Hi hagué un temps en que a Catalunya Governava el tripartit d'en Jordi, en Pujol i en Soley. Un temps de peix cove, i un temps també de la Puta i la Ramoneta. Però d'on venen la Puta i la Ramoneta? A etimologies paremiològiques ens ho expliquen fil per randa.
Enric Gomà ho explicava a el Núvol, els orígens de l’expressió “fer la puta i la Ramoneta” a la seva secció setmanal La veu humana dins ‘El cafè de la República’ amb Joan Barril de Catalunya Ràdio. Amb motiu de les declaracions de Quim Monzó i Jordi Pujol sobre el posicionament del Govern i la societat en la manifestació per a la independència de Catalunya convocada per l’Assemblea Nacional Catalana d’aquest proper 11 de setembre, l’expressió s’ha posat de moda. Monzó va fer servir l’expressió en una entrevista que Enric González li va fer a la revista JotDown. L’expresident de Catalunya Jordi Pujol, per la seva banda, també va utilitzar l’expressió, en aquest cas, en una entrevista que aquest cop li feia Xevi Xirgu. Mentre Monzó acusava a Convergència de “fer la puta i la Ramoneta” a l’hora de posicionar-se clarament a favor o en contra de la independència de Catalunya, Jordi Pujol deia que la societat jugava a “fer la puta i la Ramoneta” i que Convergència encara havia de rebre moltes més mostres de solidaritat i suport per posicionar-se. Pujol deia: “S’ha acabat fer la puta i la Ramoneta, el Govern ha de ser valent, però la societat, també”.
Gomà explicava als oients de Catalunya Ràdio que aquesta expressió vol dir: “actuar amb duplicitat, donant a entendre el contrari del què se sent, aparentant uns sentiments i tenint-ne uns altres. El que seria equivalent a tenir dues cares o ser un caragirat, segons el Gran diccionari 62 de la llengua catalana de Lluís López del Castillo”. El mateix Gomà citava a l’economista Josep Maria Ureta que feia la següent pregunta a la tertúlia de Catalunya Ràdio d’aquest dilluns: “A mi m’agradaria saber si la puta i la Ramoneta són la mateixa persona; o de si de vegades votem per la puta i altres per la Ramoneta. A mi m’agradaria saber, quan sento el Sr. Pujol, qui és puta i qui és Ramoneta en tota aquesta història”.
Enric Gomà investiga en els orígens de l’expressió i troba que la referència més antiga d’aquesta frase data del 1812 i textualment deia: “Fer la puta Ramoneta”. Aquesta expressió aclariria els dubtes d’Ureta. La puta i la Ramoneta eren, doncs, la mateixa persona. Una persona que “enganya algú amb afalacs i adulacions” i “segons el diccionari de Marià Aguiló, sabem que això ho va escriure el mossèn Antoni Molas a Tarragona dins el llibre Lo bon rossellonès als catalans” diu Enric Gomà. “Antoni Molas era del Rosselló, del Conflent, i es va exiliar el 1793 a Espanya per fugir dels revolucionaris francesos. O sigui que l’expressió té orígens rossellonencs”.
Enric Gomà explica que va obrir el diccionari Coromines, i va buscar l’expressió. “Amb decepció vaig descobrir que ‘la puta Ramoneta’ no va existir, és un equívoc. Prové de ramonet, ramoneta, ramonejar, que ve del francès ramonner, escurar les xemeneies, i rammoneur, escura-xemeneies, en el sentit despectiu d’algú brut, indigne, pollós”. En aquells moments Gomà va descobrir que put/a feia referència a l’adjectiu del verb pudir (fer pudor), i no tenia res a veure amb la prostitució.
“Si ramonejar és parlar rondinant, com els carreters, La puta Ramoneta equivaldria a dir el pollós de l’escura-xemeneies, una expressió molt despectiva. Enric Gomà insisteix en què put/a com a adjectiu posat davant d’un substantiu vol dir “que fa pudor”, com el mateix Gomà ja va explicar dins “La veu humana de Catalunya Ràdio” el 13 de maig de 2010. “Put aire en català medieval era oposat a bon aire. L’aire que put, o l’aire que no put”. O l’ús de put/a en l’expressió puta misèria, la misèria que fa pudor. Enric Gomà acaba amb una última curiositat: “Llorenç Vilallonga va escriure un entremès que es deia “la tuta i la Ramoneta” i va escriure “tuta” no es va atrevir a escriure “puta”; com Jean-Paul Sartre va escriure La P… Respectueuse i no es va atrevir a escriure la paraula maleïda”.
