Milan Kundera, descriu al Quixot com el primer protagonista sense èpica, preocupat per les dents caigudes, amic del seu escuder Sancho Panza, amb qui conversa de manera prosaica. Derrotat i malalt, Don Quixot torna a casa i fa testament abans de morir, com el seu formidable precursor 'Tirant lo blanc'. Les fantasies arruïnades o les il·lusions vençudes d'Alonso Quijano són, per a Kundera, la primera gran narració d'una vida sense grandesa. 
Tant els herois de les novel·les de cavalleria com els impecables protagonistes de les grans epopeies gregues, Hèctor, Aquil·les o Ulisses, tenien un destí èpic o gloriós. Don Quixot, en canvi, és un pobre somiador. Un fracassat. Un infeliç com nosaltres. “L'únic que ens queda davant de la irremeiable derrota que anomenem vida és intentar comprendre-la. És la raó de ser de l'art de la novel·la”, diu Kundera a l'assaig El telón (Tusquets).  Només el gran art de la novel·la és capaç d'esquinçar per un instant el teló de prejudicis i pre interpretacions amb què desxifrem no només la nostra vida sinó la història sencera de la humanitat.