La primera vegada que vaig escoltar a Maria del Mar Bonet en directe, fou a "es castell de Bellver" a Palma l'any 69 del segle passat, i vaig quedar impressionat pel registre i la calidesa de la seva veu, que ha evolucionat a millor si és possible amb el pas dels anys cap la consolidació d'una carrera exitosa i sòlida, fonamentada en les arrels de la música popular de ca nostra i de la Mediterrània.
Estava a Palma fent la mili, destinat a la Subinspección militar de Baleares i en comptes d'estar al quartal fèiem vida a les bóvedes, sota la Catedral, (ara ja no hi són, hi ha un un llac decoratiu sota la muralla) Allí disposàvem de bastant llibertat, de fet sortíem de farra a la plaça Gomila gairebé cada nit i de paisa.
Vàrem decidir anar amb uns quants companys a es Castell de Bellver a veure l'actuació de la gent de la nova cançó tot i que comportava algún risc. De fet, la majoria del públic erem soldats, era fàcil saber-ho pel cabell curt a l'ús que ara es porta però l'any 69 la moda era precisament dur els cabells llargs.
Hi vaig pensar ahir al llegir l'escrit de Júlia Costa sobre Jaume Arnella, un altre il·lustra cantant i activista de la nova cançó, encara en actiu. Maria del Mar Bonet, 54 anys després, continua cantant amb aquesta meravellosa veu que em fa pensar que el mallorquí va ser creat expressament per cantar, per cantar mediterràniament.
Estava a Palma fent la mili, destinat a la Subinspección militar de Baleares i en comptes d'estar al quartal fèiem vida a les bóvedes, sota la Catedral, (ara ja no hi són, hi ha un un llac decoratiu sota la muralla) Allí disposàvem de bastant llibertat, de fet sortíem de farra a la plaça Gomila gairebé cada nit i de paisa.
Vàrem decidir anar amb uns quants companys a es Castell de Bellver a veure l'actuació de la gent de la nova cançó tot i que comportava algún risc. De fet, la majoria del públic erem soldats, era fàcil saber-ho pel cabell curt a l'ús que ara es porta però l'any 69 la moda era precisament dur els cabells llargs.
-
Diria que aquella va ser la primera, o una de les primeres actuacions en públic de Maria del Mar tot i que em sembla havia gravat ja el seu primer disc, hi havia també Joan Ramón, el seu germà, que va cantar la mateixa cançó tres vegades. Dos més un, el Quicu, crec que Falsterbo i aquí el record ja és difós. Pensava que havia recordat que era Maria del Mar qui va cantar tres vegades la mateixa cançó atès l'hi havien censurat "que volen aquesta gent", però no n'estic del tot segur. Com era normal en aquella època hi havia gairebé un gris per cada espectador, aquests asseguts al mig del pati central del castell de forma circular i els grisos envoltant-lo, tot i que haig de dir que no va haver-hi incidents i l'actuació va transcórrer amb normalitat. Uns dies abans a un hotel de Palma al "hall" havia actuat Joan Baptista Humet, i aquí no hi havia ni grisos, n'érem quinze o vint a escoltar-lo.Hi vaig pensar ahir al llegir l'escrit de Júlia Costa sobre Jaume Arnella, un altre il·lustra cantant i activista de la nova cançó, encara en actiu. Maria del Mar Bonet, 54 anys després, continua cantant amb aquesta meravellosa veu que em fa pensar que el mallorquí va ser creat expressament per cantar, per cantar mediterràniament.
Jo qué bonito, la voz dulce y templada de casas blancas y mar azul. De suspiros. Por donde se mueve, podía ser un pueblo del Sur, de Andalucía. La conocí en Sitges, en una noche magic a, de los setenta.
ResponEliminaSaludos
El timbre de su voz es maravilloso, y lo mantiene aún.
EliminaSaludos.
Jim, acompañada de Tete Montoliu, y de postre el Humet, un gran olvidado.
ResponEliminasalut
Humet m'agradava molt, potser va ser mes conegut a Espanya que a Catalunya.
Elimina¿Nostalgia de María del Mar Bonet o nostalgia más o menos reprimida de un tiempo y un despertar de nuestras vidas?
ResponEliminaAhí le has dado, de eso se trata, de rememorar un pasado que es nuestro y morirá con nosotros.
EliminaA mi m'agrada molt però no té la veu d'abans, seria impossible, l'ofici pesa però no ho és tot. No crec que sigui 'un passat', surt gent nova molt interessant però els canvis generacionals son inevitables.
ResponEliminaClar que no té la veu d'antes, en té 76, ni la guapura, en canvi, jo estic igual.
EliminaA més a més era guapa, tot pesa, he, he.
ResponEliminaperò tu no cantes públicament
ResponEliminaBueno, pero xiulo pel carrer.
EliminaAlguns canten cada cop que se'ls mou el budell. Autèntiques mostres de talent de baríton.
ResponEliminaMe oui, com Joseph Pujol, le petomane.
ResponElimina