Màrius Serra també va publicar una columna d’opinió a La Vanguardia citant l’expressió de moda. Deia: “Si fer la puta i la Ramoneta equival a jugar amb foc, deixar de fer-ho seria fer foc nou. Més clar, l’aigua”.
En aquest país petit i esquifit, qualsevol cosa de cultura popular, acaba més aviat que tard, empastifada de miasmes polítiques putrefactes i malaltisses. Carn de canó, per als especialistes en les ciències que comencen per paraules i acaben amb paraules; és a dir, no serveixen per a una merda. Donen cinquanta mil voltes a les coses, amb l'únic propòsit de mostrar-se com uns renaixentistes de multi savieses.
ResponEliminaLa puta i la ramoneta, és el que és, abans del seu ús polític i usat fins i tot per la gent del camp, que gairebé sempre solen ser més savis que els titulats, lletrats, tertulians i altres paneroles. Si el 1812, era una o dues persones, importa poc, si no és clar, que vulguis fer la puta i la ramoneta que en definitva no és altra cosa que "el doble joc de tota la vida"
Bon cap de setmana.
La Puta i la Ramoneta és el que explica Enric Gomà, guionista, escriptor i divulgador lingüístic català.I sap molt més que la gent de camp, com saben molt més uns quants dels paremiòlegs que hi ha a casa nostra, Víctor Pàmies sense anar més lluny, gent constructiva. malalta de la llengua, com Màrius Serra. No hauríem de menystenir aquesta gent que fa país lluny de la política. Al cap i a la fi, la gent del camp sap el que sap només del seu territori, i de fet pocs en queden ja. Salut.
ResponEliminaBe, no ens posaríem d'acord, probablement per que parlem de coses diferents. No estar-hi d'acord, no es menysprear. Penso que el propietari del significat de les expressions populars, és el poble planer que les fa servir. No cal remenar tant la perdiu.
EliminaD'acord, però moltes d'aquestes expressions populars es perdrien en el temps si no fos pels paremiòlegs.
EliminaSalut
Tendremos que buscar un !experto¡
ResponEliminaSalut
A l'escrit en surten uns quants. Miquel, Víctor Pàmies va aconseguir que deixés de veure un partit de Champions del Barça per anar a la presentació d'un llibre seu. És un gran paremiòleg.
Eliminahttps://blocfpr.blogspot.com/2022/08/deu-refranys-catalans-intraduibles.html
Francesc.
ResponEliminaEn La Vanguardia, tienes que ir abajo de todo y buscar edición impresa.
No se, porque yo si tuve que hacer, si tienes en la tablet que bajarte un apps llamado e.paper Prueba con la tablet en posición vertical, porque me sale hoja por hoja y no en hoja doble como en el ordenador.
Me ha gustado el escrito y todas las posibilidades aplicables a la frase(por cierto muy vulgar).Lo de Pujol,con sus tres naturalezas en una sola persona,como si fuera el misterio de la Santísima Trinidad,un tripartito ideal,que funcionó muy bien.
ResponEliminaNo sé con qué quedarme,si la frase se aplica a una persona o a dos.En ambos casos,se entiende el sentido.Lo que no tengo claro es la aplicación a la política actual ,de su bondad o maldad,pero de eso entiendes tú más. Sería bueno que dieras tu opinión.
Saludos
Mi opinión poco cuenta. Ahora más que la puta y la ramoneta estamos instalados en el camarote de los hermanos Marx. Parece que hasta el martes, miércoles no de se desencallará (si así lo decide Puigdemont), el regreso a España de Santos Cerdán así parece indicarlo. Aunque con Sánchez i Puigdemont nunca se sabe, a los dos les gusta dar las grandes noticias en sábado.
ResponEliminaSalut.
Us faig saber que ja he descobert qui és la Ramoneta: Es la Laura del Cul Gros (de la puta, no n'estic molt segur, però tot apunta al Comin, també conegut com el "Toni". El filòsof, primer inspirador de la privatització de la Sanitat .)
ResponElimina