Els partits polítics i grups de poder ja saben que l'odi i la desinformació són estratègies amb què tenen molt per guanyar a l'hora de captar o desincentivar vot. Fa temps que les utilitzen a les seves campanyes i declaracions. Està comprovat que l'odi desplaça el pensament racional, treu el més emocional i es reforça el contingut associat, explicaven Virginia Martín, professora de Periodisme a la Universitat de Valladolid, i Sergio Arce García, professor i investigador en Comunicació Digital i Xarxes Socials d'UNIR a un article publicat dilluns a The Conversation. I aclarien que no calen atacs contundents contra l'adversari, sinó que n'hi ha prou amb un degoteig continu de missatges d'odi de mitjana i baixa intensitat a través de xarxes socials perquè calin no només entre la població ideològicament més propera sinó també entre votants d'altres partits , que acaben per normalitzar aquests continguts, de manera que la societat en el seu conjunt és més manipulable “perquè els que odien units voten units”.
Ara, el lingüista i antropòleg del llenguatge Marcel Danesi ha fet llum sobre per què aquests missatges resulten tan efectius i penetrants i com el cervell està programat per creure mentides i teories de la conspiració quan s'utilitza el llenguatge adequat.
Certes estructures verbals manipulen els mecanismes de cognició i les creences. Danesi acaba de publicar un treball en què mostra com el llenguatge influeix en els mecanismes de cognició i creença de les persones i com en funció de les paraules utilitzades es poden activar circuits neuronals per assentar creences sense passar pels centres de raonament cognitiu.
Segons la seva investigació -recollida al llibre Política, mentides i teories de la conspiració (Taylor & Francis), que es va publicar ahir-, els nostres cervells estan programats per creure aquestes mentides i discursos de l'odi.

“El llenguatge és tant una eina com una arma, i quan s'usa com a arma, la ment es veu afectada negativament activant circuits que hi estan profundament incrustats, com el de les creences”, explica Danesi en una conversa per correu electrònic. Detalla que, normalment, aquest mecanisme es coordina amb la raó i la compressió però “un mestre manipulador de paraules pot trencar aquesta coordinació, treure a la superfície les creences negatives i, a través seu, activar constantment els sentiments” del receptor. Adolf Hitler utilitzava els termes plaga i paràsits per referir-se a persones de determinats col·lectius i que així el cervell els vinculés a la idea d'animals, segons la investigació de Danesi Terceros I, després d'haver analitzat els discursos de dictadors com Mussolini, Stalin, Putin i Hitler, així com els de grups d'odi destacats, Danesi té clara quina és l'arma, “l'ham lingüístic” que s'utilitza per inculcar i propagar l'odi cap als altres: les metàfores deshumanitzants. Paraules com “plagues”, “rèptils” o “paràsits” van ser usades pel règim nazi per comparar les persones estrangeres o pertanyents a minories amb animals. I el mateix van fer els grups supremacistes blancs als EUA i fan els moviments polítics populistes i d'extrema dreta ara per crear odi cap als estrangers o pels que escapen al patró que ells defensen.
“La metàfora és un dels principals camins cap al sistema de creences de la ment perquè té la capacitat de connectar dominis de significat que normalment es mantenen separats i que quan es barregen creen la seva pròpia veritat”, argueix el professor de semiòtica i antropologia lingüística de la Universitat de Toronto. Professor Antropologia lingüística Univ.Toronto. I ofereix un exemple: “Si algú és etiquetat com un paràsit el cervell comença a veure aquesta persona metamorfosant-se en un insecte en la imaginació; si aquesta metàfora es repeteix constantment comencem a fer poca distinció entre aquest tipus de persona i l'insecte, perquè els dos conceptes es fusionen en una unitat de pensament i poques vegades s'aconsegueixen desconnectar ja amb paraules i arguments”.

Danesi admet que no sap per què passa això, però sí que les metàfores tenen el poder d'activar sistemes de creences falses enterrades a la ment, que aprofiten circuits existents al cervell que vinculen imatges i idees importants sense passar pels centres de raonament cognitiu superiors, fent que els pensaments es concentrin en certes coses mentre ignoren altres “allò que sovint condueix a la ira i l'odi contra individus o grups específics”. L'antropòleg explica que, a més, com més s'activen aquests circuits, més connexions neuronals s'estableixen “fins que es fa gairebé impossible apagar-los”. Per això, diu, que una vegada que les persones comencen a creure mentides o teories de la conspiració, és poc probable que canviïn d'opinió fins i tot si se'ls presenten proves que contradiuen les seves creences.
I el mateix passa amb les teories de la conspiració: una vegada submergits en aquesta narrativa inventada, gairebé no hi ha manera de sortir-ne perquè els esdeveniments al món s'interpreten d'acord amb ella i com a “prova” que és veritat. Afegeix que, a més, les persones manipulades per mentides rebutjaran les notícies que no confirmin les seves creences o les interpretaran com a evidència que alguna entitat conspira per dissuadir-los de “la veritat”.

Els neurocientífics expliquen que això té molt a veure amb la manera com funciona el cervell. Beatriz Fagundo, doctora en neurociència cognitiva, explica que “al cervell li costa molt –és a dir, gasta molta energia– crear un aprenentatge, un patró concret d'activació de neurones, i un cop l'ha creat el guarda per poder-lo recuperar, de manera que quan rep una informació que va en línia amb el que ja s'ha après li és més fàcil, i per això té tendència a creure i donar per bo allò que encaixa amb allò que té après”. En canvi, el cervell ignora la informació que no encaixa amb els patrons previs “perquè genera dissonància cognitiva, perquè és dir al cervell que està equivocat, i això costa molt i provoca malestar”, apunta la neurocientífica. - lavanguardia.com