Últimament, s'està parlant molt dels avantatges i els desavantatges de la intel·ligència artificial. De manera supèrflua o interessada es parla de si eliminarà o crearà llocs de treball d'una manera genèrica sense aportar dades concretes, Genis Roca, president de la Fuindació.cat, es mostra pessimista en aquest article i ho fa aportant dades que no auguren res de bo per a la feina. Ja ho veurem, però caldria anar prenent nota per intentar pal·liar els efectes negatius de la IA. Encara que cotitzés en totes les seves funcions en la seguretat social, continuarà sent una font d'eliminar ocupació, o això es dedueix de l'article de Roca.

"Fa tota la sensació que la societat industrial tenia un sistema de repartiment de la riquesa que està deixant de funcionar a la societat digital. Durant segles hem construït un mecanisme per finançar infraestructures i serveis públics basat en el fet que qui guanya diners n’ha de posar una part al pot comú. El nostre sistema de redistribució de la riquesa al territori s’ha organitzat bàsicament­ al voltant dels sous i dels impostos, però aquesta fórmula s’esgota ràpidament perquè les grans plataformes digitals globals capturen molta riquesa, però proporcionalment tenen pocs treballadors a casa nostra i per tant paguen pocs sous aquí. Gràcies a la lamentable coordinació dels mecanismes fiscals mun­dials també han après a beneficiar-se de maneres legals per tributar pocs impostos aquí. No reparteixen prou el que guanyen.

Per exemple, la possibilitat d’escoltar música en streaming ha fet que deixem de comprar a les botigues de discos, que han acabat tancant i per tant han deixat de pagar sous i impostos. No comprem música, però paguem una quota mensual a plataformes com Spotify, que, per la seva banda, no contracta gent aquí i legalment pot tributar a qualsevol altre lloc del món que li surti més a compte. La prova que el model digital reparteix malament la riquesa és que Jeff Bezos, el fundador d’Amazon, en poc més de vint anys ha acumulat una fortuna personal de cent quaranta-quatre mil milions de dòlars. Un altre exemple: Google té només 337 treballadors a tot Espanya i un ridícul capital social de 3.006 euros. La digitalització permet guanyar molts diners sense que això estigui correlacionat amb la creació de llocs de treball i sense mecanismes clars per retornar als territoris part de la riquesa obtinguda.

A més a més, la tecnologia cada cop és més inquietant. Quan descobrim una altra cosa que les màquines poden fer bé, el que realment ens preocupa és que a nosaltres ens queda una opció laboral menys. Necessitem la feina per guanyar-nos la vida, i si les màquines fan les nostres feines, no està clar de què viurem. Necessitem recursos econòmics per accedir a l’habitatge, al menjar, al lleure, a l’educació o a la salut. Ningú ens regala aquests recursos: els diners els rebem a canvi de fer alguna cosa. El problema no és que les màquines sàpiguen fer coses, sinó que nosaltres necessitem fer alguna cosa si volem cobrar, si volem viure.

Quan les màquines fan bé una cosa, el que ens preocupa és que ens queda una opció laboral menys.

La feina està deixant de funcionar com a sistema de repartiment de la riquesa, tant individualment com col·lectivament, i també està deixant de funcionar com a mecanisme clau per a la nostra subsistència. Durant gairebé tot el segle XX, si estaves ben preparat, podies trobar una bona feina i guanyar-te la vida, però aquesta lògica no ha resistit el pas del temps. En l’actualitat tenir feina no garanteix poder viure en societat amb els mínims requerits. Tenim segments importants de la població en condicions de pobresa malgrat tenir un lloc de treball, i amplis segments de població amb més de 30 anys i ben preparada que viuen en pisos compartits perquè és impossible assumir en solitari el preu d’un lloguer. Alguna cosa s’ha trencat. Molts joves ja no es volen explicar mitjançant la feina, encara que en tinguin, perquè és massa volàtil com per convertir-la en el centre de la seva vida. Abans una feina era per a tota la vida i ara cap feina ja no ho és. És un moment desconcertant perquè el model de vida i societat que durant dos-cents anys hem pro­posat per a tothom avui ja no és creïble per a cada cop més gent.

La digitalització està aconseguint processos cada cop més autònoms i eficients, i això té un impacte directe en el món del treball i, per tant, en el nostre sistema social de repartiment de la riquesa. La transformació digital crearà llocs de treball, però no seran suficients per suportar el sistema del qual venim. Necessitem trobar un nou model si volem que la societat digital sigui justa en termes de creació i repartiment de la riquesa, i en aquesta transició tot sembla indicar que la feina tindrà menys pes. Amb tota certesa ens haurem de posar molt més seriosos en temes fiscals, i si aconseguim recuperar part de la riquesa generada potser podrem parlar de renda bàsica universal o d’altres solucions similars. 

D’una societat construïda al voltant de la feina a una nova societat construïda potser al voltant de la informació. En tot cas, durant les properes dècades haurem de construir un nou model, un nou contracte social.".