Miguel Ángel Rodríguez, el cap de gabinet d'Isabel Díaz Ayuso, mira l'escena des de la vorera. No avancen, eh? No, no, somriu. Hi ha, al mig del carrer, Alberto Núñez Feijóo i els presidents autonòmics del PP que l'acompanyen, tots envoltats de càmeres i de ciutadans entusiastes. Aquí està, és aquí. És Isabel. Isabeeeeeel, els encanta! O quan veuen Feijóo: President, president!!!!. Isabel encanta, però el president és ell. Primer apunt a vola ploma.

Tot això passa al carrer Provença poc abans de les 12 del migdia i en efecte, els costarà avançar fins a incorporar-se a la gran columna que omple el centre de passeig de Gràcia on Societat Civil Catalana ha convocat una manifestació contra una amnistia als independentistes implicats a les múltiples causes del procés. Aquí hi ha una Espanya, una. N'hi ha d'altres, però són a la platja aquest mes d'octubre calorós.

La veritat és que aquest matí s'ha reunit un públic de banda ampla, la família sencera, les amigues de la tarda a la gelateria, els veïns del bar de baix, els col·legues de la feina, els exlegionaris, la gent de bé amb mocassins i polsera a joc, els companys de la universitat...

Atents a això darrer: aquí no tots són nostàlgics d'algun temps millor, més o menys proper i constitucional. Hi ha gent jove. Noves generacions i en la desfilada de les successives capçaleres que discorren passeig a baix, es podria dir que se senten més còmodes darrere de la pancarta de Vox que la del PP. I sí, sí. En efecte, hi ha molta gent. Molta. I un desig raonable que encara sembli més. Si us plau -diuen per megafonia- Els que són al centre del passeig que es desplacen al lateral perquè si no no es pot avançar. En realitat, es podria avançar si els líders polítics no s'aturessin al primer intent de selfie. Hem vingut a exhibir-nos i a deixar-nos estimar. I la gent els vol. A uns més i altres menys.

Però una cosa és la gent i un altre els missatges i aquí, aquí sí que la via s'estreny. Quatre paraules, quatre, es repeteixen allà on un sigui. Sánchez, Puigdemont, traïdor i presó. Poden combinar-les i tindran tots els possibles argumentaris escoltats a la marxa. La tírria que tenen a Carles Puigdemont és idèntica a la que senten per Pedro Sánchez. No sé si ja se n'hauran adonat: aquí els ofereixen un argument de pes perquè pactin la investidura. Jaume V. Aroca a la vanguardia.com