L'única i preocupant amenaça contra la democràcia i la Constitució espanyola rau en la permanent deslegitimació del Govern, del resultat electoral i de la sobirania popular, representada en aquest Congrés dels Diputats. La dictadura espanyola és un règim curiós, inèdit entre tots els totalitarismes coneguts a la història. És la primera tirania on se li pot anomenar “fill de puta” al dictador en plena cara, al mateix Parlament. L'única on l'oposició governa una desena d'administracions autonòmiques i centenars d'ajuntaments. L'única on la majoria dels mitjans de comunicació és crítica contra el dictador i hi ha editorials a la premsa, tertúlia a la tele i sermons a la ràdio on se'l titlla a cada estona de “traïdor” i “felón” que “humilia a Espanya”. L'única on els opositors es poden manifestar lliurement cada dia, a qualsevol hora ia qualsevol lloc. Aquesta dictadura peculiar va viure ahir dimecres una de les sessions parlamentàries més profundament antidemocràtiques que es recorden. Per part d'aquesta presumpta tirania de Pedro Sánchez? No. Per part dels que denuncien que les llibertats estan a punt d'acabar a Espanya.

Al mateix temps que tot això passava a la carrera de Sant Jeronimo, centenars de pacients, inclosos desenes de nadons, estaven atrapats a l'hospital Al-Shifa –el més gran de la Franja de Gaza– mentre les tropes israelianes i els milicians de Hamàs lliuren intensos combats als voltants: les autoritats palestines acusen l'Exèrcit de cometre un “crim contra la humanitat”. Però aquesta notícia ja ha passat a segon pla, pel que es veu, poc importa, i això que Israel no és una dictadura, però sí un Estat genocida, democràtic aixó si. - amb informació de eldiario.es