Entre la commoció que ha provocat el petó de Rubiales i l'assassinat aeri que va ordenar Putin no ens hem fixat gaire en altres qüestions aquesta setmana, detalls com les altres nou persones mortes a l'avió rus, com l'informe de les matances de migrants que Aràbia Saudita porta a terme a les seves fronteres, com la invitació a l'Argentina a sumar-se –al costat d'Aràbia Saudita– als Brics, el bloc antioccidental que lideren la Xina i Rússia. - John Carlin.

Per si algú no ha estat gaire atent, Rubiales és el president de la Federació Espanyola de Futbol, avui sota enorme pressió per dimitir per fer un petó a la boca a una de les jugadores que van guanyar el Mundial diumenge passat. La víctima de l'assassinat aeri va ser Yevgueni Prigozhin –el cap mercenari rus que va liderar un motí contra Vladímir Putin al juny–, l'avió del qual va ser enderrocat dimecres.
El contrast entre els dos esdeveniments és revelador per la diferència que demostra entre els valors dels països democràtics i els autoritaris. A Espanya hi ha un clam per castigar una ofensa contra la dignitat de la dona; a Rússia, on la dignitat de la dona la passen pels ous, no només no es castiga l'assassinat, és política d'Estat.

A les democràcies, el màxim valor és la defensa de la vida de l'individu; en els autoritarismes, tot, la vida mateixa, se subordina a la perpetuació al poder del líder. Avui a Argentina hi ha un debat sobre si acceptar la invitació a incorporar-se als Brics. És una qüestió que ens ha d'interessar a tothom, ja que resumeix la batalla global que s'està lliurant entre els que defensen la democràcia i els que l'avorreixen. L'elecció que han de fer els argentins és entre seguir fidels al corrent democràtic per on tants han lluitat tants anys o canviar de rumb i sumar-se a un club de països com Rússia i Aràbia Saudita, que representen el tsarisme mafiós o la monarquia hereditària. És a dir, democràcia segle XXI o tirania edat mitjana.

Més dades, per a les que no ho acaben de tenir clar. El cas Prigozhin, crònica d'una mort anunciada, ens arriba en el context d'un règim rus que assassina enemics polítics, o fins i tot perfectes innocents, sense pestanyar. Amb tot el que s'ha escrit sobre la mort de Prigozhin em crida l'atenció com s'ha comentat poc la lleugeresa amb què es van sacrificar les vides de les altres nou persones que anaven a l'avió, entre elles una hostessa anomenada Kristina Raspopova, una noia típica dels nostres temps que s'entretenia pujant fotos de si mateixa a les xarxes assumint poses suggerents amb biquini. O sigui, el valor de la vida? Zero quan el que està en joc és el poder de Putin.

És com si Donald Trump, el poder del qual també està en joc, imités el seu ídol rus i liquidés els seus enemics polítics o els fiscals que el persegueixen. Només que Trump no pot perquè té la mala sort de viure en una democràcia en què la llei s'aplica a tots igual, sense excloure el fill del president Biden. ¿S'imaginen una cosa semblant a Rússia, o a l'Aràbia Saudita?

Passem a la monarquia petroliera del desert, que també assassina l'estil Putin. Fixeu-vos, primer, en com pateixen els governs dels països europeus per trobar la resposta a l'onada d'indocumentats que arriba a les costes des de l'Àfrica, l'Àsia i l'Orient Mitjà. Que si rescatar-los al mar, que si hostatjar-los en hotels, que si deportar-los, que si –en un curiós cas britànic– enviar-los tots a Rwanda. I ara fixeu-vos en un detallat informe publicat aquesta setmana per l'organisme de drets humans Human Rights Watch. Els saudites, llegim, no es compliquen la vida. Els maten a tots. Segons l'informe, la guàrdia fronterera d'Aràbia Saudita dispara de manera sistemàtica amb metralladores contra migrants i sol·licitants d'asil etíops. Centenars, “possiblement milers”, han mort els darrers anys, tots desarmats, entre ells dones i nens.

Groucho Marx va deixar anar la famosa frase: “Mai pertanyeria a un club que admetés com a soci algú com jo”. La qüestió ara és si Argentina vol pertànyer a un club que admet com a socis assassins i tirans. Val més fer-nos un favor a tots, definir-se com un país que aspira a la decència democràtica i declinar la invitació. I seria bo que Leo Messi, com a heroi nacional i internacional, ensenyi el camí dimitint del càrrec com a ambaixador de turisme d'Aràbia Saudita.