El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha donat per acabada "l'era de l'escalfament global" i ha declarat "l'arribada de l'era de l'ebullició global". Després que el Centre Europeu de Previsions Meteorològiques en Mitjà Termini (ECMWF, per les sigles en anglès) hagi constatat que el juliol del 2023 està a punt de convertir-se en el mes més càlid al món des del 1940, Guterres ha culpat "els humans ". "Les dades són consistents amb les prediccions i els continus avisos. L'única sorpresa és la lentitud a l'hora de reaccionar", ha dit aquest dijous en una roda de premsa a la seu de l'ONU a Nova York. Tot i això, el portuguès ha insistit que "encara és possible" limitar l'augment de la temperatura del planeta a 1.5º C -el llindar pactat en els Acords de París- per "evitar les conseqüències més dramàtiques del canvi climàtic".

Una anàlisi elaborada pel climatòleg Karsten Haustein, de la Universitat de Leipzig (Alemanya), i feta pública aquest dijous, conclou ja que aquest mes de juliol podria haver estat el més calorós dels últims 120.000 anys a tot el planeta(*). "En situacions normals se sol esperar que el mes acabi per analitzar les dades en el seu conjunt, però, en aquest cas, els registres han estat tan excepcionals que no ha calgut ni esperar que s'acabi el mes. Estem davant d'un rècord inèdit" , explica Haustein. Mai abans no s'havien registrat temperatures tan altes a tot el món.

Tot apunta que les xifres registrades durant aquest mes de juliol estan "molt per sobre de tot el que s'ha observat fins ara". D'una banda, la temperatura mitjana observada durant aquest darrer mes destaca com la més alta des que hi ha registres climàtics (que, en alguns casos, es remunten a més d'un segle enrere). D'altra banda, segons explica Haunstein, els termòmetres globals durant aquest juliol també han estat molt per sobre dels valors normals dels darrers milers d'anys. De fet, segons apunten les reconstruccions paleoclimàtiques (en què es reconstrueix com era el clima en el passat), aquest podria ser el mes més càlid en el conjunt del planeta des de l'últim període interglacial. I no cal dir res més, que a la qual dubtes d'alguna cosa o ratlles d'exagerats els avisos, ja et titllen de negacionista. Només voldria recordar que no hi ha res que no hagi passat abans, només que ho he oblidat, o no tenim registres. 

A tall d'inventari, si tornem al 1987, el món es va congregar per signar el Protocol de Mont-real, un acord mundial per preservar la capa d'ozó del nostre planeta Terra. A l'acord es va proposar eliminar un conjunt de productes químics, com els clorofluorocarbonis (CFC) i els hidroclorofluorocarbonis (HCFC), que estaven creant un forat de la mida d'un continent a la capa d'ozó sobre l'Antàrtida. Deien els experts de torn que el gas CFC trigaria 30 anys a pujar fins a la troposfera i dissoldria la capa d'ozó. Doncs bé, ha passat més de 30 anys i resulta que la capa d'ozó s'està recuperant des de fa temps, cosa que permet que segueixi protegint el planeta dels efectes potencialment devastadors de la radiació ultraviolada. Francament això de l'era de l'ebullició també em sembla exagerat, dit per espantar el personal. Bon dia i bona nit.

(*) em pregunto intrigat i esmaperdut com sap aquest senyor la calor que va fer el Juliol de 120 mil anys abans de Crist. Si en aquells temps encara no hi havia teletipos ni Jordi Hurtado.