LA INTOLERÀNCIA DE L'OCH

Aquests dies s’ha presentat el cartell de les Festes de la Mercè i s’ha sabut que, enguany, Najat El Hachmi serà la pregonera de la gran setmana de festes de Barcelona. Com acostuma a passar, la notícia ha generat polèmica, aquest cop per l’escepticisme de l’escriptora pel que fa a la llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI (el que ara tothom coneix com a llei trans, vaja). El gran magnificador de polèmiques que és Twitter ha recuperat un article d’El Hachmi publicat l’octubre de l'any passat a l'ARA, on l’escriptora es formulava una sèrie de preguntes sobre la llei trans, i ara diverses persones i institucions (com ara l’Observatori contra l’Homofòbia) demanen al nou alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, que es faci enrere en la seva decisió i triï una altra pregonera. 

L’observatori en qüestió és l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH), que ha iniciat una onada seguida per altres associacions. Algun dia s’hauria d’estudiar el mapa d’observatoris existents i la proporció del soroll que generen en relació amb la seva eficàcia. El comunicat de l’OCH reclama una rectificació urgent de l’Ajuntament (no especifica quin) i proclama el seu desig de viure unes festes “amables i sense odi”. L’amabilitat i la falta d’odi, però, no afecten El Hachmi, públicament exposada al fet que qualsevol piròman digital pugui cremar-la. Com que llegir l’article, entendre’l i confrontar-lo amb les pròpies conviccions deu ser massa extenuant, el sector més actiu de l’anomenat lobby trans s’estima més activar l’etiqueta de transfòbic i alimentar la mena d’odi que, si provingués de l’extrema dreta, trobarien inacceptable. Com a exercici d’aproximació a una possible complexitat del debat, els recomano que visitin el web de l’Observatori Contra l’Homofòbia (och.cat) i traguin les seves pròpies conclusions sobre la diferència entre voluntat de servei i de denúncia i la fabricació de consignes. En el fragor de la instigació de titulars reduccionistes, sovint oblidem que no totes les opinions són iguals i que, ara per ara, els dubtes que planteja El Hachmi semblen més rigorosos, progressistes i constructius que la intransigència pamfletària dels seus detractors.

PREGUNTES SOBRE LA LLEI TRANS - Najat el Hachmi,  26.10.22,article de: ara.cat

Jo voldria un debat tranquil i serè, seriós, raonat i raonable sobre l’anomenada llei trans però és evident que aquest escenari ja és impossible donada la tensió i polarització que la nova norma està provocant. Fins ara tota la informació que circulava sobre el tema era poc coneguda per l'opinió pública en general, tot i que dins del moviment feminista ja fa temps que algunes activistes alerten sobre les conseqüències que tindrà en qüestions d’igualtat. Dones de totes les edats i condicions (per molt que es vulgui silenciar les discrepàncies atribuint-les a diferències generacionals) ens assenyalen els perills que suposa considerar el sexe una dada del tot irrellevant tenint en compte el que ha passat en països que han adoptat lleis semblants. Però en aquesta encesa discussió les acusacions de transfòbia són el pa de cada dia. La primera vegada que vaig ensopegar amb aquesta paraula i l’acrònim TERF (feminista trans excloent) va ser quan la Chimamanda Ngozi Adichie va afirmar que l’experiència de les dones trans és diferent de la de les dones que ho són biològicament. L’escriptora nigeriana va rebre tota mena d’insults i difamacions per haver expressat aquesta més que evident obvietat. I és que l’acusació de transfòbia serveix, en molts casos, per impedir, de facto, la manifestació dels dubtes que provoquen els escenaris nous que proposen canvis legislatius com els de la llei trans. En el debat democràtic, però, l’autocensura per por a les acusacions d’intolerància i fòbia no són mai una bona idea i per això comparteixo aquí algunes de les nombroses preguntes que m’he fet llegint el text de l’esmentada llei: 

Quina utilitat té per a la lluita contra la discriminació de les persones trans el fet de permetre que qualsevol persona pugui canviar-se el sexe registral cada sis mesos?

¿Com es garanteix la protecció i orientació dels menors amb conflictes amb el seu propi cos? Si el parer mèdic no importa, ¿com es pot descartar que el malestar amb el sexe biològic no sigui conseqüència d’un trastorn que no tingui res a veure amb la identitat?

¿Pot una criatura de 12 anys saber que és un home atrapat en el cos d’una dona o una dona atrapat en el cos d’un home? Què entén per ser home o dona?

¿Podem explicar als nostres fills que el sexe biològic és un fet irrellevant? ¿És honest fer-los creure que si el canvien al Registre Civil s’acabaran tots els problemes que tenen amb el propi cos?

Per què es criminalitza la funció protectora dels pares establint que si no estan d’acord amb la decisió del menor de canviar de sexe registral es pot arribar al punt de retirar-los la pàtria potestat?

¿Com queden els professionals de la salut mental que atenen persones en situació de conflicte amb el seu sexe i la seva identitat? Què es considera, en aquest sentit, “teràpia de conversió”?

¿Com pot ser que no et puguis canviar l’ordre dels cognoms fins que no siguis major d’edat però puguis prendre una decisió molt més important com la del canvi de sexe registral a partir dels 12 amb procediment judicial, amb 14 acompanyat dels tutors legals i amb 16 sense acompanyament de ningú?

¿Com queden les unitats de gènere que ja funcionen a tot el territori espanyol?

¿Els menors d’edat podran, amb el canvi registral de sexe, tenir accés a tractaments com cirurgies irreversibles i hormonacions amb greus efectes secundaris que els condicionaran de per vida? Quines garanties s’estableixen perquè les persones siguin plenament conscients de les conseqüències d’aquestes mesures?

Si estar en disconformitat amb el sexe de naixement no és cap malaltia i la persona trans no necessita cap especialista, ¿basant-se en què es prescriuran tractaments quirúrgics i farmacològic? ¿Basant-se en l’autodiagnòstic del pacient?