'La profunditat del silenci', en memòria de les víctimes del naufragi de Lampedusa del 3 d'octubre del 2013. Al Museu Marítim./ Francesco Zizola.  L'Estàtua de la Llibertat –el seu meravellós primer nom: La Liberté Éclairant le Monde– ha tingut diversos significats des de la seva creació. Diuen que dues. Aquestes línies són per demostrar, precisament, que no, que n'han estat tres. El primer significat és, sens dubte, el primer republicanisme internacional, la idea que aquell republicanisme, sustentat en una idea vigorosa de llibertat i d'igualtat, socialitzant, canviaria el món. El monument va néixer, precisament, a l'inici de la summament precària, al seu moment fundacional, III República francesa. La idea és que fos un regal del poble francès als Estats Units en el primer centenari, el 1876. En realitat, era una petició d'auxili d'una república assetjada, per ser reconeguda, identificada, al món. Com és sabut, l'estàtua no va ser possible a la data indicada, sinó que va ser inaugurada deu anys més tard, el 1886. El seu primer significat, l'inicial, s'ha perdut. No ho veus enlloc de l'estàtua quan l'observes. Però és present, i visible, i encara brilla a les primeres còpies de l'estàtua, més petites, a París –al costat del Sena, del 1885–, a Buenos Aires –a Belgrano, del 1886–, oa Barcelona –a la Biblioteca Arús, del 1894–. Aleshores l'estàtua, la gran, l'original, ja tenia un altre significat. Aquest significat va començar a néixer, tímidament, uns anys abans, el 1883, durant una subhasta de petits objectes artístics per sufragar el pedestal de l'estàtua. Emma Lazarus, anarquista, poeta i activista jueva, quan això no tenia nom i era poc probable i factible, va col·laborar a la subhasta amb un tros de paper en què apareixia escrit, a llapis, un sonet, El Nuevo Coloso. Es tractava d'un sonet començat a imaginar, sense saber-ho, uns anys abans, quan l'estàtua era un projecte llunyà i desconegut, i Emma freqüentava la futura Illa Llibertat –llavors es deia Illa Bedloe–, i la propera Illa Ellis, que aleshores estaven literalment saturades pels immigrants nouvinguts d'Europa, supervivents dels pogroms russos i ucraïnesos. Emma assistia, repartia aliments, consolava, al mig del no-res, aquells perdedors sagnants d'una batalla que no s'havia produït, tret de la seva fúria sense pietat. Al seu sonet, Lazarus ubicava l'estàtua al seu lloc, davant dels immigrants de l'illa d'Ellis. I la resignificava. A les primeres estrofes era un nou Colós de Rodes. Però diferent: era 'Mare dels exiliats', a qui adopta i acull, i ofereix alguna cosa necessària, i que ella no va veure quan atenia els refugiats: “Des del far de la mà brilla la benvinguda per a tothom”. És més, aquell abans Coloso i ara Mare, podia veure els immigrants, trencats ja abans de la travessia. I els podia parlar a ells i al món sencer. En veure'ls, deia, així, a Europa, aquesta anciana senil: “Guardeu-vos, terres antigues, la vostra pompa llegendària!”. I, just després, l'estàtua, deia, amb dignitat de mare, una cosa important, a través de paraules que feien tremolar la terra i les ànimes: “Doneu-me als vostres rendits, / als vostres pobres, / a les vostres masses amuntegades que anhelen respirar llibertat, / als dissortats rebutjats de la teva riba ple. / Envia a aquests, els desemparats sacsejats per les tempestes, a mi”. El 1903, quan aquest sonet ja s'havia fet amb tot el significat de l'estàtua, va ser escrit en una placa de bronze fos, que encara es pot llegir al pedestal. Condensa les mirades i els pits i les ferides de tots els que van arribar a New York, a Buenos Aires, a Mèxic, a San Francisco, a San Pablo, per segles, esgotats, fugint del seu passat sense futur, i accedint a un lloc al món.

L'Estàtua de la Llibertat –el seu meravellós primer nom: La Liberté Éclairant le Monde– ha tingut diversos significats des de la seva creació. Diuen que dues. Aquestes línies són per demostrar, precisament, que no, que n'han estat tres. El significat tercer és l'actual. L'estàtua, actualment, no té cap significat. No en té cap, no en pot tenir, deu mancar completament de significat. O res del que passa seria possible, o tot el que passa seria encara un pecat més gran i més imperdonable. O seríem pitjors que pitjors. - Guillem Martínez a ctxt.es