EL NO-LLOC DE MARC AUGÉ

Acabo de llegir al bloc de Júlia Costa que ha mort Marc Augé (Poitiers, 1935-2023), antropòleg francés molt popular durant uns anys a casa nostra. Els savis de tot tipus, filòsofs, antropòlegs i etcétera, viuen èpoques diverses de més o menys èxit, la moda també incideix en àmbits profunds i seriosos, ens agradi o no. Augé, especialitzat en etnologia, havia estat professor a l’Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials de París, de la qual va ser director durant uns anys i va dirigir diferents investigacions científiques. Si ets francès, en qualsevol àmbit, és més fàcil que et promocionin. L'antropòleg Manuel Delgado li ha dedicat dos articles sobre El geni del paganisme.

CONTRA L'ANSIETAT RELIGIOSA -La major part de “cultivats” que conec estan dissuadits que els sistemes de creences van néixer per alleujar la mort. Però, i si hagués estat al revés? I si haguessin estat les religions -o, millor, certes religions- no la conseqüència, sinó la causa d'un vertigen davant l'eternitat inèdit abans? Podria ser que, com vol el tòpic, en l'intrínsec de la condició humana niués un crònic neguit davant l'invisible. Però també es podria sospitar que aquest sentiment hagués estat l'exsudat d'una forma de fe basada en la coacció exercida per un déu despòtic i únic a través dels seus funcionaris terrestres, i l'èxit dels quals hauria resultat més de l'eficàcia de les armes invasores que de la fascinació emanada de les seves doctrines.

Per desautoritzar la naturalesa essencial de la por de l'home davant del desconegut, per no anar repetint ximpleries sobre l'ansietat natural de l'home davant de potències transcendents, res millor que recórrer a la comparació entre cultures que l'antropòleg propicia. De la seva mà, veuríem fins a quin punt la noció de “sobrenatural” és estranya a les cultures a què no els ha estat imposat, per la via imperial, el monoteisme cristià o musulmà.

Perquè compendia a la perfecció aquesta òptica que descarta la universalitat de les nostres idees sobre allò sagrat. El geni del paganisme, l'obra de Marc Augé que Muchnik ens acaba de versionar, pot funcionar com un bon útil per autodesintoxicar-nos de les quatre o cinc vulgaritats que se solen repetir quan s'aborda l'anomenat “tema religiós”. A més, Augé és la persona ideal per conduir-nos per aquest itinerari comparatista de què parlàvem, just per la seva condició d'etnòleg repatriat que ens ha brindat peces mestres de l'africanisme (Pouvoirs de vie, pouvoirs de mort, Flammarion), alhora que profundes reflexions d'un antropòleg al metro sobre la nostra pròpia brutícia urbana (El viatger subterrani, Travessia pels jardins de Luxemburg, Els no-llocs, tot a Gedisa).

De Geni del paganisme cal dir que és un homenatge a Chauteaubriand i el seu Geni del cristianisme, en què, a la manera com el romàntic francès feia amb respecte d'una manera de pietat ofesa i de la qual s'endevinava el renéixer, Augé ens adverteix , en primer lloc, de com els ritus i mites de les religiositats qualificades amb menyspreu com a “paganes”, “idolàtriques”, “politeistes”, etc., per les quals s'han inclinat la immensa majoria de cultures conegudes, desplegaven una lògica de l'individu i de la societat capaç de dotar d'un sentit desangoixant l'experiència humana i construïen un cosmos buit de Déu, però saturat de signes amb què dialogar, en què no estava prevista l'esperança, però sí la felicitat i en què el Malament de cap manera era trobable a l'interior dels éssers humans.

El pas següent d'Augé és fer-nos notar com tots aquests sistemes de món que el cristianisme i l'Islam van voler desactivar reapareixen per tot arreu, als herois del cinema o als còmics, a les noves litúrgies de la moda, o de l'esport, als rituals en què es constel·la el que és quotidià, en la festivalització creixent de la vida a les ciutats. Geni del paganisme, sense proposar-s'ho, s'erigeix davant La revenja de Déu, l'exitós llibre de Gilles Kepel sobre el ressorgir de la intolerància monoteista, i ens avisa d'un altre revenja: el que, conspirant en silenci, preparen entre nosaltres els vells déus de la terra i de la carn.