Els primers dies d’aldarulls prop de la seu del PSOE a Madrid s’han vist cremar contenidors i, després d’alguna càrrega policial amb gasos lacrimògens, s’ha sentit cridar “¡Sois unos piolines, desgraciados, os tenían que haber tirado al mar en Barcelona!” en boca de manifestants de perfil aporellista. El dia abans, l’ínclita Esperanza Aguirre havia tallat el trànsit per protestar de manera tumultuària contra una llei d’amnistia encara en fase d’entelèquia. Aquest diumenge, esperonats per les consignes de PP, Vox i un munt de periodistes sedents que diuen defensar l’Estat de dret, un nombre (indeterminat) de ciutadans espanyols es manifestaran a les places de moltes viles i ciutats per cridar eslògans tan amorosos com “Puigdemont a prisión”, “Perro Sanxe” o “Que te vote Txapote”. En un altre to, després de l’acord amb ERC anunciat la setmana passada, ja ha començat a circular un simètric “Catalunya nos roba” i, per acabar-ho d’adobar, l’estratègia del jutge patriòtic García Castellón passa per elevar als tribunals europeus la impugnació a la llei d’amnistia.

La llista de paral·lelismes amb els fets més rellevants de l’anomenat procés fa que ja es pugui parlar amb propietat de processisme espanyol. Els partidaris del Pro-cese (de Pedro Sánchez) han vist que no en tenen prou amb els militars retirats, els magistrats caducats i la majoria al Senat, i per això han optat per la ja famosa Caye Borroka. Els fets ja permeten començar a parlar amb propietat de ‘processisme’ espanyol

Els verificadors de dades han d’estar atents, perquè tard o d’hora podran fer un double check a molts episodis viscuts del 2017 ençà. Per exemple, podria ser que en alguna de les manifestacions davant de les seus del PSOE (o del PSC, que també rep les ires bilioses dels Voxos Nois) hi hagués alguna secretària judicial molt espantada. O que els Javis (posem que Cercas i Tebas) s’enfilessin a un Nissan Patrol per desconvocar les masses que assetgen una seu. O que, el dia que finalment Sánchez i Puigdemont rubriquen l’acord, els manifestants envaïssin Barajas o, si els fa mandra caminar tant, les vies d’Atocha.

Quan els fets són exactament els mateixos l’únic motiu pel qual poden tenir conseqüències penals diferents és perquè a Espanya no es jutgen fets, sinó idees. Màrius Serra.