L'atac de Hamàs no té cap justificació possible; per indiscriminat, per bàrbar i per il·lícit. Encara que aquestes consideracions ni responen ni eviten la qüestió pendent a Palestina a la llum de la doctrina que encoratja el nostre suport a Ucraïna - - Antón Losada a eldiario.es. Què estaríem dient i quina seria la posició de la comunitat internacional si Palestina fos Ucraïna? La pregunta és legítima. Mereixeria una resposta meditada i complexa, que anticipi i expliqui les contradiccions que segurament emergirien si es fes en veu a alta a les cancelleries de la Unió Europea.
Un bon principi podria ser no equiparar Hamàs amb el poble palestí, ni el govern de Netanyahu amb el poble israelià. La guerra es lliura entre Hamàs i el govern d'ultradreta de Benjamí Netanyahu, no pas entre àrabs i jueus. De fet, lluny de representar el conjunt dels seus ciutadans, tant Hamàs com Netanyahu encarnen exemples clars de grups i individus autoritaris enfrontats amb una majoria dels seus propis conciutadans per reprimir o tractar de reprimir i retallar els seus drets.
Tots sabem que els palestins suporten una violència duplicada en un territori convertit a la presó: la que apliquen les autoritats israelianes per mantenir-los sota control i la que exerceixen Fatah o Hamàs per reprimir qualsevol protesta per la raó que sigui.
Bibi Netanyahu i el seu executiu d'extrema dreta han sumit Israel en una profunda crisi política, social i institucional en intentar anul·lar la independència i la capacitat de control al poder per part de la justícia per blindar la seva permanència en el poder i anul·lar qualsevol oposició . Aquests dies quan tots es pregunten com no ho va veure venir la intel·ligència israeliana, potser la divisió a l'exèrcit que també provoca un personatge tan tòxic com Netanyahu hi tingui alguna cosa a veure.
L'atac de Hamàs no té cap justificació possible; per indiscriminat, per bàrbar i per il·lícit. Com tampoc no té excusa el control repressiu i violent que exerceixen sobre part de la seva pròpia població. Els palestins tenen dret a ser reconeguts com a Estat. Però, sobretot, tenen dret a poder viure en una democràcia que respecti els seus drets i les seves llibertats i els asseguri decidir lliurement el seu destí. Substituir una tirania per una altra gairebé mai no representa un gran avenç.
Tot i que totes aquestes consideracions, tan certes com rellevants, ni responen ni eviten la qüestió pendent a la llum de la doctrina que encoratja el nostre suport a Ucraïna. Els palestins són un poble afirmat com a tal per la pròpia comunitat internacional, amb un Estat reconegut fins i tot per la Santa Seu, sotmès a l'ocupació per la força a una potència invasora, amb els drets fonamentals dels seus ciutadans suspesos o sota la més indiscriminada arbitrarietat , i part del seu territori colonitzat de manera il·lícita. Quin seria, doncs, l'argument que prevé la comunitat internacional de qualificar i tractar Israel com una potència que actua per la força i de manera il·lícita per assegurar els seus objectius il·legals i il·legítims?
No menys espinosa resposta exigiria preguntar-se per què no s'actua en conseqüència i s'obliga Israel, l'ocupant per la força, a facilitar l'avenç dels acords de pau que signa i reconèixer un veritable Estat palestí. No es pot dir una cosa a Kíev i una altra de diferent a Jerusalem. Així han començat sempre tots els nostres problemes al món.
remor d'angoixa
Pols, plors, por
crits, detonacions
aldarulls, venjances
venjances i aldarulls.
Sang i ferits
morts i sang,
infants i adults
innocents i culpables.
Culpables de res
innocents de tot
Ignomínia i sang
ferits i sang.
I morts,
morts,
morts.
I els déus, on són?
Este ha de ser el principio, sinó nos llenamos de prejuicios y cada uno dirá la suya:
ResponElimina"Un bon principi podria ser no equiparar Hamàs amb el poble palestí, ni el govern de Netanyahu amb el poble israelià".
Aquesta és la clau de volta del problema entre israelians i palestins. Cada bàndol és presoner de la seva pròpia minoria. Sobretot els palestins reben pels dos costats d'Israel i de Hamas.
ResponEliminaPor una parte Hamas y por la otra el ultranacionalismo radical y ortodoxo de Netanyahu .Israel es rico, turismo, armas, empresas bien llevadas. Autopistas, carreteras, que van encerrando a Palestina, con la intención de tragarla.
ResponEliminaY ahora aún la encerrarán más si, como se dice invadirán Gaza. Los Palestinos reciben por los dos lados sin posibilidad alguna de defenderse de unos y de otros.
ResponEliminaSaludos.
La doble moral o vara de medir, la hipocresía y los intereses varios son la tónica general que inspira las políticas internacionales. Ucrania está en el corazón de Europa, nos pilla cerca, por eso estamos ahí con todo…no es una invasión, es un tira y afloja entre el bloque de Occidente y el Ruso/Chino… los pobre palestinos, ni tienen petróleo, ni nada que les haga interesantes a los ojos de las grandes potencias, por eso han venido mirando para otro lado mientras Israel los ha masacrado sistemáticamente, como antes hicieron los nazis con su pueblo…sieeempre es igual…el que sufrió el abuso en cuanto se coloca en posición de supremacía lejos de recordar el sufrimiento que les infligieron a ellos para no repetirlo, lo duplican …¿ qué ocurre con los nacionalismos? Se imponen de la misma forma, a veces incluso con más saña, que la que ellos sufrieron en el pasado…
ResponEliminaNooooo aprendemos jamás!
justificamos lo injustificable y normalizamos lo que nos conviene, por malo que sea, cuando nos conviene.
El poema precioso!
Abrazo fuerte!
Así és, solo que para estos estados indefensos, malo si no tienen petróleo y malo si tienen, es aquello de que hagas lo que hagas, seguro que la cagas. Acaban siendo el saco de los golpes de países más poderosos.
ResponEliminaUn abrazo.