El 2000, un grup d'informàtics i enginyers de l'Institut Tecnològic de Geòrgia (Geòrgia Tech) van col·laborar en un projecte anomenat Aware Home (Llar Conscient). Es tractava de crear un «laboratori viu» per a l'estudi de l'anomenada computació ubiqua. Per això, van imaginar una «simbiosi humà-llar» en què múltiples processos animats i inanimats fossin captats per una elaborada xarxa de «sensors conscients del context», integrats a la casa i en uns petits ordinadors que els ocupants d'aquella llar poguessin portar llocs (tecnologia ponible o wearable) en tot moment. El pla dissenyat així obligava a una «col·laboració sense fil automatitzada» entre la plataforma on s'allotjava la informació personal obtinguda dels dispositius mòbils dels ocupants de la casa i una segona plataforma on s'allotjava la informació ambiental extreta dels sensors .

Tres eren els supòsits de feina d'aquell experiment. En primer lloc, els científics i els enginyers entenien que els nous sistemes de dades produirien un àmbit de coneixement totalment nou. En segon lloc, es va assumir que els drets sobre aquest nou coneixement i el poder de fer-lo servir per millorar la pròpia vida pertanyien exclusivament a les persones que vivien a la casa. En tercer lloc, l'equip va donar per fet que, malgrat tanta meravella tècnica digital com hi havia, Aware Home no seria res més que una encarnació modernitzada de les convencions ancestrals que conceben la «llar» com el lloc d'asil privat on es refugien els qui es recullen entre les parets.

Tot això es va expressar com en el pla d'enginyeria. Allí es va posar l'èmfasi en la confiança, la simplicitat, la sobirania de l'individu i la inviolabilitat de la llar com a àmbit privat. El sistema d'informació d'Aware Home es concebia com un simple bucle tancat de dos nodes únicament i controlat completament pels ocupants de la casa.

Atès que aquesta estaria «monitoritzant constantment la localització i les activitats dels ocupants [...], i fins i tot rastrejant les condicions mèdiques dels seus habitants», l'equip va concloure que hi havia «una necessitat molt clara de donar als ocupants el coneixement i control sobre la distribució d'aquesta informació». Totes les dades haurien d'emmagatzemar-se als ordinadors portàtils dels ocupants «per garantir la privadesa de la informació de cada individu».

El 2018, es calcula que el volum de negoci del mercat mundial de les «llars intel·ligents» puja a uns 36.000 milions de dòlars i es preveu que arribi als 151.000 milions per al 2023. Les xifres oculten el veritable terratrèmol que s'està produint sota la seva superfície . Pensem només en un dels dispositius típics d'una llar intel·ligent: el termòstat Nest, fabricat per una empresa que era propietat d'Alphabet, la companyia matriu de Google, que es va acabar fusionant amb la mateixa Google el 2018.

El termòstat Nest fa moltes de les coses que es van imaginar en aquell Aware Home. Recull dades sobre el seu ús i el seu entorn, utilitza sensors de moviment i computació per aprendre els comportaments dels habitants d'una casa. Les aplicacions de Nest poden demanar dades d'altres productes connectats, com ara automòbils, forns, polseres d'activitat i llits.

Aquests sistemes poden activar llums, per exemple, si es detecta un moviment anòmal, indicar que es gravi en vídeo i en àudio el que està passant, i fins i tot enviar notificacions als propietaris o altres persones. Ara, i com a conseqüència de la fusió amb Google, el termòstat, com altres productes de Nest, es fabricarà incorporant funcions d'intel·ligència artificial de Google, inclòs el seu «assistent» digital personal.

Quan està connectat per wifi i en xarxa, els intricats magatzems de dades personalitzades del termòstat es pugen als servidors de Google. Cada termòstat ve amb la seva «política de privadesa», el seu «acord de termes de servei» i el seu «acord de llicència per a l'usuari final». Aquests documents revelen conseqüències opressives en matèria de privadesa i seguretat, ja que permeten que es comparteixi informació familiar i personal sensible amb altres dispositius intel·ligents, amb personal anònim i amb tercers a efectes d'anàlisis predictives i de la seva venda a altres parts no especificades.

Nest amb prou feines es responsabilitza de la seguretat de la informació que recopila i no assumeix cap responsabilitat per l'ús que les altres empreses del seu ecosistema donin a aquestes dades. Segons una anàlisi detallada de les polítiques de Nest realitzada per dos experts de la Universitat de Londres, si el comprador d'un simple termòstat domèstic es proposés introduir-se a l'ecosistema de dispositius i aplicacions connectades de Nest per revisar els seus corresponents (farragosos i impudents) termes , hauria de mirar-se prop de mil d'aquells mal anomenats «contractes».

Si el client es negués a acceptar les estipulacions de Nest, els termes del servei indiquen que la funcionalitat i la seguretat del termòstat es veurien seriosament compromeses i s'interromprien llavors les actualitzacions necessàries per garantir el funcionament fiable i segur de l'aparell. Les conseqüències de tal interrupció podrien anar des de la congelació de canonades fins a fallades en els detectors de fums, sense oblidar més facilitat per esqueixar el sistema domòtic intern.

El 2018, ja havien desaparegut, doncs, els antics supòsits de partida del projecte Aware Home, arrossegats pel corrent. Arrossegats on? Quin corrent havia estat aquest? Aware Home, com molts altres projectes visionaris, imaginava un futur digital que empoderaria els individus, facultats per viure unes vides més eficaces. El més important és que, l'any 2000, aquella imatge de futur pressuposava (com el més natural del món) un compromís indestructible amb la privadesa de les experiències individuals.

Si un individu optava per transmetre la seva experiència digitalment, continuaria exercint drets exclusius sobre els coneixements reunits a partir d'aquestes dades, així com drets exclusius també per decidir quin ús donar a aquests coneixements.

En l'actualitat, aquest dret a la privadesa, als coneixements ia l'aplicació d'aquests ha estat usurpat per una aventura audaç de mercat propulsada per l'atribució unilateral d'un presumpte dret a disposar de les experiències d'altres persones i del coneixement que se'n deriva de tals experiències.

Què suposa aquest canvi fonamental per a Llar o exili en el futur digital nosaltres, per als nostres fills, per a les nostres democràcies i per a la possibilitat mateixa que hi hagi un futur humà en un món digital?

Aquest llibre tracta de respondre aquestes preguntes. El seu tema és l'enfosquiment del somni digital i la seva vertiginosa mutació en un projecte comercial voraç i absolutament nou al que jo anomeno capitalisme de la vigilància. - Soshana Zuboff -

Zuboff va publicar 'el capitalisme de la vigilància' fa 10 anys, consti doncs que estàvem avisats, però no li hem fet cas i li hem donat a acceptar cada vegada que ens ho han demanat per entrar a qualsevol pàgina i hem anat robotitzant les nostres llars, i encara que això tingui també la seva part positiva, a la llarga serà perjudicial per a la salut pròpia i la de les nostres llars.