RIP MARE NOSTRUM

Diverses famílies contemplen el capvespre a Alexandria, Egipte, sobre blocs de ciment a manera d'escullera per contenir la pujada del nivell de mar. En aquesta sèrie de 7 reportatges que s'inicia avui, La Vanguardia navega les aigües mediterrànies i visita les costes de Tunísia, Líban, Egipte, Grècia i Espanya per documentar l'impacte de l'escalfament global i la pesca massiva a les poblacions de les ribes.

El darrer crit de la Mediterrània. Al llogaret d'Abu Homos, al cor del Delta del Nil, l'ancià Abdel Rasik se subjecta la galabiya groga, rebel pel vent, i es col·loca a la gatzoneta davant dels seus cultius morts. “Malih, Malih”, xiuxiueja. Palpa la terra erma amb la mà i s'emporta el dit índex als llavis. “Malih! Veus? ¡Sal!, La terra està salada, per això les collites no creixen!”

A l'altre extrem del Mediterrani, a bord del veler Va de Bon Coeur, el biòleg marí Alex Jonson escorcolla amb uns prismàtics les aigües al sud de les illes balears a la recerca d'un assassí fantasma: artefactes de pesca abandonats que el corrent arrossega mar endins i atrapen cada any milers de tortugues i cetacis.

A tres mil quilòmetres d'allà, al port d'Amchit, el pescador libanès Emili Hershey amaga el seu disgust sota una gorra verda i espetega la llengua desesperat. “Les xarxes són buides”, lamenta. Té clar el culpable: el peix lleó, una espècie invasora tropical del mar Roig que s'ha introduït a través del canal de Suez i en l'última dècada ha conquerit els cada vegada més càlids corrents mediterranis.

Tot i que distants geogràficament entre si, els crits d'auxili de Rasik, Jonson i Hershey tenen la mateixa arrel: la crisi climàtica amenaça la supervivència del Mare Nostrum. El Mediterrani no és només el mar que més ràpid s'escalfa sinó el més sobrepescat i el que aglutina més contaminació plàstica. Tot i que l'amenaça és global i que les conseqüències entre el nord i el sud mediterranis són diferents, hi ha un denominador comú: el temps per reaccionar s'acaba. L'espiral de degradació és alarmant, adverteixen els experts.

La crisi climàtica i l'acció de l'home asfixien la Mediterrània. Com que és un mar semitancat, les seves aigües s'escalfen entre tres i cinc vegades més ràpid que el global dels oceans. Aquest increment produeix canvis irreversibles en els seus ecosistemes i castiga la vida de milions de persones que viuen a la vora. La proliferació d'arts perjudicials de pesca, que causen la desaparició d'espècies natives i minva la diversitat marina, només hi afegeix més pressió. Amb unes aigües ja assetjades per la sobrepesca, el canvi climàtic accelera encara més aquest procés de degeneració.

Els veïns que habiten la costa són els primers testimonis del canvi. Al llogaret egípcia de Maadiya el pescador Hamdi, de 61 anys, llança la canya des d'una filera de roques blanques i assenyala amb resignació un altre dels impactes climàtics que planen sobre alguns punts de les costes mediterrànies. “Ens enfonsarem. Cada any el mar puja més, tard o d'hora ens n'haurem d'anar d'aquí”. Segons el Panell Intergovernamental de les Nacions Unides sobre el Canvi climàtic (IPCC a les sigles en anglès), el nivell del Mediterrani creixerà entre 30 centímetres i un metre abans de final de segle. Les pujades de les últimes dècades ja han començat a salinitzar terres de cultiu ia engolir parts de la costa en zones especialment vulnerables com al Delta del Nil, a Egipte.

Envoltat de 22 països d'Europa, Àfrica i Àsia, el Mediterrani és un laboratori de l'impacte del canvi climàtic. També de les solucions. “És un moment clau per veure si països socialment molt dispars són capaços d'unir-se per afrontar un problema comú”, explica Jofre Carnicer, especialista en canvi climàtic a la Mediterrània del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals). Parla de finestra d'oportunitat: “Tant la rapidesa de la pujada de la temperatura com del nivell del mar –afirma– dependrà de l'acció global els propers 20 o 30 anys”. I aquesta reacció haurà de tenir en compte els més vulnerables.