ÚLTIMS ESCRITS:
latest

50 ANYS D'UN ESTRANY FENÒMEN


Estaba ahir a la tarda veient 'the Dreamers' de Bertolucci que passa a Paris al maig de 68, i em va venir a la memòria l'estrany fenòmen que es va produir a Catalunya ara just en farà 50 anys.

El més de maig de l'any de 1968, es va produïr a Catalunya un estrany fenòmen paranormal del qual encara a dia d'avui la gent de certa edat en parla. A començaments del més de Maig, a Catalunya llevat de quatre franquistes, algun falangista, uns cuants capellans i monges, la mainada petita i la gent gran que els cuitava, la resta desaparegué de sobte de manera misteriosa. El país es quedà paralitzat. Fàbriques, despatxos, escoles, el camp, la pesca, funcionaris, tot el procès productiu s'aturà.
Que va succeír? - us preguntareu - que provoqués aquesta extranya desaparició de gairebé tres milions de persones dels tres sexes d'entre 18 i 50 anys durant aquest més en concret.


La resposta era a Nanterre, Lió o Paris, allí varen estar-hi tot el mes de maig els catalans progres i d'esquerres, els catalans que no eren progres i eren de dretes, i els qui no eren ni progres ni de dretes ni d'esquerres i que ni tan sols eren catalans però tambè participaven de la revolta. Tots volien ser part de la història. París es va omplir de quatribarrades i barretines, i la famosa frase "sota les llambordes hi ha la platja" és d'un català, i no un català qualsevol, No! un català de Baracaldo. Qui sinó sabia com es diuen els "adoquins" en català?. I aquest català ni més ni menys era un jovenet Josep Lluís Nuñez, encara sense Navarro, l'home que fa fer famosa la frase: "hemos puesto unos llambordins".


Aquell maig tothom era a França de revolta. Tothom? No! Servidor de vostès era a Palma de Mallorca, a les bóvedes, sota la Catedral cumplint amb el Servei Militar. Algù s'havia de quedar per vigilar l'hortet.

Aquell maig del 68 no va arreglar res, o poca cosa. Que s'en pot esperar d'una revolta burgesa que és va acabar perqué venien les vacances d'estiu? una revolta que deia que sota les llambordes hi havia la platja, fins que es va adonar que el que hi havia eren les clavegueres de l'Estat, que en comptes de prohibir prohibir, els efectes secundaris feren prohibir més que abans. I la llibertat? en parador descongut.
« PREV
NEXT »

15 comentaris

  1. Pues esa revuelta hizo que los mineros cobraran un 30% más de salario, si, TRENTA, gracias a los estudiantes de la Sorbona y a los anarquistas, porque no fue apoyada en un principio por los comunistas, como se llenan la boca, sino por los anarqistas.
    Creo que sirvió de mucho, lo que pasa es que el sistema se encargó de que no se supiera nunca los beneficios de todo aquello. Solo se habló de los destrozos.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això dels miners ho desconec, però a la llarga i en general no va servir per a gran cosa, encara que jo m'en foto perque si escoltes a la gent, tothom era a Paris al maig del 68, i no hi era tothom, sinó uns quants, d'aqui vull dir.

      Elimina
  2. No todo el mundo estaba en Francia,no se veían tantas banderas con barras(ni media)al menos aquí.Lo que se sentía son los comunistas,ni siquiera los socialistas,que ni existían.De eso estoy seguro,como delegado de la Escuela de Ingenieros,encargado de cerrar la Diagonal.Y se consiguió mucho,para lo que entonces se podía conseguir,sobretodo una oposición clara a la Dictadura.Tiempos
    hermosos aquellos,de juventud.Claro que la Historia,se puede escribir de muchas formas.Es igual,lo que importa son las personas.¿Nuñez?.Venga ya.Me hubiese enterado.

    ResponElimina
  3. Ya se que no estaba todo el mundo, de eso me cachondeo, como lo de Nuñez con los llambordines. Aqui poco se notó, yo me enteré más por el París Match que se podia comprar en Palma de Mallorca y allí si que informaban de todo el movimiento.

    ResponElimina
  4. O como cuando los Beatles estuvieron en Barcelona...Todo dios los vió y sin embargo mitad de la plaza de toros estaba desierta.

