisit Mitt Romney li ha donat suport. No és l'home per presidir la nació”, ha dit el republicà, però això ha estat una maniobra política.
Estats Units és un país polaritzat. Com moltes altres democràcies en els darrers anys. Però l'excepcionalitat americana revela que no és tant la societat la que està polaritzada (o no només) sinó sobretot la classe política. Els nord-americans només són un país cohesionat quan es veuen amenaçats a l'exterior. Durant la II Guerra Mundial, durant la Guerra Freda. Quan el front exterior està en calma, es tornen a llençar els plats pel cap. Que és el que ha passat en els darrers trenta anys. Hegemonia dels Estats Units al món, confrontació a l'interior.
L'explicació d'aquesta excepcionalitat és el disseny institucional, segons assenyala el politòleg Josep Maria Colomer en un llibre que es publica aquests dies, “La Polarització Política als Estats Units”. Segons explica, el país és massa gran i divers per encaixar al sistema constitucional i polític. La separació de poders entre una presidència executiva i un Congrés legislatiu amb només dos partits es pot concebre com un disseny destinat a equilibrar aquests poders i evitar els abusos. El resultat real és que, a més a més, fa moltes vegades el país ingovernable i provoca un antagonisme i un conflicte sostingut entre les dues parts.
Que és el que ens oferirà la política dels Estats Units en els propers mesos?. Soroll. Molt soroll per no res. Ramón Aymerich - lavanguardia.com
Me intriga lo que sucederá, pero no auguro nada bueno, está todo muy polarizado, en polos opuestos y no hay colores medios. O estás conmigo o contra mi.
Veremos lo que sucederá pero la situación actual no lleva al optimismo.
Salut
Crec que fins al setembre no l'han de jutjar. Però el noi ja està en campanya. I no, no pinta gaire bé tot plegat.
Salut.
És groller i maleducat, està plè de soberbia y creu que els calerons ho poden tot.
En fi, un tarambana.
Tarambana és molt generós per la teva part. És una mala persona, una persona dolenta, perversament dolent, per què és conscient del que fa, això és el pitjor d'ell.
Hace un rato, a raíz de ver la película "Tetris", le he echado un vistazo a la biografía de Robert Maxwell, el potentado inglés del mundo editorial. Es el mismo perfil de Trump con unas gotas de Ruiz Mateos: ambición desmedida, negocios "milagrosos" manipulados contablemente y ambiciones políticas desmedidas. Cuando estaba a punto de destaparse la quiebra de sus empresas y el saqueo de los fondos de pensiones de sus empleados, se ahogó "oportunamente" en aguas de las Islas Canarias. Se dice que fue cosa del Mossad, aunque no está demostrado. Su hijo acabó sentado en el banquillo como cómplice de los desmanes económicos.
Trump ha sobrevivido a varias quiebras de su conglomerado empresarial, y su imperio se mantiene con deudas renovadas con los bancos, que prefieren seguir prestándole con intereses altos, que ejecutar las deudas y enviarle a la quiebra.
Si cualquiera de los procesos judiciales abiertos lo inhabilita para las siguientes presidenciales, posiblemente acabe también ahogándose "oportunamente", y dejando como herencia un pufo económico considerable.
Saludos.
No me sorprendería, y aún tiene más causas pendientes, pero mira Jesús Gil y Gil, al final murió en la cama, como Franco.