.png "English"){kind=small}
Marcel Broodthaers, poeta belga, amic de René Magritte, va abandonar l'escriptura, convençut que l'abisme entre fer, dir i comptar era infranquejable. El 1964, va arribar a la conclusió que el llenguatge no tenia sentit, que era únicament una carcassa, un embolcall, buits. El seu darrer treball va ser una sèrie de caixes albergant poemes no escrits, el no-res. El que mostraven era la possibilitat d'un poema: aquesta ambigüitat final que cadascú pot interpretar com vol. O no interpretar.
Jean Arthur Rimbaud va deixar d'escriure als 24 anys, convençut que no hi havia res més que volgués dir, que ja estava tot dit. Va deixar una poderosa obra que 180 després de la seva publicació connecta amb lectors de totes les generacions, i es va embarcar en una vida fosca a Etiòpia de traficant d'esclaus. Resulta impossible connectar el poeta que va escriure Una temporada a l'infern i el bateau ivre, amb l'home va morir només en un hotel, malalt i amargat.
Ningú al seu moment va saber que Herman Melville havia deixat d'escriure. De fet., Rimbaud es va submergir en una vida sense escriptura, només li ho va comunicar a Verlaine i a la seva escassa família per carta. En el segle XIX, un escriptor no era la celebritat que és avui en dia. Celebritat a la que s'obliga a opinar, a signar llibres i a aparèixer en congressos, debats i en revistes d'entreteniment, que l'únic que fan és distreure'l de l'escriptura, fins al punt d'afectar, de condicionar la seva obra.
JD Salinger és un altre cas d'un escriptor que va deixar d'escriure (sembla) durant els últims 40 anys de la seva vida, encara que pel que sembla va estar escrivint la seva gran novel·la de la qual no se sap res, de moment.
El cas de Juan Rulfo és diferent Rulfo va deixar d'escriure per que se li va morir el tio Celerino que era qui li explicaba històries com la de Comala.
Explica aquests casos d'escriptors que van deixar d'escriure, Isabel Coixet, a diversos mitjans, i recorda una anècdota de Reynolds Price. "Aquest diu als seus estudiants que per una setmana han de guardar en un calaix els textos en què estiguin treballant sense reescriure'ls ni tocar-los. No pot ni tan sols afegir una coma. A la setmana, els reuneix tothom a classe i els pregunta si han complert la tasca. Tots alcen la mà. El professor els mira un moment i, abans de sortir per la porta, els diu que qualsevol persona capaç d'abandonar un text una setmana sencera, o un sol dia, mai no arribarà a ser escriptor".
No sabría que decir, supongo que las personas se aburren, incluso de escribir.
ResponEliminaSalut
O pensen que ja han escrit tot el que havien d'escriure, i no es volen repetir
EliminaEl que quiera escribir que escriba, el que no quiera escribir que no lo haga. Supongo que cuando a uno se le da bien una cosa y la deja de hacer tendrá sus razones.
ResponEliminaUn saludo
Pues si, y algunos exponen estas razones como Rulfo, de los otros las podemos intuïr.
ResponEliminajajaja yo nunca llegaré a ser escritora, entre otras cosas porque no lo pretendo, pero lo que es cierto es que yo no puedo dejar ni un escrito, ni un cuadro, ni siquiera una demanda, nada que haya hecho con verdadero interés, sin retocarlo mil veces y así seguiría por los siglos de los siglos amén sin estar nunca conforme, de hecho a veces doy a la tecla de publicar y me digo aaayyyDioooss .. volvería para atrás y lo borraría todo y vovería a empezar jajaja es verdad, de todo se aburre uno y sobre todo, no siempre se tiene la ilusión, de hecho yo dejé el blog durante ¡cinco años! de pronto todo perdió aliciente y me aburría de mi misma al leerme... como sabes, volví en noviembre pasado, conste que mi intención era asomarme, agradecer la lealtad de mucha gente que durante estos años siguió dejando comentarios sin yo siquiera enterarme y vover a desaparecer, pero me volví a enamorar de este mundo y aqui estamos ... mientras el amor por las letras nos acompañe ; )
ResponEliminaAbrazo fueeerte!
Todo pasa y todo queda, lo de retocar cuadros o escritos es bastante frecuente. Cuanto pintaba para dejar de retocarlos, los barnizaba. Pero los poemas los reviso a menudo. Por pura casualidad encontré el otro día un comentario tuyo en un escrito de 2017.
EliminaUn abrazo.
Home, jo no em considero escriptor, ni de bon tros. Escric per entretenir-me. No entenc això de deixar d'escriure així de cop i volta i si ho penso una mica, em fa por que algú em demani que ho faci d'una punyetera vegada. Hosti met! això seria traumàtic.
ResponEliminaHas de ser tu qui prengui la decisió de deixar d'escriure, no perquè t'ho digui un altre. O evolucionar, reiventar-te com fas amb les fotografies. Passa també com seria el meu cas que ni escric ni llegeixo fora d'internet. Pla considerava que en arribar a la maduresa ja s'havia d'haver llegit tot el que era interessant. Clar que Pla era un elitista, i en aquells temps no s'escrivia tant com ara.
ResponEliminaSalut.