En un moment en què el mòbil és a l'ull de l'huracà pels efectes que el seu (mal) ús té des de la infància, un poble sencer d'Irlanda, Greystones, acaba d'adoptar una decisió que farà molt més fàcil que els pares els ho neguin els seus fills petits, per més que les criatures recorrin al socorregut argument que “tots en tenen!”. Les associacions de famílies dels vuit col·legis de primària del districte han signat un codi de no ús de telèfons intel·ligents fins a l'escola secundària. És a dir, res de mòbil fins als 12 anys. La decisió supera així tota regulació eventual per part del govern irlandès ia més, i això no deixa de ser important, descarrega les famílies de la responsabilitat –tota seva– de la compra d'un d'aquests aparells a edats primerenques. D'altra banda, també evita que els mestres dels claustres hagin de prendre posició davant del dilema pedagògic de mòbil sí o mòbil no a l'aula.
Qualsevol anàlisi o intent de debatre aquest assumpte, tan abordat en els últims temps com aparentment irresoluble, ha de tenir en compte que a moltes cases es dóna l'smartphone al nen des de la seva infància més tendra per calmar-lo, però també perquè els seus exhausts pares puguin complir amb les llargues obligacions laborals. Aquí, en aquesta tendència creixent, és on solen mediar els experts, i també hi ha divisió d'opinions.
El problema no és la tecnologia, sinó l'ús que se'n fa. La discussió s'enverina, però, quan es tracta de nens més petits: A quina edat els hem de donar el primer mòbil? L'edat ideal se situa en els 16 anys, una cosa sens dubte impracticables, de manera que les opinions expertes basculen. Des dels pedagogs més “puritans digitals” que advoquen per res de mòbils abans dels 12 donat el dany potencial a la salut mental i en la capacitat d'atenció que poden causar l'abús d'aquests aparells. Fins i tot altres pedagogs, diguem-ne, més oberts a donar i facilitar el mòbil, que sostenen que depèn del nen, de les seves circumstàncies familiars i del seu desenvolupament socioemocional.
En el que sí que incideixen i coincideixen tots és en dos assumptes. Un, la influència que exerceix en els nens veure com fan servir el mòbil els adults del seu entorn. I dos, la necessària existència d'un acompanyament per part de les famílies i els educadors quan els més petits tenen el mòbil a la mà. A Espanya, per exemple, l?ús del mòbil s?estén ràpidament a partir dels 10 anys. A aquesta edat tenen mòbil dos de cada deu menors; als 12 ja són dos de cada tres; als 13, nou de cada deu; i als 15 la pràctica totalitat (el 96%), segons un informe del 2022 de l'Observatori Nacional de Tecnologia i Societat.
La iniciativa parteix de la preocupació per com els telèfons intel·ligents podien estar alimentant l'ansietat i exposant els més petits a continguts per a adults. La notícia sobre el pacte social de Greystones (una població amb uns 18.000 habitants) la va avançar aquest dissabte 'The Guardian' sense precisar si a les escoles adherides al nou codi hi havia mestres partidaris d'introduir aquesta tecnologia a classe com a eina escolar. Es dóna la circumstància que aquesta mateixa setmana el govern de Suècia va anunciar que frenaria el pla digital a canvi de potenciar l?ús de llibres de text en entendre que l?excés de pantalles podia estar entre les causes d?una lleu caiguda en el rendiment acadèmic.
El codi de no mòbils fins a la secundària l'han assumit els signants de Greystones de manera voluntària. A la ciutat del comtat de Wicklow van prendre la iniciativa el mes passat enmig de la preocupació per com els telèfons intel·ligents podien estar alimentant l'ansietat i exposant els nens a continguts per a adults. El pas fet per la població de Greystones va portar el ministre de Salut d'Irlanda, Stephen Donnelly, a recomanar-la com a política nacional.
En principi, el codi imposa que ningú no donarà un mòbil a un nen abans que faci els 12 anys ni a casa ni a l'escola. “La infantesa és cada cop més curta”, va declarar a 'The Guardian' la promotora de la idea, la directora de l'escola Saint Patrick's, Rachel Harper. A parer seu, els nens havien començat a demanar el mòbil ja als nou anys en despertar de l'interès per les xarxes socials. I si no ho tenia aquesta criatura, ja que ho tenia un amic: “Una política a tota la ciutat –diu Harper– redueix la possibilitat que un nen tingui un company amb smartphone... I els pares poden presentar el codi com a regla escolar : els encanta, ara poden culpar les escoles". - lavanguardia.com
Me parece bien, aunque no deja de ser triste que algo que es de puro sentido común, haya de acordarse por acuerdo entre comunidades de padres. Que un niño de 10 años de verdad pueda ejercer esa presión sobre un padre, porque los demás tengan algo que ellos no le permiten, no deja de ser indicativo del despotismo que a veces llegan a ejercer ciertos hijos o lo memos que son ciertos padres : )
ResponEliminaUn abrazo!
Dudo que eso aquí fuera posible. Los niños mandan demasiado.
ResponEliminaUn abrazo.
Totes aquestes polèmiques i debats, tal com està el mon, em semblen absurdes, els veritables problemes dels infants -i dels adults- del mon mundial , més enllà de mirar-nos el melic occidental, son ben bé uns altres.
ResponEliminaMira, és un cas aïllat, potser així aquests nens/joves guanyen en comprensió lectora, clar que això de la baixa comprensió lectora dels nens i joves d'aquí, tampoc ho acabo d'en tendre, si llegeixen i escriuen més que mai.
EliminaSiempre el término medio aristotélico. Pero carecemos de báscula. O todo , o nada.
ResponEliminaComo diría Bigote Arrocet con el teléfono, piticlin, piticlin, porque eso de prohibir no deja de ser una boutade sin demasiado sentido. A ver cuanto tiempo dura.
ResponElimina