El monument a Aleksandr Puixkin, el poeta rus més cèlebre del segle XIX i considerat el fundador de la llengua moderna russa, ha estat desmantellat aquest dimecres a la capital d'Ucraïna, Kíev. El procés de demolició ha estat captat en càmera i divulgat als mitjans ucraïnesos. A les imatges es pot veure com una grua instal·lada en un camió retira l'estàtua, que ja havia estat tacada amb pintura vermella. El monument al poeta rus havia estat exclòs del registre estatal ucraïnès dels monuments del patrimoni cultural.
No hauria sabut res del poeta rus, si no fos per Montserrat Roig, que el citava a la seva novel·la, l'Agulla daurada. La novel·la té una història molt especial dins la meva no relació amb Montserrat Roig. Soc expert en no relacions amb gent que admiro, com la Montserrat o Roberto Bolaño. Puixkin no es mereix que li retirin l'estàtua a Kiev, però els Governs en general, no són experts en subtileses.
"A la segona part de la novel·la, Petersburg, mentre Roig espera en Valeri, el seu nou intèrpret, es va enamorant de la ciutat. Es perd pels carrers on Dostoievski va viure i en els quals va situar les seves novel·les, passeja amb barca pel poderós riu Neva, gaudeix la desbordant i fúnebre simfonia de Xostakóvitx dedicada al bloqueig de la ciutat. Dedica força pàgines, arran de la visita a la casa-museu del gran poeta Puixkin, a endinsar-nos en la vida d’aquest personatge incòmode que despertava a les multituds i a l’autoritat despòtica dels tsars, i el qual va morir jove, seguint el destí marcat dels poetes russos, defensant el seu honor i el de la seva bellíssima esposa. Davant l’escultura d’Eros i Psique al Jardí d’estiu, Roig s’identifica en la desobedient Psique perquè com ella, vol saber. Ara que ja coneix les pedres de la ciutat, està preparada per conèixer la gent que va patir el setge"
El passat dia 10 va fer 32 anys de la mort de Montserrat Roig. Montserrat Roig era especial, molt especial, hauria complert 77 anys el 13 de juny passat. Aquesta es la història de la meva relació amb l'Agulla daurada.
"Fa vint-i-set anys era a Salamanca el dia de la fira del llibre. Recordo que era divendres al migdia i que la celebraven a la plaça Major, que si ja és bonica de per si, en un dia assolellat i ple de paradetes plenes de llibres feia molt de goig. Vaguejava per les parades sense cap idea concreta quan una novel·la em va cridar l'atenció "La aguja dorada", la vaig agafar i em vaig adonar que era de Montserrat Roig. La vaig comprar i com a la tarda fins a última hora no tenia res a fer, després de dinar vaig anar fins a Zamora i allí vaig començar a llegir-la. La vaig acabar quan la llum començava a dificultar-me la lectura, emocionat i profundament impressionat. La història de la relació de Montserrat Roig amb San Petesburg es molt intensa, tot i que no era aquest el sentit inicial de la seva estada, atès l'havia convidat l'associació d'escriptors russos per que parles del nens i el setge de Leningrad durant la segona guerra mundial, però ella es va deixar absorbir per la ciutat, per la seva història, per Phuskin i li va sortir una novel·la molt autèntica. No he estat mai a Sant Petesburg però no desespero, tard o d'hora hi aniré. Haig d’anar-hi, ho sé.
Com deia al començament fa 32 anys de la seva mort, i malgrat sóc reaci a aquests homenatges - perquè toca -, llevat que es tracti de l'Ovidi que se'ls mereix tots i més, en el cas de Montserrat és diferent, cal recordar-la abans no caigui en la memòria de l'oblit. Vaig parlar amb ella dues vegades, per telèfon, amb motiu de la meva participació a Vostè Jutja, la primera curta, i llarga i molt emotiva i personal la segona. No va venir al programa atès havia de fer un creuer per la Mediterrània amb sa germana, però vaig parlar amb ella, i per a mi era important, molt important. Després se'n va anar i mai més podrem continuar una conversa que vàrem deixar penjada en l'última xerrada telefònica.
