EL QUE NO TÉ PRECEDENTS

El capitalisme de la vigilància és un nou ordre econòmic que descriu la monetització de les dades personals capturades a través del monitoratge de les activitats i comportaments en línia dels usuaris. Les grans empreses tecnològiques utilitzen les experiències humanes i les dades personals dels seus usuaris per predir el comportament de la societat. Aquest model planteja un repte per a la privadesa individual, ja que els usuaris no coneixen o consenten la compravenda de les seves dades. Les empreses tecnològiques milloren els seus productes i serveis amb aquestes dades, però també les venen a empreses publicitàries en allò que s'anomena el "mercat de futurs conductuals". El capitalisme de la vigilància és una mutació perniciosa del capitalisme voraç. L'autora, Shoshana Zuboff va popularitzar el terme amb el seu llibre "L'era del capitalisme de la vigilància". Aquest model fa referència a la mercantilització de dades personals, és a dir, en la transformació d'informació personal en una mercaderia subjecta a la compravenda amb finalitat de lucre. El capitalisme de la vigilància encarna un nou tipus de capitalisme no menys transcendental que l'industrial.

EL QUE NO TÉ PRECENDENTS - Una de les explicacions dels molts triomfs del capitalisme de la vigilància destaca per sobre de les altres: em refereixo que és una cosa que no té precedents. I el que no té precedents per força és irreconeixible. Quan ens trobem amb alguna cosa sense precedents, automàticament ho interpretem a través de l'òptica d'unes categories amb què ja estem familiaritzats, però amb això tornem invisible allò mateix que no té precedents. Un exemple clàssic és el concepte de carruatge sense cavalls al qual la gent fa més d'un segle va acudir per referir-se a la realitat sense precedents que per a elles era l'automòbil. Un altre cas il·lustratiu (i tràgic) és la trobada que es va produir entre els pobles indígenes i els primers conqueridors espanyols. Quan els taïns de les illes caribenyes precolombines van veure per primera vegada aquells suats i barbuts soldats espanyols caminant treballosament per la sorra amb els seus brocats i les seves armadures, com reconeixerien ells el significat d'aquell moment i el que augurava per al seu futur? Incapaços d'imaginar-se la seva pròpia destrucció, van pensar que aquelles criatures estranyes eren déus i els van donar la benvinguda amb elaborats rituals d'hospitalitat. Així és com allò que no té precedents aconsegueix confondre sistemàticament la nostra capacitat de comprensió; els prismes i cristalls de l'òptica existent serveixen per il·luminar i enfocar el que ja coneixem, però amb això enfosqueixen parts significatives de l'objecte original, ja que converteixen allò que no té precedents en una mera prolongació del passat. Això contribueix a normalitzar el que és anòmal, cosa que, al seu torn, fa que combatre el que no té precedents sigui una empresa més àrdua encara, si és possible.

Fa uns anys, en una nit de tempesta, un llamp va arribar a casa nostra i jo vaig aprendre llavors una impactant lliçó sobre la capacitat de desafiar la nostra facultat de comprensió que tenen les coses sense precedents. A l'instant mateix que es produís la descàrrega, un espès fum negre va començar a pujar escales amunt des del nivell inferior de l'habitatge cap a la sala d'estar. Va ser llavors quan ens vam activar i vam trucar als bombers, i jo vaig pensar que devia quedar-me encara un minut o dos per fer alguna cosa útil a la casa abans de sortir a corre-cuita i unir-me a la meva família a l'exterior. Primer vaig pujar corrents al pis de dalt i vaig tancar totes les portes dels dormitoris per protegir-los de l'efecte del fum negre. Després vaig tornar sense perdre un segon a la sala d'estar, on vaig reunir tots els àlbums de fotos familiars que vaig poder i els vaig deixar fora, en un porxo cobert, per salvar-los. El fum estava a punt d'arribar-me quan el cap de bombers va entrar en escena, em va agafar de l'espatlla i em va treure d'una tirada per la porta. Allà ens vam quedar drets, sota una pluja torrencial, mentre, atònits, vèiem com la casa esclatava en flames.

