Per què cal anar a votar si tenim la impressió que cap candidatura no ens representa? I si, a més, el resultat de les eleccions no dependrà del nostre vot individual? Per als que tinguin aquests dubtes, les matemàtiques ofereixen respostes que els poden ajudar a decidir si votar o abstenir-se. Josep Corbella analitza i dissecciona les raons de perquè hauríem d'anar a votar el proper diumenge.

Argument 1 - Cap dels candidats no em representa: A partir del moment que els candidats que es presenten a les eleccions no són una mostra representativa de la població general, és inevitable que una part de la població no s’hi senti representada. Els candidats poden proclamar que, si governen, defensaran els interessos de tothom. Però això no significa que tothom pensi que els seus interessos seran defensats. Si ens fixem en l’edat, i agafem com a exemple els set candidats a l’alcaldia de Barcelona que van participar en el debat de Betevé, el rang d’edats va de 49 a 80 anys. Curiosament, els grups d’edat que manifesten menys intenció d’anar a votar són els de 18 a 35 anys, segons el baròmetre del CIS d’abril del 2023. 

Si ens fixem en el barri on es van criar, hi estan representats els districtes de Sarrià-Sant Gervasi, l’Eixample i Horta-Guinardó. No ho estan els districtes de nivell socioeconòmic més baix com ara Nou Barris, Sant Martí, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella. Si ens fixem en el nivell educatiu, tots han anat a la universitat i tres dels set són llicenciats en Dret.

L’abstenció afavoreix partits minoritaris amb una base de votants motivats; a Barcelona, Vox i la CUP

Si a tot això hi afegim que per ser cap de llista convé haver tingut èxit en la carrera política, i que el lideratge és una excepció més que una regla, tant en la política com en el conjunt de la societat, els candidats són forçosament part d’una elit.  Amb aquests perfils de candidats, és difícil que una majoria de la població se senti ben representada. Però no votar ningú, que equival a votar en contra de tots per igual, també equival a votar a favor de tots per igual. Abstenir-se, des d’un punt de vista matemàtic, és el mateix que repartir el vot a parts iguals entre totes les candidatures. En el cas de Barcelona, si considerem les set candidatures que segons les enquestes tenen opcions d’obtenir representació, els votants que s’abstinguin atorgaran una setena part del seu vot a Vox, una setena part a la CUP, i així successivament. I encara que pensin que cap partit no els representa, probablement pensen que alguns els representen menys que d’altres. De manera que, per no concedir una part del seu vot als que els generen més rebuig, la solució seria votar algun dels que consideren més tolerables.

Argument 2 - Per votar en blanc, més val que em quedi a casa: Abstenir-se és diferent que votar en blanc, apunta l’analista electoral Carles Castro. Atès que un partit ha d’obtenir almenys un 5% dels vots emesos per aconseguir representació, com menys persones vagin a votar, menys vots fan falta per arribar a un 5%. Això afavoreix els partits minoritaris que no poden aspirar a aconseguir un gran nombre de vots, però que tenen una base de seguidors convençuts. En el cas de Barcelona, l’abstenció afavoreix Vox i la CUP. Si voten més persones, fins i tot si voten en blanc, el nombre de vots necessaris per arribar a un 5% augmenta, cosa que afavoreix els partits majoritaris, que tenen més votants potencials però menys motivats. En definitiva, ni abstenir-se ni votar en blanc són decisions neutres. Encara que no ho pretenguem, si ens abstenim afavorim uns partits i si votem en blanc n’afavorim d’altres. Són accions amb conseqüències igual que votar un partit..

Argument 3 - El resultat de les eleccions no dependrà del meu vot: Són excepcionals els casos en què un resultat electoral depèn d’un sol vot. Per tant, si qualsevol dels ciutadans que poden anar a votar s’absté, el resultat de les eleccions serà el mateix. Però si hi ha molts ciutadans que no voten pensant que el seu vot no importa, el resultat ja no serà el mateix.

La raó és que l’abstenció no es reparteix de manera proporcional entre els partits. Perjudica més els partits els votants potencials dels quals estan menys motivats per anar a votar. I té conseqüències per a aquells col·lectius que, precisament perquè s’abstenen d’anar a les urnes, estan menys representats en les institucions de govern. Això pot acabar creant un cercle viciós antisistèmic: si no voto, no em representen; si no em representen, no voto.

La situació recorda el que passa amb les vacunes, que obeeix a l’anomenada llei dels grans nombres. Si una sola persona s’absté de vacunar-se, un virus com el del xarampió no circularà i aquesta persona estarà protegida, de manera que no es contagiarà encara que no s’hagi vacunat. Però si un sector ampli de la població no es vacuna, el virus podrà circular i la probabilitat que una persona es contagiï augmentarà, sobretot si no s’ha immunitzat.


En el cas de la política, els que menys voten són els grups d’edat més joves. Quan es pregunta als ciutadans si anirien a votar en el supòsit que se celebressin eleccions generals l’endemà, més d’un 70% diuen que “amb tota seguretat” en tots els grups d’edat més grans de 35 anys, segons el baròmetre del CIS de l’abril. Però en el grup de 25 a 34 anys el percentatge baixa a un 65,7% i en el de 18 a 24 cau a un 56,4%.