He posat aquesta entrevista que li va fer a una altra patum, Joan Fuster, en una xerrada distesa, fumant tots dos, i diria que al got de Fuster no hi havia pas aigua, i on es palesa la capacitat de seducció de Montserrat, que com em passa amb en Monzó, m'agrada més com a entrevistadora o articulista que no pas com a escriptora, tot i que com he explicat, l'agulla daurada em va causar una profunda impressió.
La maquinaria
-
La maquinaria. Viñeta del 27/04/2024 en CTXT No me voy a enrollar porque
estoy convencido de que ya no queda bicho viviente que no conozca la
historia de l...
Mosaic Girona presenta...
-
Mi buen amigo Francesc, artesano del mosaico hidráulico, y cuya empresa Mosaic
Girona, radica en Salt (Girona), nos presenta su último trabajo. En este
e...
«No me iré», de Dareen Tatour
-
Versión de Juan Carlos VillavicencioFirmaron en mi nombreY me convirtieron
enUn expediente, olvidadaComo la colilla de un cigarrillo.La nostalgia me
destro...
HUMANISME FINÈS I AMORS POSSIBLES
-
*Fallen Leaves (Kuolleet lehdet/Fulles mortes)* és una pel·lícula de
coproducció finesa i alemanya, de l’any 2023, escrita i dirigida per Ari
Kauris...
1896
-
Mediante técnicas de coloreado y remasterizado, podemos ver hoy, como era
la vida de nuestros antepasados, abuelos o bisabuelos, según sea el caso.
Nos situ...
Mala gente que camina y va apestando la tierra...
-
Mientras uno sigue transitando su propio tiempo y el espacio que le prestan
y que quieren negarle los que se creen dueños de la finca española, no
aca...
El pequeño emperador y brotes verdes.
-
*Y ahora, si no me haceis caso, dejo de respirar...*
Hace ya unos años estuve en China, allí se llamaba a los niños "pequeños
emperadores" porque, co...
Begoña Gómez
-
La maniobra de Pedro Sánchez es muy peligrosa para España. Pretende salir
en defensa de su mujer, Begoña Gómez, acusada de corrupción y tráfico de
influe...
Cruda Amarilli
-
Claudio Monteverdi (1567- 1643)
Giovanni Maria Artusi (1540-1613) nunca quiso pronunciar el nombre de
Claudio Monteverdi (1567-1643). Estaba anclado e...
Malalletra, un any més
-
Aquest any vam tornar a inaugurar el Sant Jordi amb un concert dels
Malalletra a la llibreria Ona. Us deixo unes fotos del mestres Joel Codina,
que sempr...
PERFECT DAYS - WIM WENDERS
-
¿Cuántas veces has pensado ?
¡Vaya asco de trabajo, de día... de vida!
Os presento la historia de un hombre...
¡Que consigue hacer de l...
Evoluciones
-
Creo que los primeros síntomas fueron evidenciándose paulatinamente. El
primero de ellos, posiblemente, era aquella actitud dudosa en el momento de
salir d...
Any nou - Año nuevo - New Year
-
Video; imatges i musica; Gentlitesa de l'autor: * Guillem Albertson* des
d'Islandia
Video: imágenes y música: Gentileza del autor *Guillem Albertson* ...
Any Joan Fuster 2022
-
En motiu del centenari del naixement de l'assagista i escriptor Joan
Fuster aquest 2022 estarà dedicat a rememorar la seva figura i llegat.La
Generalitat ...
Primero de Mayo: la lucha sigue siendo el camino
-
En 1890, se estableció como Día Internacional de los Trabajadores, en
homenaje a los Mártires de Chicago ejecutados y a las 5.000 huelgas
simultaneas que s...
El gran dilema de Sánchez
-
[image: El gran dilema de Sánchez]
Este lunes no será un lunes cualquiera. Tanto si Pedro Sánchez sigue en el
cargo como si anuncia finalmente que abando...
0 Comentaris