UNABOMBER

Theodore John Kaczynski, també conegut com l'Unabomber, va ser un terrorista, matemàtic, filòsof i neoludita nord-americà conegut per enviar cartes bomba, motivat i influït per la seva anàlisi crítica de la societat contemporània, en el qual fa un èmfasi especial en les conseqüències perjudicials que va comportar el desenvolupament tecnològic de les societats humanes posterior a la Revolució industrial. Va reflectir les seves anàlisis i reflexions antitecnològiques en un extens manifest batejat com a La societat industrial i el seu futur, conegut també pels mitjans de comunicació de l'època com El Manifest de l'Unabomber. Va ser trobat mort a la seva cel·la el 10 de juny de 2023.

“Unabomber imita l'art”, de Juan Marguch

"No va perdre el seu estil literari, i ell mateix era un personatge literari, instal·lat per la seva estranya obsessió en una realitat de la qual se sentia definitivament alienat... perquè aquesta realitat era certament alienant. Durant més de vint anys va tenir darrere seu el Federal Bureau of Investigations (FBI), els equips d'ensinistrats investigadors del qual i els seus gabinets cientificotècnics d'avançada s'havien demostrat incapaços d'identificar-lo per acabar amb un desafiament que tenia en suspens la superpotència més gran del planeta. , començant pel temps, Ell ror sol contra tota una època, l'aclaparadora tecnificació la qual estava destruint, al seu entendre, el bé més preat de l'ésser humà: la natura.

Durant aquestes dues dècades va consumar 23 atemptats terroristes, que van causar tres morts i 23 ferits. Tot concebut i executat en solitud per protestar contra la industrialització del món contemporani. La seva ideologia estava clarament inspirada en un gran de la literatura nord-americana, Henry David Thoreau (1817-1862), redescobert pels moviments ecologistes de la segona meitat del segle XX. Thoreau va ser un gran teòric de la desobediència civil, l'influx del qual es va estendre fins a la comunitat hindú de Sud-àfrica, on feia les seves primeres armes com a advocat cert Mohandas K.Gandhi. Al seu llibre Walden o la vida als boscos, Thoreau proclamava la necessitat d'un retorn de l'home a la natura. Aquest va ser l'ideal que va abraçar Theodore John Kaczynski: l'ésser humà havia extraviat el seu destí a les ciutats, i en la mesura que la seva vida depengués cada cop més de la màquina, més i més s'internaria en una pèrdua sense retorn. Per rescatar-lo del pèrfid somni del maquinisme i el cientisme, Theodore John Kaczynski despatxava encomanes-bombes amb destinació a centres d'investigacions de tecnologies de punta, línies aèries, laboratoris de màxima complexitat, i aclaparava després les redaccions dels mitjans amb exhortacions i admonicions .

En general, els seus escrits morien a les cistelles de papers; molt rarament era glossat pels mitjans algun dels seus vehements paràgrafs. El consumisme informatiu quedava àmpliament satisfet amb les detonacions de les càrregues explosives; les teories solen ser escassament consumibles, en termes mediàtics. Llevat que es tracti de satanisme, mil·lenarisme, feixisme vermell o negre... Atacs contra el maquinisme, contra la ciència? Deliris d'un desequilibrat.

Certament, on es prestava més atenció a aquests escrits era a l'FBI, on cada paraula era pesada i mesurada en la pacient, obstinada recerca de la identitat del seu autor. Esmicolant i rearmant obsessivament les denses parrafades, equips de psiquiatres i de catedràtics de literatura van traçar centenars de perfils d'eventuals sospitosos. Tot en va. Fins que l'inhalable Theodore John Kaczynski va aconseguir el seu èxit més gran, i amb ell la seva perdició. Va aconseguir que The New York Times i The Washington Post publiquessin al setembre de 1995 el seu document més aconseguit, l'anomenat Manifest d'Unabomber, els 232 punts del qual eren atacs contra la tragèdia que suposa per a la humanitat l'evolució de la seva tecnologia. “Advoquem –podia llegir-se– per una revolució en contra del sistema industrial. Aquesta revolució pot ser violenta o no. I no pot ser una revolució política, perquè el seu objectiu no és enderrocar el govern, sinó destruir la base econòmica i tecnològica de la societat actual”.

Mentre els equips de l'FBI desconstruïen i reconstruïen enfiladament en els ordinadors l'extens text, hi va haver algú a qui en va tenir prou amb una ràpida lectura per identificar el seu autor: David Kaczynski, el germà d'Unabomber. Ara es va fer relativament fàcil per a l'FBI ubicar Theodore John Kaczynski. El van trobar en un motel a l'Estat de Califòrnia, on s'havia registrat amb el nom de Mr. Conrad...

Conrad... Va estar molt a prop de la veritat cert detectiu de l'FBI que va esbossar la hipòtesi que Unabomber podia ser un maníac influenciat per un personatge de la cèlebre novel·la L'agent secret, de Joseph Conrad, pseudònim del marí polonès Theodore Joseph Konrad Korzeniowski, que escrivia admirablement en anglès. La hipòtesi va ser rebutjada, perquè era massa literària i, per tant, massa allunyada de la realitat, després que tots els integrants d'un equip d'investigadors rebessin una còpia del llibre i l'analitzés fins a l'extenuació.

El pare d'Unabomber era un anarquista polonès que idolatrava el seu compatriota, i en el seu homenatge va imposar al seu fill el nom de Theodore. El noi va heretar del seu pare el seu amor pels llibres de Conrad, sobretot per L'agent secret, que se sabia pràcticament de memòria. Aquesta novel·la narra la conjura d'un grup de terroristes que organitza un atemptat contra un observatori “per denunciar la pseudociència i les formes pervertides de la tecnologia”.

El grup terrorista signava els seus missatges amb les sigles FP (Futur del Proletariat), Unabomber feia servir les lletres FC (Freedom Club, Club de la Llibertat). El Professor, el personatge que fabrica la bomba que volarà l'observatori, és un catedràtic brillant de química que abandona les investigacions i l'ensenyament per dedicar-se a combatre “al fals ídol: la ciència”. Unabomber, brillant professor de matemàtiques a la Universitat de Berkeley, abandona l'ensenyament, es reclou en un habitatge rural a l'Estat de Montana i des d'allà llança la seva guerra solitària contra la ciència, aquest ídol del segle XX”.

Set per a Oscar Wilde, que va sentenciar allò que “la naturalesa imita l'art”.

* Aquest text és el preàmbul a l'edició en espanyol de La societat industrial i el seu futur, de Theodore John Kaczynski, més conegut com Unabomber. “Unabomber imita l'art”, de Juan Marguch - a La societat industrial i el seu futur, 1997 - blog descontexto.