    ¿Quien o quienes fue/ron el/los telonero/s ?

    No vale decir Torrebruno ¡¡¡
    No vale mirar Wikimerda ¡¡¡
    Fueron unos tios de aquí...si..y el cantante se apellida igual que mi nombre....por cierto..se apalancó muy bien en CiU, tanto que hasta el 2016 cobraba por Les Corts como "asesor" y se intuye que a razón de dos mil y pico por catorce pagas, o sea, las 50.000 que jamás ha querido reconocer.
    Ayyy, si yo tuviera una escoba ¡¡¡¡¡¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Los Sirex. Aquí estamos fatal de cultura, tanto la tradicional como la "pop".

      Elimina
    2. No estem tan malament, hi ha de tot, els Sirex recordo que varen ser els teloneros dels Beatles, ja ho he pillat...

      Elimina
  5. jo no hi era, sóc i era més dels Stones. Quan als teloneros, et refereixes a un tal leslie, alies l'anxoveta? Yes, sir.

    ResponElimina
  6. jejejejeje

    Jo també soc de Stones ¡¡¡ sempre de Stones ¡¡¡¡

    ResponElimina

  7. Doncs en els 80, quan escoltaves parlar als "progres", donava la impressió que tothom estava avisat una setmana abans del "pollastre" a París, i que la RENFE havia posat trens especials per traslladar tanta gent a l'esdeveniment . I que la meitat de la província de Barcelona era a la barricada de Sant Denís plantant cara als CRS. Com Miquel, crec que va servir per a alguna cosa, almenys temperar a la dreta francesa, i obrir a la societat francesa una mica més de llibertat.

    I aquí, els franquistes van estar una temporada preocupats, i també van afluixar una mica la moralitat beata amb els joves

    Ara bé, allò de demanar l'impossible i les utopies .....

    "Papa cuéntame otra vez...."

    https://www.youtube.com/watch?v=wSCUV7ysBbI

    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. PER AIXÓ M'EN FOTO dient que tothom va desapareixer misteriosament, fins i tot el Nuñez...

      Elimina
    2. Ostres, ja habia oblidat aquesta cançó d'Ismael Srerrano, que per cert actúa un dia d'aquests a Barcelona.

      Elimina
  8. El Serrano es la "mosca collonera" de l´esquerra oficial i benestant.

    M´estimo a aquet paio.

    Salut.

    ResponElimina
  9. El meu oncle va ser un dels que es va tancar als caputxins. És curiós perquè ara m'assabento que l'ANC s'apropia una mica del fet. Jo tenia 14 anys i ho recordo molt perquè el meu cole estava a Sarrià.
    Molts van voler vincular la caputxinada amb el maig del 68 (llavors jo tenia quasi 17 i ja era un dels primers hippies de la ciutat, que és com dir d'Espanya)
    El maig del 68 el vaig viure amb bastanta intensitat. Els catalans que hi eren els va agafar per sorpresa (llavors els de la resta d'Espanya vivien d'esquenes a Europa, com ara d'altres coses, i Paris era un espai de trobada català. deu anys després, que no son res, el meu oncle també va crear el Centre d'estudis catalans a la Sorbona.
    S'ha de dir que el maig del 68 va ser anarquista, que després es van apuntar els comunistes per no perdre comba.
    A Espanya el més semblant del maig del 68 va ser el 15M, 43 anys després. I ningú s'ha d'estranyar, els espanyols sempre van enrederits en coses com aquesta, després de tot 43 anys no són res per una societat que porta 100 en relació als veïns francesos.
    Sorprèn molt quan es compara les proclames del maig del 68 amb les del 15M.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, a Espanya poc es va notar el maig del 68, potser per que tampoc hi arribava massa informació. A mi em va agafar a Palma fent la mili, i allí arrivaben revistes franceses com Paris Matx, on et podies informar del que estaba pasant. El 15-M no hi té gran cosa a veure amb el maig del 68, ni amb el moviment hippie, i es un suflè que s'ha anat desinflant mica en mica.

      Hi ha una peli the dreamers de Bertolucci que passa al maig del 68 i en certa manera defineix que i com es va produir el moviment i per que es va acabar.

      salut

      Elimina