El drama més gran del conflicte Israel-Palestina és la pèrdua de vides, seguit molt de prop de la pèrdua de la dignitat intel·lectual. Dècades de massacre internacionalment tolerada han anat construint un cos teòric de difícil digestió. El llistat d'excuses i arguments s'engega en televisions, diaris, xarxes socials i declaracions institucionals com a tancs desfilant en columna cap a Gaza cada vegada que Israel desplega el seu exèrcit contra civils. Només s'està defensant i té dret a fer-ho, diu l'argument més comprat per milions d'espectadors d'estómac a prova de —perdó— bombes. A aquests no sembla importar-los gaire que, cada any que passa, l'Estat d'Israel ocupi més i més zones ombrejades del mapa del Pròxim Orient reduint Palestina a poc a poc a la mínima expressió. Si ho pensen és una manera de defensar-se tant curiosa com efectiva. 
Al mateix temps que Israel envaeix a sang i foc, un altre dels arguments estrella apareix creuant-se pel camí: si els palestins poguessin, eliminarien els israelians. Si volen podem traslladar-ho a la vida domèstica. Fiqueu-vos al jardí del veí del costat. Quan aquest els retregui l'ocupació, tallin-li el coll i quedin-se amb la parcel·la. A la vida real, lògicament, acabaria vostè a la presó. A l'escena internacional, els veïns assenteixen amb el cap mentre el portador del ganivet explica, amb les mans tacades de sang i els peus posats sobre la finca del veí, que només s'estava defensant. Si enmig d'un d'aquests bombardejos israelians d'autodefensa que destrossen edificis sencers plens de civils, les imatges de televisió mostren cossos sepultats de nens morts entre la runa és perquè els terroristes palestins els fan servir com a escuts humans. Qui pot imaginar abans de bombardejar edifici de pisos que dins d'aquests pisos on viuen nens hi pugui haver nens estratègicament col·locats cadascun a casa pel terrorisme palestí. Un terrorisme que ho inunda tot a Palestina. Perquè, potser no ho sàpiguen, però tot palestí és terrorista entenent com a terrorista aquell que infon terror a Israel. Si hi ha 40 adults i 15 nens morts en un edifici bombardejat, 40 eren terroristes i 15, fins i tot sense edat de ser-ho, eren els seus escuts humans.

La perversió del llenguatge és insultant per a qui tingui certa estima per la seva dignitat intel·lectual. Si un mira els mapes comprovarà que la Palestina que pretén eliminar Israel és cada cop més petita, ja que Israel està eliminant Palestina. Si un estudia les xifres es farà un embolic per decidir qui és el terrorista, ja que el comptador de morts marca una proporció de 20 a 1. Els palestins, ha dit el ministre de la democràcia més avançada de la zona, són animals i els tractarem com el que són, bombardejant els dos milions de persones que habiten Gaza, deixant-los sense electricitat ni aigua ni menjar. Cal aplaudir que, per una vegada, la sinceritat s'hagi imposat a la propaganda barata, encara que cal reconèixer que es vulneren els Drets Humans i es llença a les escombraries la Convenció de Ginebra que prohibeix accions contra la població civil, la indefensa i innocent població civil, doblement segrestada per Hamas i l'Estat d'Israel.

Mapa dels territoris ocupats - Palestine  awareness coalition

La Unió Europea, Premi Nobel de la Pau el 2012, ja ha entrat en aquest esquema mental de sinceritat en projectar la bandera d'Israel als seus edificis; i sembla debatre's entre suspendre de forma immediata l'ajuda humanitària que envia a Palestina després del terrible atemptat perpetrat per Hamàs –tesi del comissari hongarès d'Ampliació en un missatge a X (abans Twitter)– o quedar-se quieta de moment –el comissari de Gestió de Crisi diu que no, que l'ajuda no es toca–. Ho fa mentre Israel fa un pas més en el genocidi. Potser el definitiu, ja que es donen les circumstàncies adequades. Potser cal començar a mirar amb bons ulls l'escalfament global. Potser extingir-nos tots és finalment el més oportú. - amb informació de ctxt.es, i la vanguardia.