Alguna cosa va malament al món quan ens semblen més de confiança uns mercenaris que uns polítics. El liberalisme ens ha fet creure que una empresa és més nosaltres que una comunitat i per això votarem Feijóo i Abascal. Perquè ens manin els consells d’administració, la Desi, el Javi i els pinxos a sou. La democràcia ja està només en el recompte de vots nuls, en les males passades sociates i la Bea tenint la regla. Que Collboni sigui alcalde i no Agbar és la ranera de demo­cràcia, però almenys és de­mocràcia. Que Trias s’enfadi perquè no li han tornat l’empresa familiar no és democràcia. És Verano azul: una sèrie que ja la primera vegada l’havies vist massa vegades i era una merda. Alguna cosa va malament al món quan els homes malvats tenen crèdit només per dir la veritat. Quan ser sincer és millor que ser just. Tenir emo­cions té més valor que ser intel·ligent. Sentir més que pensar. El 23 de juliol pots votar amb l’estómac, amb el darrere o amb el pàncrees. Pots votar per molestar o fer-te el punk. Però recorda que, segons Jeff Lynne, ella era dolça amb Wagner però va acabar ballant per Chuck Berry. I l’ELO no mentia mai.


Alguna cosa va malament al món quan ser sincer és millor que ser just


Els genis del màrqueting pepero van inundar de para-sols blaus una platja artificial a Madrid, aviam si agafàvem l’acudit. Em sembla que qui no l’agafa són ells perquè ¿no s’adonen de com n’és de pervers Verano azul? Una sèrie on uns pijos madrilenys van a la perifèria a passar unes vacances i fan de tot el poble un carril bici. Que es fan col·legues d’una pintora sense talent, un aborigen amb vocació de rumba carcerària i un valencià amb vaixell encallat i guitarra comunista… Què es pot dir d’aquell nen a qui fan bullying dient-li Piraña i aquells pares amb medalles d’or a sobre dels pits peluts. Amb això volen que ens empassem Wagner i els votem…? Franco ha mort, cridava el Pancho. No us el cregueu: va cap a Moscou per la Castellana. - Carlos Zanon.