DESMANTELLEN EL MONUMENT D'UN POETA RUS

El monument a Aleksandr Puixkin, el poeta rus més cèlebre del segle XIX i considerat el fundador de la llengua moderna russa, ha estat desmantellat aquest dimecres a la capital d'Ucraïna, Kíev. El procés de demolició ha estat captat en càmera i divulgat als mitjans ucraïnesos. A les imatges es pot veure com una grua instal·lada en un camió retira l'estàtua, que ja havia estat tacada amb pintura vermella. El monument al poeta rus havia estat exclòs del registre estatal ucraïnès dels monuments del patrimoni cultural.

No hauria sabut res del poeta rus, si no fos per Montserrat Roig, que el citava a la seva novel·la, l'Agulla daurada. La novel·la té una història molt especial dins la meva no relació amb Montserrat Roig. Soc expert en no relacions amb gent que admiro, com la Montserrat o Roberto Bolaño. Puixkin no es mereix que li retirin l'estàtua a Kiev, però els Governs en general, no són experts en subtileses.

"A la segona part de la novel·la, Petersburg, mentre Roig espera en Valeri, el seu nou intèrpret, es va enamorant de la ciutat. Es perd pels carrers on Dostoievski va viure i en els quals va situar les seves novel·les, passeja amb barca pel poderós riu Neva, gaudeix la desbordant i fúnebre simfonia de Xostakóvitx dedicada al bloqueig de la ciutat. Dedica força pàgines, arran de la visita a la casa-museu del gran poeta Puixkin, a endinsar-nos en la vida d’aquest personatge incòmode que despertava a les multituds i a l’autoritat despòtica dels tsars, i el qual va morir jove, seguint el destí marcat dels poetes russos, defensant el seu honor i el de la seva bellíssima esposa. Davant l’escultura d’Eros i Psique al Jardí d’estiu, Roig s’identifica en la desobedient Psique perquè com ella, vol saber. Ara que ja coneix les pedres de la ciutat, està preparada per conèixer la gent que va patir el setge"

El passat dia 10 va fer 32 anys de la mort de Montserrat Roig. Montserrat Roig era especial, molt especial, hauria complert 77 anys el 13 de juny passat. Aquesta es la història de la meva relació amb l'Agulla daurada.

"Fa vint-i-set anys era a Salamanca el dia de la fira del llibre. Recordo que era divendres al migdia i que la celebraven a la plaça Major, que si ja és bonica de per si, en un dia assolellat i ple de paradetes plenes de llibres feia molt de goig. Vaguejava per les parades sense cap idea concreta quan una novel·la em va cridar l'atenció "La aguja dorada", la vaig agafar i em vaig adonar que era de Montserrat Roig. La  vaig comprar i com a la tarda fins a última hora no tenia res a fer, després de dinar vaig anar fins a Zamora i allí vaig començar a llegir-la. La vaig acabar quan la llum començava a dificultar-me la lectura, emocionat i profundament impressionat. La història de la relació de Montserrat Roig amb San Petesburg es molt intensa, tot i que no era aquest el sentit inicial de la seva estada, atès l'havia convidat l'associació d'escriptors russos per que parles del nens i el setge de Leningrad durant la segona guerra mundial, però ella es va deixar absorbir per la ciutat, per la seva història, per Phuskin i li va sortir una novel·la molt autèntica. No he estat mai a Sant Petesburg però no desespero, tard o d'hora hi aniré. Haig d’anar-hi, ho sé.

Com deia al començament fa 32 anys de la seva mort, i malgrat sóc reaci a aquests homenatges - perquè toca -, llevat que es tracti de l'Ovidi que se'ls mereix tots i més, en el cas de Montserrat és diferent, cal recordar-la abans no caigui en la memòria de l'oblit. Vaig parlar amb ella dues vegades, per telèfon, amb motiu de la meva participació a Vostè Jutja, la primera curta, i llarga i molt emotiva i personal la segona. No va venir al programa atès havia de fer un creuer per la Mediterrània amb sa germana, però vaig parlar amb ella, i per a mi era important, molt important. Després se'n va anar i mai més podrem continuar una conversa que vàrem deixar penjada en l'última xerrada telefònica. 

He posat aquesta entrevista que li va fer a una altra patum, Joan Fuster, en una xerrada distesa, fumant tots dos, i diria que al got de Fuster no hi havia pas aigua, i on es palesa la capacitat de seducció de Montserrat, que com em passa amb en Monzó, m'agrada més com a entrevistadora o articulista que no pas com a escriptora, tot i que com he explicat, l'agulla daurada em va causar una profunda impressió. 

SHARE THIS