CONTE LLEUGER DE SETMANA SANTA

Conte de Setmana Santa per alleugerir el pes de la creu institucional i partidista que portem amb resignació cristiana.

–Mirall, mirallet, ¿qui és la persona que més sacrificis ha fet per Catalunya?

–Tu, la meva senyora –respon el mirallet patriota amb la veu de Guifré el Pilós, recreada amb un programa d'intel·ligència artificial.

–¿I és per això que em persegueixen? –inquereix ara la dama.

–Per descomptat –dictamina el vidre parlant.

Després d'una pausa breu, la veuarra del pare de la dinastia comtal catalana afegeix:

–Encara que potser et vas excedir trossejant contractes públics i falsificant documents des de l'administració.

La dama prem les dents i estampa violentament un flascó de colònia contra el mirall. El trenca en mil miques.

–¡Guifré el Pilós, vaja un quintacolumnista! –mormola. Busca algun vers d'un poeta il·lustre per calmar-se. Aquesta és la millor teràpia. No se li acudeix cap i improvisa una breu composició dedicada als seus companys de partit: “Si espereu un pas al costat, millor que ho feu asseguts”.

Sona el telèfon. Un número desconegut de l'altra banda de l'Atlàntic. La senyora dubta un moment. Serà potser una trucada trampa per instal·lar al terminal un programa d'espionatge? No contestaré. Però l'assalta el dubte. Potser es tracta d'algú del The New York Times o del Washington Post interessat a donar cobertura a un cas de persecució política. Premsa seriosa, no com la d'aquí, dialoga amb si mateixa. He de contestar, es convenç.

–Sí?

– Hi! Make America and Catalonia great again –se sent per l'altaveu. I amb un castellà més que precari, l'interlocutor es presenta com el legítim president dels Estats Units a qui van robar el lloc en unes eleccions arreglades.

– I'm happy to hear that you're okay! –contesta la nostra dama amb impecable accent anglès.

–Escolta, només et volia dir que estem junts en això –diu l'americà–. A mi també em busquen les pessigolles per menudes sense importància. Són mals temps per als veritables patriotes com nosaltres. Ja saps, fake news per totes parts. No deixis d'acusar tothom de mentir i voler enfonsar-te sol perquè ets al costat del veritable i únic poble sobirà. És la millor manera de defensar-te. Crearàs divisió entre els teus i al país sencer. Això us ajudarà! Good luck, madam president!

Després de penjar, la nostra protagonista va una altra vegada a la poesia. Vol emmarcar per a les generacions següents, la conversa històrica que acaba de mantenir amb un mandatari, aquest sí, de la seva mateixa categoria. Es decanta aquesta vegada per una poetessa de Huelva que va començar a compondre de joveneta a la seva Andalusia natal, María Isabel: “Abans morta que senzilla, ah, que senzilla, ah, que senzilla”, declama. ¡Quant sensibilitat i força en tan poques paraules! Amb l'ànim renovat es dirigeix a la seu del partit per presidir l'executiva.

–Vull agrair-vos de cor el vostre suport incondicional i que vulgueu que segueixi al capdavant de les nostres sigles malgrat les injustícies. Sé que ho feu perquè creieu en mi i no dubteu que és impossible estar, ara i sempre, en millors mans. Moltes gràcies, estimats feligresos! –A continuació declama una de les composicions de què està més orgullosa: “Us guiaré pel desert amb encert i port altiu, que per rendir-se a l'opressió, ja hi ha Junqueras el tristó”.

Els feligresos aplaudeixen, encara que amb desgana. Xiulets i breus senyals lluminosos indiquen que la majoria dels reunits acaba de rebre un missatge en un grup de WhatsApp del qual estan exclosos la dama i els seus quatre evangelistes. “¿De veritat cal esperar fins després de les municipals per crucificar-la?”, es llegeix al missatge que ha enviat algú(*) que el dia abans es mostrava en públic solidari amb la presidenta. Un altre contesta: “Si no mates quan pots, potser no matis quan vulguis”.  Fi.

(*) Aprofito per desmentir categòricament que el Whatsapp l'enviava Magda Oranich. - Un Conte lleuger de Setmana Santa - Josep Martí Blanch - lavanguardia.