DE XARLATANS

Quan hom era un infant, la fira de primavera i la d'hivern a Sabadell, la feien al carrer de Vilarrùbies, on hi havia les parades, mentre que les atraccions s'ubicaven a la plaça del Taulí. Més o menys a mig carrer, a les cantonades s'hi posaven els "charlatans". 

En aquells temps eren charlatans, suposo que ara deuen ser xarlatans, o xerraires. De Xarlatans n'hi havia uns quants, però un em tenia fascinat. Era de Terrassa, de mitjana edat, grassonet, lleugerament alopècic i de cabells arrissats, un xic de sobrepès i galtes vermelles que presagiaven infart a curt termini o excés d'espirituosos. 

Segons explicava havia guanyat un premi a Madrid com el millor "xarlatà" d'Espanya, premi, que consistia en un diploma i mil pessetes. Sempre que ho explicava feia la brometa que amb les mil pessetes havia tapat forats, i el diploma encara el tenia ple de pols damunt d'un armari a casa seva. Aquest "xarlatà" venia fulles d'afaitar de la marca "Palmera", però el sistema de venda era curiós.  Ell anava explicant les virtuts de les fulles d'afaitar de la marca "Palmera" mentre feia un dibuix amb guixos de colors, que sortejava entre els compradors. 

Però l'oferta d'un paquet de fulles "Palmera" que suposem costaven 10 pessetes, s'ampliava normalment amb una pinta per a calbs (feia la brometa d'usar-la al revés), una pastilla de sabó i al primer que comprès, li regalava el dibuix: I ni deu, ni nou, ni vuit, ni set, ni sis: després de més d'un quart d'hora de xerrameca les acabava venent per cinc pessetes, les fulles d'afaitar, la pinta i el sabó, quant els mateixos productes comprats a qualsevol "adrogueria" que es deia en aquells temps, devien costar com a molt, una o dues pessetes. 

Això és la campanya electoral, més la precampanya permanent en la que estem, i tot el rotllo patatero de l'Amnistia de Borgen. La diferència rau en el fet que abans teníem uns "xarlatans" que com el de Terrassa en sabien un munt, i ara ni tan sols aixó. Almenys abans ens prenien el pèl amb estil i poca despesa per a la nostra butxaca, mentre que els xarlatans actuals ens el prenen descaradament i amb un cost elevat, i a més ho fan un discurs ranci, tranuitat, apel·lant a una èpica que fa temps ja ha desaparegut.

Sempre recordaré el dia que es va proclamar la República de Schrödinger, hi havia molta gent a l'Arc de Triomf i les càmeres de TV3 (la seva) ho retransmetien en directe. En un moment donat varen enfocar a una senyora rossa d'uns quaranta anys, duia una bandera catalana i una foto del seu pare, i en aquell moment la dona va dir: Florenci (referint-se al seu pare) ja la tens aquí...

Sort que en Florenci ja havia traspassat, per què si no es torna a defuncionar de l'ensurt en veure que de República res de res, tot plegat vuit segons. I va la Sra. Borràs i encara té la barra de tornar a dir que si guanyen activaran la DUI, ves que no es refereixi a activar el DIU... 

Ja li ho va dir Salvador Illa, "Això, Laura, no t'ho creus ni tu"