Els parlants d'hebreu ho van intuir abans que ningú: triar la paraula Meta per referir-se a la dimensió corporativa de Facebook era un mal auguri per a la companyia de Mark Zuckerberg, ja que, en aquesta llengua semítica, meta significa morta. Van proliferar els comentaris oportunistes, encoratjats per la fallida aposta de l'empresa per l'entorn virtual conegut com a metavers. Es va interpretar que la nova xarxa naixia literalment morta.

I la veritat és que les xarxes socials deixaran d'existir tal com les vam conèixer. A la secció d'Economia s'expliquen avui els passos que estan fent la majoria de les plataformes cap a models que inclouran alguna forma de pagament. Ben aviat, s'esvairà del tot aquell somni de la xarxa gratuïta amb aparença de servei públic en què qualsevol podia adreçar-se a una audiència planetària. Era previsible. L'obsolescència de Facebook, la gestió erràtica d'Elon Musk a X o la sobredosi de contingut patrocinat d'Instagram ja assenyalaven un camí de no retorn. Molts usuaris segueixen actius en aquestes xarxes per inèrcia, en espera del que hagi de venir. Probablement, tal com s'apunta al reportatge, en un futur immediat s'imposaran models híbrids entre la gratuïtat i el pagament, a l'estil dels que ja apliquen algunes plataformes d'entreteniment. Les empreses, pressionades pels organismes regulatoris i per la justícia –no cal infravalorar mai l'efectivitat que pot tenir la feina discreta però tenaç d'un jutge o d'un fiscal, per molt gegant que sigui el presumpte infractor necessiten generar ingressos davant del que pugui oferir el futur.

Els multimilionaris propietaris d'aquestes corporacions no mereixen cap compassió. Si meta evoca en hebreu la idea de mort, en grec clàssic significava anar més enllà de. Zuckerberg o Musk tenen més o menys clar on volen arribar. Sempre més enllà. Més desorientats hi ha els professionals o les empreses que usen les xarxes per distribuir els seus productes i que ja estan canviant les seves estratègies. L'escenari d'una atomització del sector en plataformes més especialitzades, a més, pot implicar la irrupció de bombolles ideològiques noves i més impermeables. Seria una mala notícia per a la democràcia. Almenys, per al tipus de democràcia que vam voler imaginar. - lavanguardia.com