A França els disturbis van de baixa, però no pel mèrit que hi puguin tenir les forces de la llei i l'ordre. Bona part de la calma arriba gràcies a la part contractant de la primera part contrària a l'ordre, els traficants de droga, que han demanat als sublevats que tornin a casa i es portin bé perquè amb avalots com els que munten als carrers no n'hi ha manera de treballar. L'augment de presència de policia a la via pública fa molt difícil distribuir droga amb la tranquil·litat que aquest tipus de negoci necessita. Amb agents per tot arreu és difícil poder quedar als llocs de trobada habituals i, a més, molts clients s'espanten i deixen de fer comandes. Frédéric Ploquin, autor de llibres sobre les bandes de narcos franceses, ho explica en poques paraules: “Bàsicament, els traficants d'estupefaents són gent pragmàtica. Són comerciants, evidentment il·legals, però malgrat això, comerciants. I com a comerciants que són, no volen que els trenquin els aparadors. I això és el que passa després de diversos dies de mots: els punts de trànsit són al costat dels edificis dels barris, els llocs d'on surten els revoltats. Imagineu un súper amb obres davant; ningú entra a comprar. Per als narcos és una pèrdua de negocis. I quan saps quines són les xifres diàries d'alguns d'aquests llocs de trànsit, veus que les pèrdues poden ràpidament esdevenir enormes. A més, l'estoc s'hi acumula”. Totes les escoles de negocis avisen de la importància d'aplicar al producte un bon estoc management.

Seria bo recordar que les manifestacions de Maig del 68, van acabar en sec un 1 d'agost, la gent havia d'anar-se'n de vacances i els manifestants irats també, sobretot després de descobrir que sota les llambordes no hi havia cap platja. Vaja, vaja!