L'ESTAFA DE LES GUINGUETES MALAGUENYES 31.7.23

Que bonica que és Màlaga i tota la Costa del Sol. La seva gent, les seves platges, la seva agradable temperatura i la seva gastronomia són un reclam ineludible per a turistes nacionals i estrangers. Aquesta preciosa província andalusa es converteix a l'estiu en el racó favorit de milers de persones que passen les vacances gaudint del sol, la sorra, la tranquil·litat i l'alegria de les festes. Una elecció molt encertada per estiuejar, sens dubte, que a més suposa un impuls econòmic per als negocis de tota la regió.

Per indagar més sobre el tema que ens ocupa, fem una mica de zoom al mapa i apropem-nos al municipi de Racó de la Victòria, ubicat tot just a 16 quilòmetres de Màlaga capital. Passejant pels seus carrers, tan propers al mar que es pot fer olor i fins i tot assaborir-se la sal als llavis, trobem multitud d'establiments que conviden a seure, descansar de la calor i refrescar-se amb una cervesa ben freda. Fins aquí tot és idíl·lic: vacances typical espanyol.

Però s'ha fet tard, havies quedat amb els teus cosins a la tarda per a un torneig de pales a la vora del mar i tu, encara allà, acabant de menjar-te els espets, que entre rialles i glops de cervesa, s'han quedat una mica freds . Amb les presses, truques al cambrer, i, com de costum, amb un simple gest amb la mà n'hi ha prou per entendre-us. Arriba el rebut i demanes pagar amb targeta. Has vist a l'entrada els cartells que admeten Mastercard i VISA, així que no hi hauria d'haver cap problema... "El datàfon està avariat, no ha vist el cartell?" pregunta el cambrer, que segons les indicacions dels seus caps tampoc no admet el pagament per transferència. Només hi ha una manera de pagar el compte en aquest lloc: en efectiu.

Malauradament, això no passa només en aquesta petita localitat malaguenya, la variant del "datàfon avariat" és més aviat una constant al nostre país. I encara que el que és correcte és atorgar a tothom el benefici del dubte, la veritat és que això de "només pagament en efectiu" es dona en massa locals per ser una simple coincidència. O això, o la remesa de datàfons ha sortit dolentíssima.

Què cerca l'establiment en cobrar només en efectiu? - Sense necessitat de fer suposicions errònies, sí que cal tenir en compte que no és la primera vegada -ni serà l'última- que al nostre país es donen casos de negocis que han cobrat gran part dels seus beneficis a B, és a dir, sense declarar-los a Hisenda. I per aconseguir-ho, l'estratègia ha estat exactament la mateixa que s'ha explicat als paràgrafs anteriors.

Sense rebut, no hi ha constància de l'ingrés de diners. És com si no hagués existit, va directe a la butxaca. Ningú sap que el negoci ha guanyat aquesta quantitat, Hisenda la darrera. I si a la declaració de la renda no apareixen els beneficis reals, l'Estat no pot reclamar impostos sobre ells. Vacances typical spanish, amb la corresponent estafa marca Espanya. I després diuen dels gitanos que són trapassers. elplural.com

LA PESTA DE L'ESTUPIDESA 31.7.23

"La bêtise insiste toujours, on s'en apercevrait si l'on ne pensait pas toujours à soi". Ho va deixar escrit Albert Camus a la seua obra, La pesta. No sé si hi puc estar més d'acord. Una de les raons per les quals cometem els mateixos estúpids errors una vegada i una altra, i encara una o dues vegades més, és precisament pensar sempre en "el nosaltres". Entés això com a "nosaltres sector econòmic", "nosaltres tendència ideològica", "nosaltres govern", "nosaltres generació", i molt poc en el futur. Ignorar allò que ens diu la ciència és rematadament estúpid.  Enric Nomdedéu. He respectat l'article escrit en valencià, crec que s'enten, sense necessitat de traduïr-lo.

Puix  que parlen de vols d'avions. Captura de pantalla de Flightradar a les 9:43 am del diumenge 30 de juliol. Noxeus-net.

Com és segur que jo no m'escape de ser recurrentment estúpid, també insistiré. Insistiré en el que vaig escriure en este mateix diari el 24 d'agost del 2021: "Un vol contamina entre huit i vint vegades més que un passatger en tren. Europa va aprovar el compromís de reduir les emissions un 55%, i això vol dir que hem de posar el fre de mà urgentment en moltes accions. A sobre, la UE obligarà les companyies aèries que el 60% del querosé que utilitzen siga querosé verd, que és cinc vegades més car que el convencional. Això farà impossible mantenir els preus, i haurem d'anar cap a una reducció de vols. No tothom podrà volar. El turisme internacional continuarà caient."

