El discurs explosiu de ­Luis Rubiales, president de la Federació Espanyola de Futbol, actua com un moviment sísmic que reajusta la realitat. D’una banda, la realitat mediàtica, que l’havia donat prematurament per dimitit. De l’altra, la realitat social, que, mal que ens pesi, no avança de manera uniforme i no sempre preveu que qui té privilegis obscens, farà el que sigui necessari –fer-se el màrtir, comprar lleialtats, instrumentalitzar les pròpies filles– per conservar-los. Els pebrots agafats a dues mans a la llotja de l’estadi de Sydney marquen la moral de la seqüència. 

Una seqüència que, per avançar, hauria de bifurcar-se a partir d’ara. El que anomenem societat continuarà comprovant, amb indignació i incredulitat, la pervivència d’un sentiment casernari de la vida. Les manifestacions de repulsa, argumentades o no, contra Rubiales es multiplicaran i exerciran la pressió que, en tants altres àmbits, intenten canviar el món. I al periodisme li toca explicar aquests estats d’ànim transformadors. 

Però, a més a més, necessitem saber què passa sense conformar-nos amb omertàs gremials o intercanvi de comunicats que castren la recerca d’unes veritats complexes i contradictòries. Ja va passar quan les jugadores van exigir la dimissió de Jorge Vilda. I ha tornat a passar.  El relat de la campiona del món Jenni Hermoso no pot ser un destil·lat protegit per intermediaris i seguicis. I l’estrèpit reactiu no hauria de substituir l’explicació dels fets a canvi d’imposar la vehemència de l’opinió i dels sermons (com si fos un succedani, moralment superior, de sensacionalisme). 

Rubiales ens ha estalviat feina demostrant quina mena de dirigent és i amb quins còmplices –governs, mitjans, clubs– ha comptat per mantenir-se en el càrrec.  Però si permetem que l’afirmació de Rubiales segons la qual aquest escàndol no busca ni la veritat ni la justícia sigui remotament plausible, serem devorats pel magnetisme pervers de les trinxeres, per l’espiral de la indignació i per interessos que detesten tant la justícia com la veritat.  

El periodisme no pot limitar-se només a acompanyar i amplificar el terratrèmol social. Si més no, el periodisme com l’entenia Milan Kundera: “El poder del periodista no es basa en el dret a fer una pregunta sinó en el dret a exigir una resposta”. - Sergi Pàmies - lavanguardia.cat.

Pedro Rocha serà president de la RFEF durant el temps que duri la suspensió de la FIFA a Rubiales - La Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha rebut aquest dissabte la notificació amb què la Comissió Disciplinària de FIFA ha suspès provisionalment Rubiales per 90 dies .