A l’estiu, les ulleres de sol protegeixen la retina. Ara bé, als que tenim esquerdes liles i bosses sota els ulls, símptoma inequívoc del pas del temps i d’altres excessos, les ulleres de sol ens serveixen sobretot de màscara pietosa. Ens ajuden a caminar més drets. Per descomptat: són els joves apol·los i les nimfes influents els que les porten de manera magnífica.
L’esvelt Bjørnar Moxnes no és actor, sinó líder del Partit Roig de Noruega. Es va emprovar unes ulleres Hugo Boss a la botiga duty free de l’aeroport d’Oslo. Al vídeo de seguretat de la botiga se’l veu emmirallant-se amb un estil que ni el Brad Pitt de Telma i Louise. Després, el jove diputat es va posar les ulleres de sol a la butxaca i se’n va anar sense pagar. Ho explica Antoni Puigverd a la vanguardia. Com era d’esperar, la botiga va publicar les imatges. Escàndol. El pobre Bjørnar, dominat pel pànic, va desaparèixer del mapa. Dilluns va tornar per anunciar la dimissió. La frase amb què ha intentat explicar-se és d’una sinceritat entranyable: “Molts m’han preguntat per què vaig fer una cosa tan estúpida, però no he trobat una resposta adequada”.
De vegades, l’estupidesa d’un gest pesa més que la gravetat del fet.
La revista internacional Politico s’ha fet ressò del cas i l’ha complementat amb un reportatge sobre dimissions forçades per misèries i errors semblants. Un diputat eslovè va robar un sandvitx en un súper. Un col·laborador de Sarkozy es va gastar 12.000 euros en havans. Un diputat ultra hongarès, carca famosíssim, va ser enxampat a Brusel·les en plena pandèmia, amb 20 homes despullats.
Per descomptat, hi surt Cristina Cifuentes, forçada a dimitir quan es va publicar el vídeo del robatori d’una crema facial.
De vegades, l’estupidesa d’un gest pesa més que la gravetat del fet. Molière hi va dedicar la seva primera comèdia, L’étourdi, traduïble com “el destarotat” o “el tarambana”. Un criat hi diu una frase que és un bon consell per a casos com el del polític noruec: “Els errors més breus són els millors”.
Debe ser una atracción fatal, de niño lo sentía, pero siempre me faltó valor. Ahora no me atrae nada
ResponEliminaLo mismo digo, pero estos no son niños, o quizás sí.
ResponEliminaTengo una anécdota para unas navidades de los sesenta. No sirvió de nada ponerme unas bombillas de Navidad robadas en El Sepu, en el bolsillo del pantalón, La Pepita me prohibió ponerlas en ningún lado, además ¿adónde?, sino teníamos electricidad.
ResponEliminaQuien calcula compra en Sepu. Pero, a quien se le ocurre robar una bombilla si no tienes electricidad.
ResponEliminaAunque ahora hablar en estos términos significa "cosificar a la mujer" no me callaré: Yo le robé la novia a un tío y el muy cabrón aún se rie. 55 años después aún somos amigos (con el tio; claro)
ResponEliminaVale, vale... ya lo entiendo; no es lo mismo que unas gafas de sol.
Pues no, pero es el que va passar.
ResponElimina