Escric aquest aericle divendres 21 de juliol a les 18:52. Si el que he escrit succeeix, si Pedro Sánchez, prescindint de si ha guanyat o no les eleccions torna a ser President del Gobierno de España, o s'ha d'anar a unes noves eleccions. L'he escrit en castellà perquè Alberto no parla ni enten el català ni en la intimitat.

"Pues parece que no sería el momento Alberto, al menos el tuyo, te pasó como a Pedro Navaja, la vida te dio una sorpresa, por cierto como tienes poca capacidad de comprensión lectora, una sorpresa, no es una monja en la cárcel, del mismo modo que las vacas tienen nombre de mujer por qué son vacas. ¡Ay Alberto!, tanto remar para acabar en la orilla. No sé si te has enterado de tu victoriosa derrota por un teletipo o a través de internet. Ya lo ves Alberto querías enterrar al Sanchismo y el sanchismo, este muerto que está muy vivo te ha casi enterrado a ti. No desesperes Alberto, aún no te 'botaran' los tuyos - de momento - Piensa que el viernes hay el recuento de votos del extranjero y aún puedes agarrar algún diputado más, y si no siempre te queda la posibilidad de un Tamayazo, que en esto ya tenéis práctica. De todos modos Alberto. lo más seguro es que vayamos a nuevas elecciones, alegria pa tu cuerpo Macarena.... Olona". 

I en el mentrestant, des de Waterloo: “No farem president Sánchez a canvi de res”, va dir ahir Míriam Nogueras. Però no va anar més enllà. Ni tan sols va explicitar les demandes que aquestes setmanes ha repetit Junts: amnistia i referèndum d'auto determinació. Sánchez no està disposat a debatre del segon, però del primer –o una cosa semblant en els seus efectes– caldrà veure si es pot discutir. En qualsevol cas, les condicions de Puigdemont per recolzar Sánchez sempre buscaran deixar clar que ERC es va vendre al seu dia per un plat de llenties: els indults. Caldrà veure si això provoca una licitació d'exigències entre Junts i ERC. Puigdemont podria assumir fins i tot que una amnistia l'exclogués a ell, però vol deixar clar que els republicans no han sabut negociar i que l'Estat espanyol ha d'assumir costos pel que va passar el 2017.
Sigui quin sigui el desenllaç del 23-J, queda de manifest que el conflicte català és una crisi de l'Estat de gran magnitud i irresolta. Que un expresident d'una regió determinant econòmicament i socialment com Catalunya segueixi sis anys després expatriat (fugat per a la justícia, exiliat per a l'independentisme) és una anomalia que requereix afrontar-se des de la política. I potser ara seria el moment. Pasaran coses que no han passat mai.