"L'uxoricidi, en última instància, és una conseqüència del matrimoni, com l'adulteri i com el divorci. No crec que siga possible de negar-ho. Dic conseqüència, no perquè el pressupose, sinó perquè en ve provocat." 

Llegit avui en dia, aquest aforisme de Fuster pot semblar frívol o cínic, en mans dels de sempre es podria acusar-lo de permetre, de tolerar o justificar l'uxoricidi, atès ara hi ha més prim mirament en tot el que es refereix a l'ús de les paraules per definir unes situacions determinades i menys capacitat d'anàlisi de text per entendre el que vol dir l'aforisme, que vol dir el que vol dir i prou, sense més ni més, I això que en el seu moment era així, ara, jo mateix, contaminat per la nova manera de fer, d'interpretar el llenguatge, ja li estic buscant tres peus al gat. Bé, jo, o elles, és que es veu que no els sonava bé la paraula uxoricidi, i varen crear feminicidi, que de fet és més adequada, i malauradament s'ha d'usar massa sovint. Evolucionen les paraules, però el mascle està encallat, ancorat en el temps antic, no és més que un primat, un llop no només per l'home, si més no, ho és encara més per la dona.  Aquest escrit ja fa dies que el tenia guardat, però li anaven passant altres al davant, avui, amb tot l'enrenou del petó de Rubiales he decidit publicar-lo, ara crec que és el moment.