LA TEORIA SUECA DE L'AMOR

Viure sol no és estar sol. Com tampoc viure amb gent suposa que hom se senti acompanyat. La solitud és molt més, és un sentiment dolorós que sorgeix de la discrepància entre les relacions socials que té una persona i les que li agradaria tenir. A Espanya, 1,7 milions de persones més grans de 70 anys viuen soles, però gairebé 200.000 (192.000, l'11,2%) no tenen amb qui parlar dels seus problemes quotidians i sentiments. I això fa mal, fa molt de mal. A Suècia, sempre avançats amb moltes coses de tipus social, sembla que han trobat una manera d'alleujar a la gent que viu sola.Suècia apareix habitualment al capdamunt de les classificacions de felicitat i qualitat de vida del món. No obstant això, la soledat és una pandèmia al país nòrdic, fins al punt que milers d'avis suecs moren cada any a casa sense que ningú, ni familiars ni veïns, s'assabentin, tal com va deixar dit l'estremidor documental 'La teoria sueca de l'amor'.

Una localitat sueca tracta de pal·liar la solitud dels seus veïns amb un projecte genuïnament 'made in Sweden': obligar els seus habitants a socialitzar amb els seus veïns almenys dues hores a la setmana. A finals d'aquest any s'inaugura el projecte experimental d'habitatges públics 'Sällbo' a la ciutat portuària de Helsinborg, al sud del país. Sobre el paper sembla un bloc d'apartaments més, pulcre i funcional, dels quals trufen la costa meridional de Suècia. No obstant això, tanquen una peculiaritat: els seus veïns estan obligats a parlar entre si no menys de dues hores per setmana.
Els auspiciadors del projecte culpen el clima de la prestigiosa aversió dels suecs a relacionar-se amb desconeguts (o fins i tot amb coneguts): "Si penses en països on el clima és més càlid, la gent habitualment es troba fora de les cases, al parc, i poden xerrar, sense necessitat d'haver de rebre't a casa teva. Aquí, a Suècia, no és tan fàcil, perquè el clima és el que és", explica Dragana Curovic, una de les responsables del projecte al diari suec The Local. "La gent gran no comparteix el seu dia a dia, de manera que no és fàcil per a ells entendre a les generacions més joves. I si a això li afegeixes una herència cultural diferent, llavors resulta gairebé impossible trobar-se. Aquesta és la idea del projecte". 

Com es materialitza aquesta convivència intercultural i intergeneracional? La meitat dels 51 apartaments es llogaran a jubilats suecs de més de 70 anys, mentre l'altra meitat aniran destinats a joves d'entre 18 i 25 anys, incloent-hi un testimoni per als immigrants nouvinguts al país: 10 apartaments. Els habitatges, de dues habitacions, no són massa grans però, a canvi, els blocs disposen d'abundant espai comú, un gran menjador, una biblioteca, gimnàs, una sala de cinema i dormitoris per als convidats.
Entenc que el clima poc ajuda a la convivència entre veïns, és obvi que a la zona mediterrània o al tròpic la gent viu molt més al carrer el que facilita la comunicació entre uns i altres, sobretot als barris de les ciutats i més encara en els pobles, com explica més amunt Dragana Curovic.

La gent gran que viu sola, necessita parlar, ser escoltada, bé ho saben els empleats de la Farmàcia quan hi van a buscar les medicines i on els solen explicar la seva vida, i ho sabem els veïns quan els trobem al replà, l'escala o pel carrer, i és important escoltar, molt important i no només per als grans sinó també per als joves i els no tant joves. 
Tinc un parell de veïnes i un veí que els anirien d'allò més bé a aquests suecs solitaris, dir que són xerraires és poc, el següent és el més escaient, i és que si t'enxampen al replà de l'escala o pel carrer al barri, ja has begut oli, la cosa va per llarg, però que has de fer?, escoltar-los, i cada vegada més ajudar-los davant un nou enemic que li ha sortit a la gent gran, el caixer automàtic.