Han passat moltes coses en poc temps: som contemporanis de les antiguitats, escriu Llucia Ramis a la vanguardia. Pot semblar una obvietat, però confesso que no hi havia caigut, i, tanmateix, així és. Som una antigalla moderna, o postmoderna.

En entrar amb el seu Danelectro, el noi de la botiga li va preguntar: “Ah, és una d'aquelles guitarres antigues?”. Perplex, ell va contestar que no, que és del 2009. “Doncs això”, va replicar el dependent. Recordo aquesta escena a la 72a Fira del Llibre d'Ocasió, Antic i Modern. Multitud de curiosos s'aturen davant els estands del passeig de Gràcia, en què hi ha –a més del que és obvi– banderins de la família Telerín, postals de Cobi, i còmics de quan es titulaven amb tres lletres. Objectes sobre els quals podria comptar anècdotes pròpies i no dels meus avis.

Marçal Font, president del Gremi de Llibreters de Vell, i llibreter de la badalonina Fènix, munta a Sant Jordi un lloc on ven exemplars de principis del segle XX sobre carnisseria, per exemple, o del 1885 sobre la cria de conills i gallines. I funcionen. Diu que ara ha començat una bibliofília nova: la dels manuals de programació d'ordinadors. Entre els xavals joves, hi ha un boom a la recuperació de la informàtica antiga; o sigui, dels anys setanta.

Penso en aquells quaderns de canonet per a l'IBM, o en els cartutxos del MSX i els jocs que venien a cintes de casset. Al missatge “syntax error”. I ha passat molt de temps, però no tant. Més aviat: han passat moltes coses en poc temps, l'acceleració progressiva del qual ha fet que, de sobte, siguem contemporanis de les antiguitats.

Prens consciència dels anys que tens quan restes la teva edat a la teva data de naixement. El que va passar abans de tu sembla llunyà perquè et resulta aliè; ja s'encarrega la indústria de la nostàlgia de romantitzar-ho. L'obsolescència dels suports tecnològics, en actualització constant, accentua la sensació d'haver viscut un moment breu de frontissa. El que els valia als nostres pares, avis, besavis, ja no valdrà als nostres fills. Tampoc a nosaltres, si no és per convertir el desús en fetitxisme. Som una antigalla moderna.