Comenta hui Júlia Costa al seu blog com aquí tothom opina sobre el que sigui sense tenir massa coneixements, i no només en el cas de la guerra entre Israel i Palestina. En aquest sentit, la vanguardia dona lloc a gent diversa perquè opini sobre els conflictes de tota mena que tenim avui en dia. Jordi Basté és un d'aquests opinadors que avui publica aquest escrit sobre el tema. Un tema el de l'atac de Hamas a Israel, que, per cert, ha agafat tothom, experts inclosos  amb el pas canviat, començant pel Shin Bet.

"En Els espies, una pel·lícula d’Henri-Georges Clouzot, el bar és un dels principals escenaris i allà es produeix un dels diàlegs més encertats del cinema. Al lloc hi ha una discussió encesa sobre els polítics, i el protagonista li pregunta al propietari del bar: “I vostè què n’opina?”. I l’altre, sense cap ansietat, respon: “Jo no tinc cap opinió, tinc una caixa registradora”. La resposta, deliciosament simple, flueix cap aquesta societat que t’obliga a posicionar-te en tot allò que és notícia. Em passa constantment, potser perquè soc un home fàcil, que soc capaç de va­riar el meu relat... o potser perquè amb l’excés de soroll m’estic convertint en un salvatge equidistant en segons quins temes que no en tinc una opinió formada.

El cas d’Israel i Palestina és l’exemple perfecte. Tinc amics que arremeten des del ring del quadrilàter perquè el combat de boxa dialèctica és tan fascinant com alarmant. Defensen posicions amb Israel o amb Palestina millor del que ho han fet amb casa seva en els últims temps i es maten (per sort, metafòricament) a Twitter, on tenen congregacions i camarilles que aplaudeixen les seves intervencions brillants mentre, al seu torn, tenen congregacions i camarilles que insulten les seves diabòliques intervencions. És cert que, amb les seves opi­nions, un aconsegueix fer-se una idea del que succeeix, però la controvèrsia és tan extrema que la base no dona prou per embrancar-se en el debat. I per això són els experts internacionals, tan importants en dies com aquests, en els quals no entens per què les postures en aquesta guerra estan tan cruelment allunyades quan el món cada vegada és més proper.

Hem crescut amb aquesta guerra diverses generacions, des del 1948 amb la creació de l’Estat d’Israel amb vídeos de morts en blanc i negre fins avui amb imatges amb assassinats reals que semblen sostretes de la PlayStation rodades en 5K. Terrible. I és tot tan complex que en aquests temes històrics i delicats cal donar via lliure als que realment coneixen la situació, perquè no hi ha res més patètic que intentar parlar del que no tens ni punyetera idea".