Feixistes rient lemes, feixistes cridant insults, feixistes colpejant escons. Masclisme per acció o per omissió. Flaixos i bulla. Irene parla. És tan difícil ser tan valent que segurament ningú més no ho tornarà a ser. Cròniques ja escrites plenes de prejudicis classistes. Tertulians de sigles que reparteixen mentides a sou. Hi ha qui et mata cada dia fins que algun dia l'encerta. Tant corruptes com patricis romans. Irene parla. La cosa es posa lletja. Sempre es posa lletja. I quan passa, al PSOE sempre mira al sostre i en algun banc blau sempre es mira a terra. Sempre fa més mal la hipocresia de dins que el feixisme de fora. Sempre fa més mal la deslleialtat que la lluita. Hi ha qui es va manifestar i va lluitar i hi ha qui va trair. Fins ara al BOE només escrivien els segons.

Massa promeses a massa despatxos. Somriu, no facis soroll. Allunya't, ven-la, tot anirà bé. En set anys he vist tant president, vicepresident, presidenta i vicepresidenta de reservat de restaurant que gairebé ni recordo els seus noms. Bé sí. Són aquells que avui et diuen que són molt dolents els que abans et deien que eren molt bons. El bucle infinit de la suposada esquerra espanyola i la seva cort. Hi ha qui parla com si anés a lliurar un Goya i sense micros negocia com si t'anés a treure els ulls.

A Irene Montero se l'ataca per ser dona, per ser d'esquerres i per ser de classe treballadora. Són tres classes de violència. Masclista i classista. I ho dic i ho escric pels qui no ho poden dir i escriure. I també perquè hi ha qui és dels teus sense sigles ni banderes. A Irene Montero no l'han vetat, a Irene Montero l'han venut. L'han venut per la promesa d'una salvació que no arribarà. I ningú com l'independentisme basc i català ho sap. No hi ha plató, editorial, finançament, ajut o tertúlia a favor que valgui vendre a la teva gent. Venent-la guanyen els feixistes que la van insultar davant de casa seva durant mesos. Amb els seus fills a dins. No es pot frenar a la dreta i a la ultradreta de debò, sent una esquerra de mentida. No es pot votar qui no diu res per no molestar ningú. No es pot votar vetant. No es pot sumar, restant.

Ha estat un orgull, companya. Has obert camí on només hi havia mala herba. - Gabriel Rufián.