TRAÏDOR, O TRAÏT?

Això és una traïció en tota regla. Han jugat amb mi!”. Mitjans d’octubre del 2017. Carles Puigdemont ha suspès els efectes de la declaració d’independència. El govern d’Espanya no ho entén. L’ha proclamat o no? “Vaig obrir la maleïda finestra de diàleg. Vaig fer cas a totes les pressions”. Mariano Rajoy l’amenaça amb l’article 155. “M’han traït un cop. No ho faran dues vegades” escriu Joan Esculies a la vanguardia.

Durant la resta del mes, el president de la Generalitat veu traïdors arreu. A l’executiu del PP, a ERC, en els consellers que callen, en els seus que el pressionen, al PSOE, al PSC... “El fantasma del dia 10 em plana tota l’estona. No em tornaran a enganyar”. El dia 26 no arriben garanties que s’aturarà el 155 encara que convoqui eleccions –que és el que vol fer–. “Estic defensant el que crec que és millor per al país, que em farà quedar a mi com un traïdor”. A Twitter, traïdor. A la plaça Sant Jaume, una pancarta, “Puigdemont, traïdor”. El 27 d’octubre, el president té una anàlisi clara. No hi ha majoria social per defensar la DUI, ni eines. La proclamació no es traduirà en res per a Catalunya. Al contrari, afegirà patiment a la vida de molts. A la seva, el primer. Ho detalla ell mateix a M’explico . De la investidura a l’exili (2020). Puigdemont, però, no vol trair allò que ha defensat sempre i la Declaració tira endavant.

Avui la seva circumstància és encara més complexa. El president és una persona ferida i, per tant, susceptible. La renúncia és el moment més complicat per a un polític. Francesc Macià, 1931, renuncia a la república catalana i obté una autonomia. Traïdor. Josep Tarradellas, 1977, per recuperar la Generalitat renuncia a l’excepcionalitat de l’autonomia republicana i accepta un règim monàrquic. Traïdor. Tanmateix, ambdós negocien sobre la vertebració d’Espanya.

Ara a Puigdemont el busquen perquè avali una legislatura. En aquests anys la Moncloa no ha volgut resoldre la carpeta catalana, sinó adormir-la. L’independentisme només mourà el govern d’Espanya, el que sigui, si troba un punt on fer palanca (ho vam explicar a Punt de suport , 18 de març del 2022). Quan recula a les urnes, n’ha caigut un del cel. Per assolir l’amnistia? Per aconseguir el referèndum? Cap govern oferirà aquestes condicions a uns partits que perden votants. Ai, dels miops que havien de convertir les abstencions en pans! Però un pacte entre diverses debilitats (PSOE, Sumar, independentismes perifèrics) podria consolidar l’autogovern en un moment europeu delicat. 

Per explorar la renúncia, encara que sigui momentània, se li demana a un home que a l’horitzó potser hi té un furgó i unes manilles. El gest a fer és majúscul. “M’han traït un cop. No ho faran dues vegades!”. S’ha de tenir una convicció molt ferma que aquest és el camí a transitar. Ho farien vostès? Puigdemont ja sap què li dirà el seu mirall: traïdor!