El Paradís existeix, això ho saben bé els qui coneixen certs racons ocults de la Costa Brava. Un és la finca Sanià que l'empresari i líder de la CEOE i del COE Carlos Ferrer Salat va comprar el 1973. Una casa blanca bella i austera domina entre pins un espectacular penya-segat i una cala, propers a la platja del Castell. 
En aquesta edificació i en una cabana propera, totes dues totalment rehabilitades i reformades, podran residir, inspirar-se i escriure al seu aire i amb tranquil·litat durant un mes, en torns de quatre, autors i autores de tot el món, totalment convidats per la Fundació Finestres.
La finca Sanià, al terme de Palamós

Aquesta experiència de Residència Literària amb espai propi té precedents a països com els EUA -entre d'altres, la cèlebre Ledig House- Itàlia i Alemanya, amb llarga tradició de mecenatge cultural, però amb prou feines compta amb iniciatives similars a Espanya: apuntem la Fundació Antonio Gala de Còrdova o, a menor escala, la Faber de l'Institut Ramon Llull, a un hotel d'Olot. 

El propulsor de la inaugurada a la Costa Brava és l'empresari Sergi Ferrer-Salat, que abans-d'ahir explicava sobre el terreny el seu propòsit. Actual propietari del grup farmacèutic Ferrer Internacional, que ocupa prop de 2000 persones i compta entre els seus productes amb el Gelocatil, practica una filantropia “sistèmica i transformadora”, en paraules, que dedica el 50% dels beneficis de l'empresa a projectes de mecenatge: la Fundació Musical Ferrer-Salat; una àrea de nutrició i sostenibilitat que serveix 4200 àpats diaris a persones necessitades a través de 53 centres catalans, a partir dels seus propis cultius ecològics; i la Fundació Finestres, per a temes literaris. 

Ferrer-Salat és bon lector, creu en el poder transformador “infinit” de la lectura -ja ho va explicar al Fòrum Edita 2021- i abans-d'ahir, en la seva presentació, va referir l'impacte que van tenir en la seva formació obres de pensament crític com a Primavera silenciosa , de Rachel Carson, els assajos de Noam Chomsky, i el seu actual interès per autors com Thomas Piketty.

"Per mi el llibre ha estat sempre una font d'inspiració infinita per prendre consciència", va assenyalar. "Consciència de la sort que alguns hem tingut de néixer on vam néixer, en un entorn familiar i social privilegiat, i de la nostra dependència d'una naturalesa que som incapaços de respectar". Considera que “per corregir els desequilibris causats per un neoliberalisme depredador, la solució és una distribució més equitativa de la riquesa”.


Ferrer-Salat va prendre el nom de la seva fundació literària (en català, "finestres") d'una cita de Julien Green: "Un llibre és una finestra per la qual un s'evadeix". Però encara que no s'hagi tingut en compte, Josep o Josep Finestres també va ser un catedràtic de la Universitat de Cervera; un humanista català del segle XVIII amb interessos molt universals la referència dels quals tampoc no resulta sobrant.

La Fundació Finestres disposa de dues llibreries ja de referència al carrer Diputació i el proper any n'obrirà una de nova a Palamós, on hi havia l'antiga llibreria Gavina. Coherent amb els seus propis postulats, Ferrer-Salat va decidir obrir també la finca familiar, on va passar no pocs estius de la seva infància i avui és de la seva propietat, “però estava molt poc utilitzada”, als creadors.


De dirigir-ne el funcionament s'encarrega el colombià Nicolás Botero, amb experiència italiana al costat de la comtessa Beatrice von Rezzori, a la Santa Maddalena Foundation. Els autors seleccionats -a través de convocatòria oberta, de les beques i premis Finestres o per invitació directa, a més de poder cultivar "la imaginació, el pensament i l'intercanvi cultural", gaudiran dels menús, preparats de forma saludable i equilibrada per la xef Ariadna Julián. Un equip de cinc persones s?encarrega del dia a dia en aquesta construcció blanca, que els seus responsables equiparen "a una pàgina en blanc".


En el període de prova hi han passat Irene Solà, Marcos Giralt Torrent, Gabriel Ventura, Leila Guerriero o Elif Batuman, i properament ho faran Mariana Enriquez, Kae Tempest i Irene Pujades, entre d'altres. Aquesta casa construïda als anys 30 va ser un dels tres enclavaments de la Costa Brava que van acollir Truman Capote quan escrivia A sang freda (estada recreada per Màrius Carol a la seva novel·la L'home dels pijames de seda), i se suma a la mitologia d'una zona que inclou també el celebèrrim Mas Juny de Josep Maria Sert.


Sí, el Paradís -literari- existeix, i ara és a l'abast de quaranta-quatre afortunats creadors per any, als quals ja envegem per endavant. - Sergio Vila-Sanjuan. a la vanguardia.com