O un altre article publicat també a este del 24 de maig de l'any passat, on entre altres coses apuntava: "El turisme és també, una activitat profundament depredadora. També per això cal una taxa específica. Si la mà d'obra barata i a temps parcial és un incentiu de primer nivell de l'expansió turística, el fonament material es troba en la disponibilitat de paisatge singular per comercialitzar."

"La majoria dels governs, i no cal dir el sector, defensa que el turisme crea riquesa. Analitzem la situació social i econòmica al país. El resultat en renda per capita dels set municipis amb més oferta turística (Benidorm, Xàbia, Calp, Orpesa, Dénia, Torrevella i Peníscola) són clarificadors. Cap d'estos municipis no se situa entre els cinquanta primers del rànquing dels 542 municipis valencians. Si genera riquesa, la reparteix fatal!"

I m'allargava parlant de com el consum d'aigua dels turistes necessita entre 450 i 800 litres diaris, mentre que els residents estem en 132 litres. I com el Fòrum de l'Economia de l'Aigua, advertia que el 90% turisme internacional al País Valencià, s'allotja en àrees on escasseja l'aigua.

Continuava: "Segons el darrer informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU per a la conca mediterrània, l'escenari més probable d'emissions, preveu que les temperatures augmentaran entre +3,5 °C i +8,75 °C cap al 2.100. En tots els escenaris, en ple estiu, les temperatures seran entre un 40% i un 50% més altes que durant la resta de l'any. Insuportable per a nosaltres, gens atractiu per al turisme que buscarà nous destins. A això cal afegir-hi l'augment cada cop més ràpid del nivell del mar. Segons els experts, el 2035 només un 20% de les platges disposarà de suficient superfície per a continuar enretirant-se davant la pujada del nivell del mar. Entre el 1995 i el 2015, un 65% de les platges va retrocedir l'equivalent a 1,6 metres l'any. Més gent, menys platges. Menys platges, menys gent. Quina paradoxa, no?".

Esta setmana més organismes internacionals també hi han insistit, no sé si podem dir que en este cas, estúpidament, a dir que el Sud d'Europa és cada colp menys un destí turístic atractiu. Des de Benidorm s'obria el principal noticiari britànic, per a dir que ja no era agradable passar les vacances allí, i aconsellava a les famílies britàniques buscar nous destins. "Very unpleasant, suffocating and unbearable heat".

Doncs bé, el nou Consell ha elevat a la categoria de Conselleria el turisme, i hi ha posat al capdavant la fins ara representant de la patronal turística d'Alacant. I no només això, la nova Conselleria no té prevista una Secretaria Autonòmica d'Indústria. Una insistència que més que estúpida, resulta suïcida.

ULLERES DE SOL 30.7.23

A l’estiu, les ulleres de sol protegeixen la retina. Ara bé, als que tenim esquerdes liles i bosses sota els ulls, símptoma inequívoc del pas del temps i d’altres excessos, les ulleres de sol ens serveixen sobretot de màscara pietosa. Ens ajuden a caminar més drets. Per descomptat: són els joves apol·los i les nimfes influents els que les porten de manera magnífica. 

L’esvelt Bjørnar Moxnes no és actor, sinó líder del Partit Roig de Noruega. Es va emprovar unes ulleres Hugo Boss a la botiga duty free de l’aeroport d’Oslo. Al vídeo de seguretat de la botiga se’l veu emmirallant-se amb un estil que ni el Brad Pitt de Telma i Louise. Després, el jove diputat es va posar les ulleres de sol a la butxaca i se’n va anar sense pagar. Ho explica Antoni Puigverd a la vanguardia. Com era d’es­perar, la botiga va publicar les imatges. Escàndol. El pobre Bjørnar, dominat pel pànic, va desaparèixer del mapa. ­Dilluns va tornar per anunciar la di­missió. La frase amb què ha intentat explicar-se és d’una sinceritat entranyable: “Molts m’han preguntat per què vaig fer una cosa tan estúpida, però no he trobat una resposta adequada”.

De vegades, l’estupidesa d’un gest pesa més que la gravetat del fet.

La revista internacional Politico s’ha fet ressò del cas i l’ha complementat amb un reportatge sobre dimissions forçades per misèries i errors semblants. Un diputat eslovè va robar un sandvitx en un súper. Un col·laborador de Sarkozy es va gastar 12.000 euros en havans. Un diputat ultra hongarès, carca famosíssim, va ser enxampat a Brusel·les en plena pandèmia, amb 20 homes despullats. 

Per descomptat, hi surt Cristina Cifuentes, forçada a dimitir quan es va publicar el vídeo del robatori d’una crema facial. 

De vegades, l’estupidesa d’un gest pesa més que la gravetat del fet. Molière hi va dedicar la seva primera comèdia, L’étourdi, traduïble com “el destarotat” o “el tarambana”. Un criat hi diu una frase que és un bon consell per a casos com el del polític no­ruec: “Els errors més breus són els millors”.