💬Els jubilats, la gent gran d'aquest país, s'enfronta a una solitud diferent de l'habitual a aquestes edats, una solitud per la que no estàven preparats, la solitud del jubilat davant del caixer automàtic. Una situació que s'agreuja atès els jubilats i jubilades, són analògics, no nadius digitals. Hi ha excepcions, però poques.
El jubilat, la persona gran, estaba acostumada a anar a la seva oficina bancaria o de la caixa que ara ja és banc, allí l'atenia gairebè sempre la mateixa persona amb qui hi tenia dipositada tota la seva confiança (aspecte que les preferents varen espatllar), i alli a la finestreta o taulell - millor dit - feia totes les seves gestions, pagaments, treure diners, posar al dia la llibreta, etc.
Pero això s'ha acabat, a banda que cada vegada tanquen més sucursals i caixers, els Bancs animen a la seva clientela a fer tota les seves gestions telemàtiques, via internet o a través del caixer, i clar, es un drama, un genocidi de jubilats com deia l'altre dia una senyora atabalada per fer un pagament d'impostos municipals a través del caixer, i del que no s'en sortía. Entre que la vista sol fallar, i la manca de costum, per a molta gent gran, anar al caixer es un seriós problema, que de moment es va resolent amb l'ajut de familiars o veins, el que a la llarga pot resultar perillós, no sempre tothom és de bona fe i més d'un i dos poden ser objecte d'estafes, i no dels bancs, que ja ho varen fer...
Compte també, que hi ha nuclis urbans, pobles o llogarets on a més hi sol viure molta gent gran, on ja no hi ha ni oficines ni caixers, el que encara complica més la situació de la gent que hi viu. Potser caldria fer cursets a la gent gran per aprendre a desenvoluparse amb els caixers automàtics amb soltura, de la mateixa manera que han aprés a fer anar el mòbil o l'ordinador per comunicar-se amb els fills i nets que tenen lluny de casa.
.png "English"){kind=small}
6 Comentaris
Malauradament a certa edat els teus drets se'ls passen pel folre, pitjor ser a una residència on no et poden venir a veure, per exemple, o morir en l'oblit sense que ni et puguin ni enterrar, per desgràcia de vell no es passa i no pots reclamar, al menys els infants maltractats de petits quan son grans poden fer denunúncies, això dels caixers ja em sembla el de menys, contemplant la trista realitat de 'la pitjor de les dictadures', com va dir Cortez en una cançó que era la vellesa. I ja podem anar fent volar coloms sobre iaios motixilers i tot això i no voler dir 'vell', la realitat és tossuda.
ResponEliminaDeia Cioran que la vellesa és l'autocrítica de la naturalesa, o com jo penso, es tracta d'una venjança, molt cruel per cert.
ResponEliminaLo encuentro de verdad dramático.
ResponEliminaHe visto personas completamente desamparadas delante de una terminal, en medio de una calle, pasando frio en invierno y apuros en verano, y con miedo de ser atracados por detrás y robados por los de dentro.
Otra cosa que me tendrán que explicar estos que gobiernan, porque los de los sindicatos como viven del cuento no te lo explicarán nunca, es que por un lado te quieren jubilar a los 68, y por el otro, a lo de los bancos los pre-jubilan a los 52, si, cincuenta y dos.
¿Cómo se come este guiso?
El que és palès és que l'atenció al client, el 'parlem' ha desaparegut, el client ja no rep cap atenció del Banc, que per cert a banda d'anar prejubilant a dojo el personal, ha externalitzat algun dels seus serveis. I els avis i avies, desamparates, sols davant el caixer com Gary Cooper.
ResponEliminaEs completamente cierto, FRANCESC, con otro agravante, ahora si quieres algo del banco, ha de ser de 9 a 12´30 BBVA...de lunes a jueves, eso en Barcelona (no se en SBLL), pero aquí funciona así, si a eso se le denomina funcionar.
ResponEliminaO sea, no tienes derecho a entrar a hablar con nadie de tu dinero en otro horario que no sea el establecido.
Tuve un problema por un pago al Ay untamiento (código de barras no funcionaba y el cajero no obedecía los números) y me tuve que poner cabrón para que me atendieran bajo amenaza de ponerles una denuncia. Me decían que fuera a otro cajero.
Ahora pienso en el corto de vista, en el ciego, en la abuela que es parca en lo de las máquinas, o en que se tenga Parkinsón y tengas que poner un montón de números y otras tantas letras.
Creo que habría que tomar una determinación ante tamaña crueldad., porque lo que es es una crueldad.
Parlàven avui d'un inici de revolta de Jubilats contra l'abus de les comsissions, i algun Sindicat està començant a mpure's contra tanta arbitrarietat. Veure'm en que acaba.
ResponElimina