JAPONESOS

Vistes amb objectivitat, el que demostren és que, si tens poder, tens privilegis. I val per a l'amnistia i val per a la condonació del deute de Catalunya amb l'Estat - Julio Llamazares.

 

Ja ha plogut des de llavors, però recordo, en els meus anys de servei militar, els privilegis de què gaudien els futbolistes professionals, alliberats de serveis i de guàrdies al revés que la resta dels soldats. Ho he recordat en llegir la notícia del que va passar el cap de setmana passat a Vigo, on el passatge d'un avió va haver de cedir els seients a la plantilla del Sevilla Club de Futbol, de tornada a la seva ciutat després de jugar un partit contra el Celta i amb el seu avió xàrter avariat sembla. Els perjudicats (i indignats passatgers d'acord amb les seves declaracions) van haver de pernoctar a Vigo i molts van perdre els seus enllaços a altres destinacions a més d'haver de viatjar a Madrid amb autobús l'endemà en un viatge de set hores. La companyia aèria els va demanar perdó després, quan la notícia ja havia sortit als mitjans, però el mal ja estava fet. I, encara pitjor, tornava a demostrar el tracte de privilegi que la societat espanyola dispensa als professionals d'un esport que estan per sobre dels altres mortals, siguin aquests científics prestigiosos o treballadors sense especialització.

L'anècdota exemplifica la concepció que de l'escalafó social té aquest país on la importància de les professions es mesura per la seva popularitat i no pel benefici que aporten. Igual passa amb les persones, dividides en dos grups: famosos i del comú, amb diferent tracte i discriminatori. Mentre que als famosos (pel motiu que sigui) se'ls permet tot, els altres estem obligats a aferrar-se amb els perjudicis derivats d'aquest tracte de privilegi envers ells. I a més es pretén que ho acceptem com a natural, com si la discriminació ho fos. Però no s'acaba aquí la lectura. El mateix que es pretén amb la discriminació per raons de popularitat o fama es vol fer basant-se en el poder polític, com estem veient aquests dies amb les negociacions amb els independentistes per a la investidura de Pedro Sánchez. Vistes amb objectivitat, el que demostren és que, si tens poder, tens privilegis. I val per a l'amnistia (per què a la resta dels espanyols no ens amnistien també, sigui quin sigui el nostre pecat o la falta?) i val per a la condonació del deute de Catalunya amb l'Estat, que haurem de pagar entre tots, responsables i no responsables d'ella. Potser sona demagògic, però més demagògic és apel·lar a la convivència quan aquesta es fonamenta en la discriminació.

Una amiga hostessa em va explicar que, quan en un avió es presenta a última hora algú “important” que, per la raó que sigui, hi ha de pujar quan el passatge ja està complet, la tripulació mira els viatgers buscant un japonès a qui demanar-li que cedeixi el seu lloc. Per experiència saben que els nipons són educats i amables i no es resisteixen a abandonar l'avió quan els ho demanen (amb excuses inventades, és clar; després els compensen, això sí, dels trastorns convidant-los a viatjar en primera classe al primer vol disponible), al contrari que els d'altres nacionalitats, que poden protagonitzar grans incidents i negar-se a deixar el seient si no és per la força. Al final, quina és la lliçó? Que als pacífics i educats els toca allò que ningú vol i, al revés, als conflictius se'ls premia amb un tracte millor. Que cadascú apliqui l'exemple al que vulgui, però jo ho faig en aquest moment a tots els espanyols que per no determinar amb els nostres vots la investidura de Pedro Sánchez ens hem convertit en japonesos.