El terapeuta digital té avantatges. Perquè el pacient té menys vergonya quan exposa el malestar davant d'un algorisme: no se sent jutjat. Percep el programa com a més neutral, ni haurà d'interpretar el llenguatge corporal de l'examinador. L'han anomenat la “desinhibició digital”. El mateix es pot dir amb un tutor digital per a estudiants: senten que l'assistent virtual no els té mania, mentre deixa temps al professor de carn i ossos perquè tingui més temps per preparar les seves classes.

Són algunes de les possibilitats que ja permet avui dia la intel·ligència artificial (IA). Una tecnologia que planteja dilemes: continuarà sent necessari el terapeuta humà? Quant s'hauria de pagar a l'acadèmic si l'algorisme pot fer una sessió formativa de franc?

Entre el juny i el setembre els guanys de les grans firmes del sector es van disparar. Segons Gartner, la intel·ligència artificial permet fer el mateix però més ràpid o bé crear des de zero. Aquestes i moltes altres preguntes es van debatre al Gartner IT Symposium/XPO, un congrés que reuneix més de 8.000 executius a Barcelona aquesta setmana. La IA ja és aquí (o ho estarà aviat): segons els sondejos d'aquesta consultora el 80% dels executius tecnològics de les empreses planegen adoptar de manera completa la intel·ligència artificial generativa en els propers tres anys.

D'acord amb Gartner, l'impacte al mercat laboral a curt termini (en els propers tres anys) seria més aviat neutral. Seria un joc de suma zero, perquè alguns llocs de treball sí que es perdran, però se'n crearan d'altres de la mateixa magnitud. A llarg termini, en canvi, les diferents solucions d'intel·ligència artificial crearan a escala global uns 500 milions de nous llocs de treball (humans) els propers deu anys.

Aleshores, “el 80% dels humans interactuarà amb màquines intel·ligents de forma diària”. “Ens hem equivocat. Ens pensàvem que aquesta tecnologia no tenia capacitat per expressar i entendre l'empatia humana. Sí que ho pot fer”, diu Mary Mesaglio, vicepresidenta de Gartner. Que afegeix: “Ens estem movent des del “què poden fer les màquines per a nosaltres” al “què poden ser les màquines per a nosaltres””.

Mesaglio explica que hi ha dues formes d'IA. La que s'usa de forma diària, que grosso modo permet fer el mateix, però de forma més ràpida i eficient. Quan el seu ús s'estengui i es torni massiu, el seu avantatge competitiu per a les empreses a poc a poc tendirà a disminuir. L'altra, en canvi, està enfocada a la creativitat, crea nous resultats, canvia les regles del joc i obre la possibilitat d'obrir nous negocis.

Davant d'aquestes transformacions, el mercat laboral s'enfronta a reptes nous. Els treballadors de demà tenen les competències necessàries per adaptar-se a aquest entorn tecnològic? Gabriela Vogel, analista sènior de Gartner, explicava que caldrà replantejar el currículum acadèmic. “D'ara endavant potser es poden aprofitar talents que abans n'havien quedat exclosos. Potser no caldrà tenir una carrera en sentit tradicional”, afirmava.

En un estudi del mes de setembre passat, la consultora McKinsey va ser fins i tot més optimista i va estimar que la IA generarà per al 2030 uns 700 milions de llocs de treball nets: “Les disrupcions més grans tindran lloc en serveis al client, serveis de menjar, suport d'oficines o indústria manufacturera. Els treballadors en aquestes categories s'hauran d'actualitzar i reubicar”. O anar al terapeuta (digital). - PIERGIORGIO M. SANDRI