Moltes van ser les coses que vaig aprendre d'aquell incendi, però una de les més importants va ser la impossibilitat de reconèixer allò que no ha tingut precedents. En aquella fase inicial de la crisi, jo només aconseguia imaginar-me la casa afectada pels efectes del fum, però no que anés a desaparèixer pastura del foc. Vaig interpretar el que passava a través del prisma de l'experiència passada, visualitzant algun tipus de viratge dels esdeveniments molest, però, en darrer terme, manejable, que ens portaria de tornada a l'statu quo. Incapaç de distingir una situació per a la qual no tenia precedents, tot el que se'm va acudir va ser tancar portes d'unes habitacions que aviat ja ni tan sols existirien i buscar protecció per a uns quants objectes en un porxo que estava condemnat a esfondrar-se i desaparèixer. No podia veure unes condicions que eren inèdites des del punt de vista de la meva experiència.

Vaig començar a estudiar l'aparició d'això que, amb el temps, anomenaria capitalisme de la vigilància el 2006, entrevistant emprenedors i empleats d'una sèrie de companyies tecnològiques als Estats Units i al Regne Unit. Durant anys vaig pensar que les inesperades i inquietants pràctiques que vaig constatar llavors eren simples desviaments temporals respecte a la ruta central de la carretera principal: descuits de gestió o errors de criteri i de comprensió del context. Les meves dades de camp es van destruir en l'incendi d'aquella nit i, quan vaig tornar a tornar a tornar al fil del començament del 2011, jo ja tenia clar que els prismes i els vidres de la meva vella òptica de carruatges sense cavalls no podien explicar ni excusar-ho que s'estava formant. Havia perdut molts detalls ocults entre la mala herba, però els perfils dels arbres es dibuixaven ara molt més nítidament que abans: el capitalisme informacional havia fet un gir decisiu cap a una nova lògica d'acumulació, dotada dels seus mecanismes operatius originals, els seus imperatius econòmics i els seus mercats. Ja podia veure que aquesta nova forma s'havia escindit de les normes i les pràctiques per les quals es defineix la història del capitalisme, i que, en aquest procés, havia sorgit una mica alarmant i desproveït de precedents.

Per descomptat, l'aparició d'elements inèdits a la història econòmica no es pot comparar amb l'incendi d'una casa. Un foc catastròfic com aquell presagiava coses que des de l'òptica de la meva experiència personal no tenien precedents, però que no eren originals. Tot i això, el capitalisme de la vigilància és un actor nou en la història: original i sui generis alhora. És únic en la seva espècie i diferent de tota la resta: un nou planeta separat, que es regeix per la seva pròpia física del temps i l'espai, els seus dies de seixanta-set hores, els cels maragda, les serres invertides i l'aigua seca.

Tot i això, el perill que ens dediquem a tancar portes d'habitacions que aviat deixaran d'existir és molt real. El caràcter inèdit del capitalisme de la vigilància l'ha habilitat per eludir tot rebatiment sistemàtic perquè els nostres conceptes existents no el poden captar d'una manera adequada. Depenem de categories com monopoli o privadesa per rebatre les pràctiques capitalistes de la vigilància. I encara que aquestes segueixen sent qüestions de vital importància, i encara que les activitats capitalistes de la vigilància també són monopolístiques i representen una amenaça a la privadesa, les categories existents es queden curtes de totes maneres per identificar i fer front a les característiques més crucials i inèdites d'aquest nou règim.

Continuarà el capitalisme de la vigilància la seva actual trajectòria fins a convertir-se en la lògica d'acumulació dominant de la nostra època o, transcorregut el temps, ho recordarem gairebé com una au dentada prehistòrica: un atzucac en el llarg viatge del capitalisme, tan temible en el seu moment com a condemnat per endavant al fracàs? I si està condemnat a desaparèixer, quan ho farà? Què caldrà per aplicar una vacuna eficaç contra ell?

Tota vacuna parteix d'un detallat coneixement de la malaltia enemiga. Aquest llibre és un viatge a trobar el que d'estrany, original i fins i tot inimaginable té el capitalisme de la vigilància. Està mogut pel convenciment que necessitem observar i analitzar amb nous ulls els fenòmens, i també trobar nous noms amb què designar-los, si volem arribar a captar i comprendre el que no té precedents com a preludi imprescindible de qualsevol manera eficaç de rebatre'l. En els capítols següents, s'examinaran les condicions concretes que van fer possible que el capitalisme de la vigilància arrelés i florís, així com les «lleis del moviment» que impulsen l'acció i l'expansió d'aquesta forma de mercat: els mecanismes fonamentals, els imperatius econòmics, les economies pel costat de l'oferta, la construcció de poder i els principis d'ordenament social. Tanquem portes, però assegurem-nos que siguin les que cal tancar. - Capitalisme de la vigilància. Soshana Zuboff. (fragment)