LA HIPÒTESI BURNIOL EN EL MADRID DF

Francesc Cambó acostumava a fer ocellets de paper de totes les mides al seu escó quan s'avorria al Congrés dels Diputats, d'això fa un segle. No m'imagino que cap diputat s'entretingués amb la papiroflèxia durant la fallida sessió d'investidura d'Alberto Núñez Feijóo. La tensió es va mastegar, especialment dimarts, quan Pedro Sánchez va renunciar a respondre al president del PP, triant el diputat Óscar Puente per “repartir llenya”, mentre Feijóo agafava “un enuig còsmic”, segons expressions d'Enric Juliana en aquest diari. Si algú hagués fet una corbata al saló de sessions, aquesta hauria sortit volant per una finestra. Però Enric Juliana contempla una possibilitat que crec que no li desagradaria a Núñez Feijóo, i menys ara que sembla ha decidit perpetuar-se en el seu càrrec:

"L'amnistia catalana podria ser la porta d'entrada del Partit Popular en una sorprenent zona de confort on la dreta espanyola tindria al seu abast futurs pactes amb el Partit Nacionalista Basc i fins i tot amb Junts per Catalunya. Un màgic retorn a 1996. Un viatge interestel·lar. No és impossible que això passi en els propers anys, tenint en compte els avenços en l'aplicació pràctica de la física quàntica".

Estem davant d'una d'aquelles cruïlles que tenen més ironia que dramatisme, per més que cridin a Madrid DF. La dramatització extrema dels problemes polítics espanyols és una tàctica hàbil d'intimidació, amb efectes paralitzants. Tot és una tragèdia quan creuen que alguna cosa no els convé. I, tot i això, l'amnistia catalana els convé, primer, per combatre-la, després, per poder ampliar el camp d'aliances.

Amb l'elecció d'Óscar Puente per a la rèplica a Feijóo, Sánchez ha volgut preservar aquest petit marge de maniobra. El porc senglar de Valladolid (senglar, expressió sorgida del parlamentarisme de la Segona República) ha servit d'escut i s'ha menjat Sumar, que no acaba de trobar el to, malgrat l'activisme de Yolanda Díaz les últimes setmanes. En cas de repetició electoral, el PSOE probablement deixaria Sumar amb menys diputats i el PP absorbiria més vots de Vox. L'equilibri resultant podria ser similar a l'actual, amb un fort desgast per a Sánchez.

I finalment ens queda la hipòtesi Burniol: abstenció del PP per facilitar la investidura de Sánchez, amb l'objectiu d'invalidar el pacte amb els independentistes, acumular autoritat moral i empènyer el PSOE a una política de concertació nacional. Aquest moviment, suggerit a l'agost per Juan-José López Burniol, col·laborador setmanal de La Vanguardia, no és fàcil de dur a terme dins una cultura política basada en el drama calderonià.

Feijóo vol durar, i aquesta acrobàcia és arriscada davant d'un públic de dretes habituat al xoc dramatitzat. I el porc senglar de Valladolid no ho ha posat fàcil. Aquesta també era una de les missions, i a fé que la va complir amb escreix.